Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1233

Carme Serrallonga Calafell

NaixementBarcelona
Barcelonès
Abril de 1909
DefuncióBarcelona
Barcelonès
Novembre de 1997
Relacions familiars:El seu pare fou Francesc Serrallonga i Banús, que morí el 1918. La seva mare fou Carme Calafell i Plana, que morí el 1955.
CondicióMestra, Traductora
OcupacionsMestra, traductora.
Condició jurídico-étnicaSoltera
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsInstitut- Escola de la Generalitat de Catalunya
Escola Isabel de Villena
Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (Barcelona)

Biografia

Va néixer el 3 d’abril de 1909 a Sant Martí de Provençals. La dedicació a l’ensenyança fou permanent: el 1931 es llicencià en Filosofia i Lletres i un any després començà a treballar a l’Institut Escola del parc de la Ciutadella, dirigit per Josep Estalella i Graells i sota el model d’ensenyament de l'«Instituto Escuela» de Madrid. Després fou professora de l’Institut-Escola del districte de Sarrià i el 1939 fundà, amb altres professors i professores, i dirigí a partir de 1942, l’Escola Isabel de Villena (situada avui dia a Esplugues de Llobregat), igualment inspirada en les característiques de laInstitució Lliure d'Ensenyament.

Pel que fa a la traducció, la primera traducció publicada fou El meu amic Friedrich (1965), un encàrrec per recomanació de Maria Aurèlia Capmany a Edicions 62 i, abans de finalitzar l’any, El pa dels anys joves. L’any 1965 fou un moment d’expansió editorial a Catalunya, després d’una època difícil (1946-1961), quan en plena dictadura franquista, la censura posà tota mena d’impediments per traduir al català. A partir de 1962 s’inicià una època més oberta per l’edició i traducció a Catalunya. De Serrallonga se’n publicaren La bona persona de Sezuan (1966), El jardí dels Finzi-Contini i Goethe i el seu temps (1967) i Casa sense amo (1970). A principis dels setanta, la crisi política del país troncà la situació. Serrallonga tardà sis anys a publicar de nou una traducció, acabada la dictadura franquista, el 1976, La mort de Danton. Seguiren Leonce i Lena (1977) i Vida d’Eduard II d’Anglaterra (1978).

La dècada dels vuitanta fou culminant per a la traducció i l’edició a Catalunya. Per a Serrallonga fou l’època més fructífera. Començà amb un parell de catàlegs d’art, Jaspers Johns: proves de treball i Expressionistes alemanys. A partir de 1983 s’inicià en la traducció de literatura infantil, una de les tasques més significatives, ja que de 1983 fins a 1991, traduí cinquanta-dues obres de literatura infantil i juvenil. Aquesta remuntada, la causà en part l’ensenyament de català i en català a les escoles. D’altra banda, es crearen altres editorials i noves col·leccions per al públic adult. Serrallonga traslladà Urfaust i Ròmul el gran el 1983, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, El casament dels petits burgesos, Galileo Galilei, La flauta màgica, El despertar de la primavera i Una jornada particular el 1984, any que rebé la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria professional; Kean: adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas el 1985, Una habitació amb bona vista, Per un sí o per un no, El difunt Mattia Pascal el 1986, Berlin Alexanderplatz (traducció que va merèixer el Premi Serra d’Or), La ronda i El dret d’escollir el 1987, Insults al públic i altres peces parlades i El senyor Puntila i el seu criat Matti el 1988, L’assassinat d’un botó d’or i Una visita inoportuna el 1989, Els de Lobenstein van a Bohèmia el 1991 i A la glorieta el 1992.

L’època a l’EADAG fou d’excepcional importància, l’amistat amb Ricard Salvat i Maria Aurèlia Campmany li permeté apropar-se al teatre, especialment a l’alemany. En traslladà un total de dinou obres: nou de Brecht, tres de Büchner i una de Dürrenmatt, Goethe, Handke, Kleist, Mozart, Schnitzler i Wedekind. D’altra banda, conegué altres directors catalans que li encarregaren traduccions, com Julio Castronovo amb Woyzech i també en altres llengües, com Lluís Pasqual amb El balcó.

Carme Serrallonga traduí sempre: durant la darrera etapa de la seva vida duia entre mans la traducció de Peer Gynt de Henrik Ibsen, que no pogué finalitzar i just havia lliurat la versió d’Història romàntica d’una monja a Teresa Devant.


Obra

Traduccions

Llengua alemanya

Narrativa

Böll, Heinrich. El pa dels anys joves [Das Brot der frühen Jahre]. Barcelona: Edicions 62, 1965. (Balancí; 10).

Richter, Hans Peter. El meu amic Friedrich [Damals war es Fiedrich]. Barcelona: Edicions 62, 1965. (Trapezi; 2).

Böll, Heinrich. Casa sense amo [Haus Ohne Hüter]. Barcelona: Edicions 62, 1970. (Balancí; 57).

Döblin, Alfred. Berlín Alexanderplatz [Berlin Alexanderplatz]. Barcelona: Edicions de 1984, 1987. (Temps Maleïts; 7).

Döblin, Alfred. L’assassinat d’un botó d’or [Die Ermordung einer Butterblume]. Barcelona: Destino, 1989. (Àncora; 19).

Döblin, Alfred. Els de Lobenstein van a Bohèmia [Die Lobenstein reisen nach Böhmen]. Barcelona: Destino, 1991. (Àncora; 32).

Teatre

Brecht, Bertolt. La bona persona de Sezuan [Gute Mensch von Sezuan]. Barcelona: Aymà, 1966. (Quaderns de Teatre; 19).

la Literatura Universal; 39).

la Literatura Universal; 39).

Brecht, Bertolt. Vida d’Eduard II d’Anglaterra (segons Marlowe). Història [Leben Eduards des Zweiten von England. Historie (Nach Marlowe)]. Barcelona: Teatre Lliure, 1978. També dins: Teatre complet I. Nota sobre l’edició de Feliu Formosa. Barcelona: Institut del Teatre, 1998. (Clàssics; 5).

Dürrenmatt, Friedrich. Ròmul el gran [Romulus der Grosse] Nota de la traductora. Barcelona: Institut del Teatre, 1983. (Biblioteca Teatral; 15).

Goethe, Johann Wolfang. Urfaust [Faust Primigeni]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983.

Brecht, Bertolt. Baal [Baal]; Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny [Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny]; El casament dels petits burgesos [Die Kleinbürgerhochzeit]. Pròleg de Ricard Salvat. Barcelona: Edicions de 1984, 1984. (Temps Maleïts; 1).

Mozart, Wolfang Amadeus. La flauta màgica [Zauberflöte]. Barcelona: Teatre Lliure, 1984..

(Temps Maleïts; 3).

Wedekind, Frank. El despertar de la primavera [Frühlings Erwachen]. Barcelona: Edicions de 1984, 1986.

Schnitzler, Arthur. La ronda [Der Riegen]. Pròleg de Javier Orduña. Barcelona: Institut del Teatre, 1987. (Biblioteca Teatral; 57).

Brecht, Bertolt. El senyor Puntila i el seu criat Matti [Her Puntila und sein Knecht Matti]. Presentació de Javier Orduña. Dins: Teatre. Barcelona: Edicions

la Literatura Universal. Segle XX; 21).

Handke, Peter. Insults al públic i altres peces parlades

[Publikumsbeschimpfung]. Pròleg de Ricard Salvat. Barcelona: Institut del Teatre, 1988. (Biblioteca Teatral; 51).

Kleist, Heinrich von. “El príncep de Homburg” [Der Prinz von Homburg]. Dins: Assaig de Teatre, 15 (març 1999), p. 131-191.

Brecht, Bertolt. Els set pecats capitals dels petits burgesos [Die sieben Todsünden der Kleinbürger]. Traducció de Carme Serrallonga i Clara Formosa. Dins: Teatre complet II. Barcelona: Institut del Teatre, 2001. (Clàssics; 6).

Literatura infantil i juvenil

La Galera, 1983. (Grumets de Mar Enllà).

La Galera, 1983. (Grumets de Mar Enllà).

La Galera, 1983. (Grumets de Mar Enllà).

la Torre i l’Estel; 5).

la Torre i l’Estel; 9).

la Torre i l’Estel; 3).

Gripe, Maria. La filla de l’espantall [Pappa pellerins Dotter]. Barcelona: Cruïlla, 1984. (Vaixell de Vapor; 8).

Heck, Elisabeth. Miquel i el dragó. [Der junge Drache]. Barcelona: Cruïlla, 1984. (Vaixell de Vapor; 2).

la Torre i l’Estel; 13).

Lobe, Mira. El fantasma del palau [Das Schlossgespenst]. Barcelona: Cruïlla, 1984. (Vaixell de Vapor; 1).

Lobe, Mira. L’Ingo i el dragó [Ingo und Drago]. Barcelona: Cruïlla, 1984. (Vaixell de Vapor; 6).

la Torre i l’Estel; 12).

la Torre i l’Estel; 11).

Korschunow, Irina. Iaga i l’homenet de la flauta [Jaga und der kleine Mann mit der Flöte]. Barcelona: Cruïlla, 1985. (Vaixell de Vapor; 21).

la Torre i l’Estel; 10).

la Tina marraneja [Wenn Tina brüllt]. Barcelona: Cruïlla, 1985. (Vaixell de Vapor; 10).

La Galera,1985. (Grumets de Mar Enllà).

la Torre i l’Estel; 4).

La Magrana, 1986. (Petit Esparver; 15).

Janosch. En Joanet Capdestopes i l’indi invisible [Hannes Strohnkopp und der unsichtbare Indianer]. Barcelona: Cruïlla, 1986. (Vaixell de Vapor; 22).

Korschunow, Irina. Pèl moixí [Kleiner Pelz]. Barcelona: Cruïlla, 1986. (Vaixell de Vapor; 49).

La Galera, 1986.

Lobe, Mira. Berni [Berni]. Barcelona: Cruïlla, 1986. (Vaixell de Vapor; 26).

Nöstlinger, Christine. Estimada Susi, estimat Paul [Liebe Susi, Lieber Paul!]. Barcelona: Cruïlla, 1986. (Vaixell de Vapor; 27).

Preussler, Otfried. Hörbe, el del gran barret [Hörbe mit dem Grossen Hut]. Barcelona: Joventut,1986.

Preussler, Otfried. Hörbe i el seu amic [Hörbe and sein Freund Zwottel]. Barcelona: Joventut, 1986.

La Galera, 1986. (Grumets de Mar Enllà).

La Magrana, 1987. (Petit Esparver; 25)

Nöstlinger, Christine. Estimada iaia, la teva Susi [Liebe, Oma, Deine Susi]. Barcelona: Cruïlla, 1987. (Vaixell de Vapor; 36).

Nöstlinger, Christine. Històries de Franz [Geschichten vom Franz]. Barcelona: Cruïlla, 1987. (Vaixell de Vapor; 41).

la Pätti [Pink Pätti]. Barcelona: Cruïlla, 1988. (Vaixell de Vapor; 75).

Gehrts, Barbara. No en podem parlar mai més? [Nie wieder ein Wort davon?] Barcelona: Cruïlla, 1988. (Gran Angular; 15).

La Galera, 1989. (Grumets de Mar Enllà; 59).

Lornsen, Boy. La llebre de la mitja orella [Der Hase mit dem halben Ohr]. Barcelona: Joventut, 1989.

]. Barcelona: Cruïlla, 1989. (Vaixell de Vapor; 65).

Assaig

Lukács, György. Goethe i el seu temps [Goethe und seine Zeit]. Barcelona: Edicions 62, 1967. (Biblioteca Bàsica de Cultura Contemporània; 12).

Altres

. Col·lecció Buchheim. Trad. de Carme Serrallonga. Barcelona: Caixa de Pensions, 1982.

Llengua anglesa

Narrativa

Forster, Edward Morgan. Una habitació amb bona vista [A room with a view]. Barcelona: Proa, 1986. (A Tot Vent; 251).

Teatre

la Generalitat de Catalunya: Pòrtic, 1987.

Bowles, Jane. A la glorieta [In the summer house]. Lleida: Pagès Editors, 1992.

Literatura infantil i juvenil

La Galera, 1983. (Grumets de Mar Enllà).

Houston, James. Urpa llarga: una aventura àrtica [An artic adventure]. Barcelona: Pirene, 1987. (Rocabruna; 1).

Lowry, Lois. Anastàsia Altravegada [Anastasia again!]. Barcelona: Aliorna, 1987. (Aliorna Jove; 10).

Lowry, Lois. Anastàsia Krupnik [Anastasia Krupnik]. Barcelona: Aliorna, 1987. (Aliorna Jove; 4).

Lowry, Lois. Anastàsia, pregunta-ho al psicoanalista [Anastasia, ask your analyst]. Barcelona: Aliorna, 1987. (Aliorna Jove; 15).

Cole, Adrian. El Somni dels gegants [The sleep of the giants]. Barcelona: Pirene, 1988. (Aran; 3).

]. Barcelona: Alfaguara/Grup Promotor, 1988. (Alfaguara Grup Promotor; 15).

]. Barcelona: Aliorna, 1991. (Aliorna Jove; 33).

Altres

Geelhaar, Christian. Jasper Johns: Proves de treball [Jasper Johns: Working Proofs]. Barcelona: Caixa de Pensions, 1980.

Llengua francesa

Teatre

Sartre, Jean Paul. Kean: adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas [Kean (adaptation de l’oeuvre d’Alexandre Dumas)]. Pròleg de Carme Serrallonga. Barcelona: Edhasa, 1985.

la Generalitat de Catalunya: Pòrtic, 1986.

la Generalitat de Catalunya: Pòrtic, 1989.

Literatura infantil i juvenil

Morgenstern, Susie; Rosner, Gill. Alibí (o l’escapada) [Alibi]. Barcelona: Pirene, 1988.

Llengua italiana

Narrativa

Bassani, Giorgio. El jardí dels Finzi-Contini [Il Giardino dei Finzi-Contini]. Barcelona: Barcelona: Aymà, 1967.

Pirandello, Luigi. El difunt Mattia Pascal [Il fu Mattia Pascal]. Barcelona: Proa, 1986. (A Tot Vent; 242)

Teatre


Referències bibliogràfiques

«Dos programes de mà de l’espectacle Libretto per a Isolda» (1999). En: Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 16-17 (juny-setembre 1999), p. 367-369.

«Homenatge a Carme Serrallonga» (1999). En: Assaig de teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 15 (març 1999).

«Premis de crítica Serra d’Or 1984». En: Serra d’Or, 294 (març de 1984), p. 38-39.

«Premis de crítica Serra d’Or 1987». En: Serra d’Or, 330 (març de 1987), p. 38-39.

«Premis de crítica Serra d’Or 1988». En: Serra d’Or, 341 (març de 1988), p. 28-29.

«Teatre- Notes breus». En: Serra d’Or, 106 (juliol 1968), p. 57-58.

Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (2006). Traductores. Vic: Universitat de Vic.

Capmany, Maria Aurèlia (1987). Mala memòria. Barcelona: Planeta.

Capmany, Maria Aurèlia (1989). Això era i no era. Barcelona: Planeta.

Carandell, Josep Maria (1985). «Presentació». En: Büchner, Georg: Teatre. Barcelona: Edicions 62, p. 7-10.

Coca, Jordi (1978). L’Agrupació Dramàtica Adrià Gual. Intent de teatre nacional català (1955-1963). Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre.

Coca, Jordi; et al. (1992). Adrià Gual: mitja vida de modernisme. Barcelona: Àmbit.

Delgado, Joan-Fransesc (1984). «Teatre de la quotidianitat». En: Serra d’Or, 295 (abril 1984), p. 91-92.

Delor i Muns, Rosa M. (1998). «Memòria de l’Escola Isabel de Villena». Serra d’Or, 458 (febrer 1998), p. 72-74.

Espinàs, Josep Maria (1986). «Carme Serrallonga». En: Identitats. Converses a TV3. Barcelona: La Campana, p. 157-181.

Fàbregas, Xavier (1969). «Teatre- Notes breus». En: Serra d’Or, 117 (juny 1969), p. 76.

Fàbregas, Xavier (1970). «Notes breus». Serra d’Or, 128 (maig 1970), p. 59.

Fàbregas, Xavier (1970). «Insults al públic de Peter Handke». Serra d’Or, 135 (desembre 1970), p. 115.

Fàbregas, Xavier (1980). «Notes de teatre. Estrenes del mes de juny». Serra d’Or, 252 (setembre 1980), p. 61.

Fàbregas, Xavier (1982). «Baal de Bertolt Brecht». Serra d’Or, 274 (juliol-agost 1982), p. 115.

Ferran i Permanyer, Mariona (1997). L’Escola Isabel de Villena i la seva gent, 1939-1989. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Franco, Marc (2002). «El buit inútil o dolorós de Luigi Pirandello».En: Avui Cultura (11 juliol 2002), p.7.

Fuster, Joan (1988). Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial.

Garcia Albertos, Núria (2000). «Crítica de Libretto per a Isolda». Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 22-24 (març-juny 2000), p. 441-444.

Jané, Jordi (2002). «El mite de Faust (I)». En: Bargalló, Maria; Zaragoza, Joana (eds.). Mites i llegendes. Tarragona: Cossetània, p. 69-78.

Jané, Jordi (2006). La recepció de Heinrich Böll a Espanya. Tesi doctural, Universitat Pompeu Fabra.

Llanas, Manuel (2005). L’edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya.

Llanas, Manuel (2007). Sis segles d’edició a Catalunya. Vic: Eumo.

Mané, Lourdes; Herrera, María Dolores (1985). «De la traducció teatral. Parlant amb Carme Serrallonga». En: Cuadernos de traducción e interpretación, 5-6, p. 159-179.

Montanyès, Josep (1963). «La més forta». En: Serra d’Or, 6 (juny 1963), p. 45-46.

Nadal, Marta (1989). «Carme Serrallonga, La traducció amb humilitat i rigor». En: Serra d’Or, 354 (maig 1989), p. 21-25.

Nadal, Marta (1994). «Marta Pessarrodona: llenguatge sintètic». En: Serra d’Or, 419 (novembre 1994), p. 10-14.

Nicolàs, Fúlvia (1996). «Mai no m’ha amoïnat la felicitat». En: El Temps, 621 (maig 1996), p. 44-47.

Noguero, Joaquim (1995). «Llegir, ensenyar, traduir. Entrevista a Carme Serrallonga». En: Escola Catalana, 318 (març 1995), p. 39-47.

Noguero, Joaquim (1996). «Lletre(s) ferides. Converses amb dones». En: El Pou de Lletres, A/1 (primavera 1996), p. 7-9.

Orduña, Javier (1987). «Pròleg». En: Schnitzler, Arthur: La ronda. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions del Mall, p. 5-16.

Orduña, Javier (1988). «Presentació». En: Brecht, Bertolt: Teatre. Barcelona: Edicions 62, p. 5-9.

Pessarrodona, Marta (1996). «Una dona de lletres: Carme Serrallonga». En: Catalònia, 45, p. 44-47.

Pessarrodona, Marta (1998). «A propòsit de Carme Serrallonga». En: Serra d’Or, 461 (maig 1998), p. 33-35.

Pessarrodona, Marta (2006). Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna. Barcelona: Destino, p. 198-210.

Puig Taulé, Oriol (2007). L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època. Treball de recerca, Universitat Autònoma de Barcelona.

Pujol, Judith; Pascual, Sandra (1998). «Comentari de La romàntica història d’una monja». En: Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 12-14 (setembre-desembre 1998), p. 409-410.

Sagarra, Joan de (1967). «La bona persona de Sezuan». En: Serra d’Or, 1 (gener 1967), p. 73-74.

Sagarra, Joan de (1984). «El teatre lliure estrena La flauta màgica». En: El País (14 octubre 1984).

Sagarra, Joan de (1987). «Los agradecimientos de Flotats». En: El País (28 novembre 1987).

Sagarra, Joan de (1996). «La cartellera barcelonina». En: El Temps, 608 (febrer 1996), p. 62-63.

Salvat, Ricard (1977). «Pròleg». En: Büchner, Georg: Lence i Lena; Woyzeck. Mataró: Robrenyo, p. 5-25.

Salvat, Ricard (1985). «Pròleg». En: Brecht, Bertolt: La «Courage« i els seus fills. Galileo Galilei. Barcelona: Edicions de 1984, p. 5-25.

Salvat, Ricard (1988). «Pròleg». En: Handke, Peter: Insults al públic i altres peces parlades. Barcelona: Institut del Teatre, p. 5-18.

Salvat, Ricard (1990). Escrits per al teatre. Barcelona: Institut del Teatre.

Serrallonga, Carme (1983). «Nota del traductor». En: Dürrenmatt, Friedrich: Ròmul el gran. Barcelona: Institut del Teatre, p. 5-7.

Serrallonga, Carme (1983). «Presentació». En: Lang, Othmar Franz: Encara queden fantasmes. Barcelona: La Galera, p. 5-6.

Serrallonga, Carme (1983). «Presentació». En: Twain, Mark: El príncep i el captaire. Barcelona: La Galera, p. 5-7.

Serrallonga, Carme (1985). «Pròleg». En: Sartre, Jean Paul: Kean adaptació de l’obra d’Alexandre Dumas. Barcelona: Edhasa, p. 5-9.

Serrallonga, Carme (1991). «Fabià Puigserver. Els primers anys de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Records». En: Serra d’Or, 382 (octubre 1991), p. 55.64.

Serrallonga, Carme (1992). «La meva amiga Maria Aurèlia (de l’entorn familiar a l’Adrià Gual)». En: Maria Aurèlia Capmany. 1918-1991. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 29-40.

Serrallonga, Carme (1995). «Al capdavall, la paraula més clara». En: Serra d’Or, 429 (setembre 1995), p. 27-28.

Serrallonga, Carme (1998). «Carta de Carme Serrallonga a Ricard Salvat». En: Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 10-11 (març-juny 1998), p. 221.

Triadú, Joan (1979). «Panorama de la novel·la traduïda, una qualitat sempre revulsiva». En: Serra d’Or, 133 (octubre 1970), p. 62-65.

Vallverdú, Fransesc (1987). «L’edició en català i l’experiència d’Edicions 62». En: Edicions 62. Vint i cinc anys (1962-1987). Barcelona: Edicions 62, p. 109-124.

Vidal, Josep A (1976). «Publicacions de teatre. Una sortida a l’exterior». En: Serra d’Or, 203 (agost 1976), p. 33-34.

Vilà i Folch, Joaquim (1975). «Woyzech de Georg Büchner». En: Serra d’Or, 188 (maig 1975), p. 53.

Vilà i Folch, Joaquim (1980). «El Balcó, de Genêt, pel Teatre Lliure». En: Serra d’Or, 253 (octubre 1980), p. 55.

Vilà i Folch, Joaquim (1985). «Josep Montanyès i Lluís Pasqual: dues maneres de fer teatre». En: Serra d’Or, 307 (abril 1985), p. 95-96.

Vilà i Folch, Joaquim (1985). «Què en fem, del festival de Sitges?». En: Serra d’Or, 309 (juny 1985), p. 63-65.

Vilà i Folch, Joaquim (1986). «El cuc incòmode de les primaveres». En: Serra d’Or, 319 (abril 1986), p. 91-92.

Vilà i Folch, Joaquim (1986). «Notes de teatre. Les estrenes. La ronda». En: Serra d’Or, 324 (setembre 1986), p. 74.

Vilà i Folch, Joaquim (1986). «Notes de teatre. Les estrenes. Per un sí o per un no». En: Serra d’Or, 327 (desembre 1986), p. 105.

Vilà i Folch, Joaquim (1987). «El dret d’escollir de Brian Clark». En: Serra d’Or, 334 (juliol-agost 1987), p. 91.


Referències gràfiques

Font: http://www.escriptors.com/autors/serrallongac/pagina.php?id_sec=2062[Consulta: 24/02/2010].


Biografia n.1233 per Marta Company Borràs
2010-10-08 15:09:55

Tornar Inici