Biografia
Els inicis literaris de Maria Josepa Massanés els trobem a la premsa més important de l'època. Entre els anys 1834 i 1836 publica els seus primers poemes, de forma anònima, a El Vapor i a El Nuevo Vapor. Entre 1837 i 1840 publica a El Guardia Nacional i La Religión. Un beso maternal (Noticioso de Ambos Mundos, 1838), que no només va ser reproduïda en un gran nombre de diaris d'Espanya, sinó que, traduïda a l'anglès, va passar a ser per ordre del govern dels Estats Units, lectura recomanada als centres d'instrucció primària nordamericans. És nomenada Membre resident de la Societat Filodramàtica de Barcelona, el 1837 i, l'any següent, Sòcia d'Honor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Aquest primer període poètic culmina amb la publicació de Poesías (1841), que inclou un «Discurso preliminar», text fonamental sobre la situació de la dona, cabdal en la història del pensament femení. Entre 1843 i 1844 resideix a Madrid, on pot donar-se a conèixer als cercles literaris i contactar amb els principals escriptors, en un període d'intensa i fructífera activitat social i literària. El 1843 és nomenada Sòcia Facultativa del Liceu Artisticoliterari de Madrid i publica als principals diaris i revistes de la capital.
El 1844 torna a Barcelona per retrobar-se amb el cercle literari català. Inicia de nou la vida cultural a Barcelona, ara amb un protagonisme indiscutible. El 1848 escriu el fonamental Ana madre del profeta Samuel. Cantos bíblicos (El Fomento, 1848). El segon període poètic culmina amb Flores Marchitas (1850). El 1851 és nomenada Sòcia de Mèrit de la Reunió Literària i Sòcia de Mèrit de la Societat Filharmònica i Literària de Barcelona.
Continua escrivint poemes, alguns dels quals es publiquen en premsa, tot i que la majoria resten inèdits. Combina l'escriptura amb altres afers de caràcter pietós i social.
El 1858, i seguint les primeres passes donades per Jordi Rubió y Ors, contribueix de forma significativa al desenvolupament del moviment literari català començant a publicar composicions en la seva llengua nadiua. La seva primera publicació en català la trobem a Los Trobadòrs nous (1858), i l'any següent a Los Trovadors moderns. Des d'aleshores continuarà el seu treball literari emprant ambdós idiomes indistintament. El 1864 rep el premi extraordinari als Jochs Florals. La roja barretina catalana, àmpliament comentada per Tubino (1880), i l'opuscle Respirall (1879) recull algunes de les seves creacions en català. Només de manera pòstuma es va publicar Poesíes (1908), que recopila bona part de la seva producció poètica catalana. La roja barretina catalana i Castas espinas van ser elogiades i traduïdes per J. Fastenrath (1890).
El 1869 funda un col·legi per a senyoretes com a mitjà de supervivència i ajuda Clotilde Cerdà Bosch, «Esmeralda Cervantes», que havia creat una Acadèmia d'Arts i Oficis.
El 1877 reprèn la seva activitat literària, que la porta a rebre, l'any següent, un seguit d'honors, distincions socials i premis. La producció en castellà de la seva tercera etapa poètica es recull al llibre inèdit Frutos de otoño.
Els seus poemes van ser recopilats durant tot el segle XIX en innumerables àlbums, obres col·lectives, antologies, obres d'eloqüència i tractats literaris, i ocupen un lloc privilegiat com exemple moral i qualitat estètica.
Obra
NOTA: (S'ha respectat l'ortografia de l'original)
, Barcelona, Imp. de J. Rubió, 1841.
, Barcelona, Imp. de A. Brusi, 1850.
, Barcelona, Est. Tip. de N. Ramírez y Rialp, 1862.
, Barcelona, Estampa Peninsular, 1879.
, Barcelona, Feminal, Ilustració Catalana, 1908.
, selec. e intr. de R. Navas Ruiz, Madrid, Castalia, Instituto de la Mujer, Biblioteca de Escritoras, 20, 1991.
, inèdit.
Referències bibliogràfiques
Abén-Abulema, [Juan Cortada]. «La escritora Doña Josefa Massanés», Diario de Barcelona de avisos y noticias, 112 (22 de abril de 1841), p. 1729-1731; 118 (28 de abril de 1841), p. 1809-1811; 122 (2 de mayo de 1841), p. 1862-1864.
Amores, J. «El Descenso de la Santisima Vírgen á Barcelona, para la fundacion de la Órden de la Merced y Misericordia. Drama lírico-sacro compuesto por Doña Josefa Massanés de Gonzalez», La Luz, 50 (12 de octubre de 1862), p. 397-398; 51 (19 de octubre de 1862), p. 404-405.
Balaguer, Victor. «Una leyenda de D.a Josefa Massanés de Gonzalez», El Bien Público, 25 (5 de marzo de 1849), p. 1.
Balaguer, Víctor. «Carta-Prólogo» a Adriana de Wolsey, de Ventura Hidalgo [seud. Gertrudis Garecabe], Madrid, Oficinas de la Moda Elegante Ilustrada, 1878, p. 2-20.
Balaguer, Victor. «Renacimiento catalán. Carta escrita como prólogo a la novela Adriana de Wolsey y dirigida a la ilustre poetisa catalana doña Josefa Massanés de González» a Epistolario. Memorial de cosas que pasaron. Madrid: El Progreso Editorial 1893, t. I, p. 3-24.
Benjamín, [Juan Cortada]. «La Nueva Poetisa», El Telégrafo, 335 (1 de diciembre de 1865), p. 8158-8159.
Coronado, C. «Galeria de poetisas españolas contemporaneas. Josefa Massanés», La Discusion, 400 (17 de junio de 1857).
Díaz de Benjumea, N. «Galería de mujeres notables. María Josefa Massanés», La Ilustración de la Mujer, 12 (15 de noviembre de 1883), p. 90-91.
Doncel y Ordaz, D. «La decana de las poetisas españolas contemporáneas», El Progreso, 344 (8 de agosto de 1887).
Fargas y Soler, A. «Descenso de la Santísima Virgen á Barcelona, oratorio lírico-sacro, poesía de D.a Josefa Massanés de Gonzalez, puesto en música por el maestro D. Bernardo Calvó Puig», Diario de Barcelona de avisos y noticias, 269 (26 de septiembre de 1862), p. 8619-8621.
52.
Ruiz y Porta, J. Tarraconenses ilustres: apuntes biográficos, Tarragona, Est. Tip. de F. Arís, 1891, p. 146-158.
. Barcelona: Ajuntament Constitucional de Barcelona, Imp. Casa de P. de Caritat.
M[ané] y F[laquer]. «Flores Marchitas, nueva coleccion de poesías de doña Josefa Massanés de Gonzalez», Diario de Barcelona, 30 (30 de enero de 1851), p. 625-628; «Flores Marchitas, nueva coleccion de poesías de doña Josefa Massanés de Gonzalez» a Coleccion de artículos, Barcelona, Imp. de A. Brusi, 1856. p. 234-240.
, Barcelona, Imp. de la Renaixensa, 1879.
1-8.
M. J. Massanés. Poesíes, Barcelona, Feminal, Ilustració Catalana, 1908, p. 5-8; «Discurs presidencial» a Jochs Florals de Barcelona. Any LI de sa restauració. Barcelona: Estampa «La Renaixensa», 1909, p. 23-33.
. Escritoras románticas españolas. Madrid: Fundación Banco Exterior, Colección Seminarios y Cursos, 1990, p. 177-195.
Antología poética. Madrid: Castalia, Instituto de la Mujer, Biblioteca de Escritoras, 20, 1991, p. 7-63.
Pujol Russell, Sara. «Breu aproximació a l'ús de l'adjectiu a l'obra poètica de M.a Josepha Massanés», Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària V, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1990), p. 39-58.
Pujol Russell, Sara. «Biblioteca de Josepa Massanés», Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària VII, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1994), p. 131-204.
Q[uadrado], J. M. «Poesías de Doña Josefa Massanés», Almacén de Frutos Literarios, 9 (11 de julio de 1841), p. 133-138.
[Quadrado] Cuadrado, J. M. «Poesias de la Sra. Doña Josefa Massanés», El Heraldo, 405 (13 de octubre de 1843).
Quadrado J. M. «Poesías de D.a Josefa Massanés», Museo Balear, IV, 13 (15 de julio de 1887), p. 481-494.
Rodríguez Rubí, T. «Poesias de Doña Josefa Massanés», Revista de Teatros, I (1 de septiembre de 1841), p. 23-25.
Sinués de Marco, M. P. «Escritoras españolas. María Josefa Massanés», Correo de la Moda, 397 (8 de abril de 1861), p. 100-102.
T[ió] y N[oé] «Poesias de la Señorita Doña Josefa Massanés», El Nacional, 1935 (19 de abril de 1841), p. 2.
Tomàs y Estruch, F. Elogio fúnebre. Dicho en el desempeño del cargo de secretario del jurado del Certamen literario de la Villa de Gracia, celebrado el dia 24 de agosto de 1890, Gracia, Tipografía de José Miguel, 1892; «Elogio fúnebre de la poetisa Massanés, del catedrático Jaime Gres y de los escritores Riambau y Sendra» a Discursos y conferencias, Gracia, Imp. de José Miguel, 1892, p. 5-7.
Madrid, Imp. y Fund. de M. Tello, 1880, p. 329 i ss.
Villarrubias, F. A. Noticia de una colección de papeles de José Massanés y Mestres (1777-1857) y Josefa Massanés de González (1811-1887) existentes en la sección de manuscritos. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, 1966.
Referències gràfiques
Font: http://www.escriptors.com/autors/massanesj/pagina.php?id_text=1713[Consulta:23/02/2010].
Biografia n.11 per Sara Pujol Russell
2010-10-04 11:53:57
