Biografia
Gertrudis Galí, formada a la Llotja de Barcelona en plena eufòria republicana, acabà dedicant-se a l’escultura: a un tipus d’escultura iniciada a París i sobre el que experimentaria contínuament. Començà en el dibuix i la pintura en els difícils anys de la postguerra retratant famílies benestants de Terrassa, on s’havien instal·lat ella i el seu marit, Manuel Viusà, fugint de Barcelona a causa del seu compromís polític.
A Canet Plage, al Rosselló (Catalunya nord), on s’exiliaren el 1948, les seves mans començaren a treballar el fang, i feia petites escultures i rajoles en terracuita que Manuel Viusà s’encarregava de pintar i enfornar. D’aquells anys són algunes escultures sobre temes mitològics femenins, realitzats preferentment en marbre, segons una factura noucentista. Iconogràficament predominen les figures femenines de robustes proporcions i destacat aire clàssic. És interessant veure com feminitzà certs temes: una maternitat amb nena, un trio de corda, etc.
Arribats a París el 1956, començà a treballar el metall. Superposava, soldava i reblava planxes de diferents metalls molt primes i retallades. Ella, com Gargallo, topà amb el problema de la fosa en bronze, pel seu elevat cost econòmic, i experimentà noves maneres de treballar el metall. Emprà la tècnica anomenada electroforming. Al poc temps en provà una altra que li permetia controlar més les formes aplicant directament, sobre l’ànima de filferro, la barreta de bronze i dirigint-li el foc amb el bufador. Hi incorporava llimadures metàl·liques que, amb la flama, generaven les formes. Aquest treball li proporcionva una gran espontaneïtat creativa i, alhora, la textura rugosa resultant simulava la petjada del pas del temps: textura que pot recordar la de les figures estàtiques i aïllades d’Albert Giacometti. Tanmateix a les de Gertrudis Galí prima el moviment i la interrelació, la vida. Amb el pas dels anys utilitzà resines: reomplia l’ànima de la peça amb papers, ho embolcallava tot amb fibra de vidre i hi aplicava capes de resina empolvorant-ho de ferralla que s’hi quedava enganxada. Així aconseguia escultures de poc pes i d’aparença metàl·lica. Sempre aconseguí donar sensació de moviment encara que utilitzés materials pesants.
La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Sovint els seus títols al·ludien a la naturalesa, cosa que accentuava la sensació de moviment. Aquesta preferència per la figura femenina podria ser una estratègia per al·ludir a la pàtria, sempre femenina: estratègia utilitzada sovint pel seu espòs a les seves pintures.
Aquest difícil modelatge de la matèria pot entendre’s com a metàfora de la dura realitat que li va tocar viure en els llargs anys de l’exili: una realitat que ella intentava canviar amb molts esforços. Així ho feia amb l’escultura fins a aconseguir, a base de simplificacions de formes i d’actituds, unes figures tan elegants que semblen pertànyer a un altre món, a una realitat somniada o desitjada.
Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l’escultura. En els tapissos representà temes mitològics d’especial protagonisme femení que explicava mitjançant llargs títols: unes històries que podien al·ludir a la seva pròpia trajectòria vital. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l’art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el nacionalisme català més radical. Mai van poder tornar a la seva estimada Catalunya, es van haver de quedar a l’exili, entre París i Andorra.
Obra
:
inici dels anys 30.
ca.1940 o finals dels 30.
1942.
:
Il·lustracions per a la revista Inquietud, portada i interior del juliol de 1938.
1940.
Sèrie de «les Bruixes», 1940-41. Aiguafort.
Dibuix de l’astrònom Josep Comas Solà (finals dels 30).
Sèrie de litografies per il·lustrar el llibre de poemes Les mans d’Iu Pons (anys 40).
Sèrie de postals signades per a la Sèrie de arte, ed. Archivo de Arte. (finals dels 40).
Apunts a llapis per a un retrat de Carmen Malaret, s/d.
-Canet- Aiguafort (1a meitat dels 50).
-Canet. Litografia (1a meitat dels 50).
-Canet- Dibuix 1953.
–Canet, 1953- Dibuix.
Il·lustració de la portada de la revista Foc Nou, núm. 11, desembre de 1961.
58 dibuixos sobre la seva estada a Veneçuela (1979-1981).
anys 80. Aiguatinta i aiguafort.
Escultures:
inicis del 50.
inicis del 50.
inicis del 50.
–Canet, 1a meitat anys 50-
Canet, 1a meitat anys 50-
–Canet, 1a meitat anys 50-
1956.
, 2a meitat anys 50
finals dels 50.
–París finals 50, inicis 60-
Homenatge a Lluís Companys, 1965-70.
exposada a la Sala Rovira el 1979
inicis dels 70.
xposada a la Sala Rovira el 1979
xposada a la Sala Rovira el 1979
exposada a la Sala Rovira el 1979
(exposada el 1995)
(exposada el 1995)
s.d.
Ocell que obre les ales i cap el cel se'n va, 1989.
Tapissos:
La flautista, s/d.
Aparteu el rostre si hi ha algú que sigui amic. I mostrà la faç de la Gorgona, ca. 1970.
Exposicions a les quals va participar:
1942: de l’11 al 24 d’abril, exposició individual a la Galeria Arte, Archs, 7 pral. Barcelona.
1942: exposició als Amics de les Arts de Terrassa.
1959: a l’abril Gertrudis Galí exposava a la Galeria Bénezit de París.
1960: del 17 de novembre al 17 de desembre, participava amb Manuel Viusà en una mostra col·lectiva a la Galeria Burgui. 21, rue Guénégoud de París.
1960: del 7 al 21 de juny Gertrudis Galí exposava a la Galerie Bénézit, 29 Rue du Seine de París.
1962: exposava amb M. Viusà a la Galeria Ror Volmar, Vichy.
1963: del 10 al 30 de juliol la parella participava en el Primer Salon Harmonie.
1963: del 10 al 23 de maig exposava amb el seu marit, M.Viusà, a la Galeria Ror Volmar, del Fg.Saint-Honoré, París.
1964: del 17 de març al 6 d’abril, exposava amb M. Viusà a la Sala Rovira de Barcelona. Ho tornaven a fer a final d’any.
1971: del 15 de març al 3 d’abril exposava amb M. Viusà a Woodstock Gallery de Londres.
1972: de l’1 al 13 de maig exposava amb M. Viusà a la Fontainebleau Art Gallery, Madison Avenue, a N.Yok: GG hi presentà 12 escultures.
1972: exposava amb M. Viusà al Interamerican Bank of Development, Washington.
1973: del 14 de juny al 5 de juliol, participava amb M. Viusà en una exposició col·lectiva “La joie des yeux” de 15 pintors
1973: exposava a la Ror Volmar.
1979: del 27 de febrer al 19 de març, Gertrudis Galí exposava escultures i tapissos a la Sala Rovira de Barcelona.
1979: del 25 d’agost al 14de setembre, Gertrudis Galí exposava a la Galeria Art Escofet, El Vendrell.
1984: del 16 de juny a primers de juliol, exposava amb M. Viusà a la Vieille Halle, Bracieux.
1995: del 7 de març al 14 d’abril, exposició homenatge de la parella al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona a París.
Referències bibliogràfiques
«A la vieille Halle de Bracieux: Gertrude Galí et Manuel Viusà du 17 juin au 1er juillet» (1984). En: La Nouvelle Republique du Centre-Ouest, (15 de juny de 1984).
Adam, H. (1963). «Galí et Viusà –Galerie Ror Volmar-». En: Lletres Françaises, núm. 979 (23 de maig de 1963).
Agència EFE (1998). «Mor a París G.Galí viuda de M.Viusà». Avui (26 de febrer de 1998).
Ayala, Antoni (1998). «El món de la cultura s’acomiada de Manuel Viusà i Gertrudis Galí». Diari d’Andorra (14 de març de 1998).
Fernández Fifueras, Jordi (1997). «La vida callada d’Iu Pons: Foc sota la neu» Ciutat. Revista cultural d’Amics de les Arts i joventuts musicals, núm. 6 (tardor 1997). Terrassa.
Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co.
(10 de març de 1998). Andorra.
Gutierrez, Fernando (1942). «Los hijos pintados. Gertrudis Galí». En: Diario de Barcelona. Galerias – Arte. (abril 1942).
«Les obres de Gertrudis Galí i Manuel Viusà han causat sensació a Nova York». En: Butlletí d’Informació dels Països Catalans (juny de 1972). Guadalajara. Mèxic.
Llorens, Ramon M. (1998). «Un centenar de persones reunides en el record de la parella Viusà i Galí». En: Diari d’Andorra (14 de març de 1998).
Martí, Pep (1998). «Manuel Viusà i Gertrudis Galí moren a l’exili». Triangle (març de 1998), pàg. 22-23.
Martínez i Vendrell, Jaume (1991). Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946). Barcelona: Pòrtic SA.
Pedreira, Josep (2003). Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Rafols, J. F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. 3 vol. Barcelona: Millà.
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 06/09/2009].
Rius Vernet, Núria (2001). «La Llotja, un espai per a les dones?» Revista de Catalunya, núm. 158. Nova etapa. (gener de 2001), pàg. 69-90.
Rius Vernet, Núria (2009). Manuel Viusà i Gertrudis Galí. Una parella d’artistes catalans que es van quedar a l’exili. Lleida. Pagès Editors.
Trenc Ballester, Eliseu (1995). «Viusà i Galí, un homenatge». Avui. Exposicions (18 de maig de 1985).
del Principat d’Andorra. Andorra la Vella, p. 127-139.
Referències orals
Joana Viusà Galí, filla de Gertrudis Galí Mallofré.
Salvador Galí Mallofré, germà de l’artista.
Montserrat Vernet Nomen, amiga de la parella.
Roser Vernet Anguera, amiga de la parella.
Àlvar Valls, amic de la parella.
Família Malaret, amics de la parella.
Referències gràfiques
http://www.rubylane.com/shops/barkusfarm/item/1003 [Consulta 30/07/2009].
Es poden veure il·lustracions d’algunes de les seves obres a:
Rius Vernet, Núria (2009). Manuel Viusà i Gertrudis Galí. Una parella d’artistes catalans que es van quedar a l’exili. Lleida. Pagès Editors.
Rius Vernet, Núria (2001). «La Llotja, un espai per a les dones?» Revista de Catalunya, núm. 158. Nova etapa. (gener de 2001), pàg. 69-90.
Biografia n.696 per Núria Rius Vernet
2010-10-01 18:51:46