Biografia
Filla de Bonaventura Mayol Marquès i Francisca Mayol, Maria Mayol va néixer a Sóller. Passà la seva infantesa a França, ja que el seu pare residia allà per motius professionals. Estudià a la Universitat de Burdeus i s'especialitzà en llengua i literatura francesa.
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, ella i la seva família retornen a Sóller. Serà a Balears on completarà la seva formació humanística a l’Escola Mercantil de Balears, on obtè el grau de Pèrit mercantil el 1921. És també durant aquesta època quan inicia els seus contactes intel·lectuals i literaris amb l’Escola Mallorquina.
Fou membre actiu de l’Associació per la Cultura de Mallorca des de la seva creació el 1923. En ella impartí cursos d’ortografia i de gramàtica catalana i col·laborà assíduament en les seves publicacions, com ara l’Almanac de les lletres i La nostra terra. Aquesta entitat presentava una característica específica a Sóller; comptava amb la Comissió Femenina, integrada per Maria Mayol i Catalina Rotger, i tenia com a funció acostar la cultura a les dones. El fet de formar part d'aquesta entitatva fer que es relacionàs amb els membres i les membresde l'Escola Mallorquina.
El 1926 funda el Foment de Cultura de la Dona de Sóller, de la qual també en fou presidenta.El 1932 obté per oposició la plaça de professora municipal de francès a Sóller. El 1933 es presenta a una oposició del Ministeri d’Instrucció Pública i obté la plaça de professora de francès a Felanitx. Durant aquest any portarà a terme una gran activitat pedagògica en favor de l’aplicació de sistemes educatius alternatius i de l’ensenyament femení.
Des del començament de la Segona República adopta posicions d’esquerres. Militant d’Acció Republicana de Mallorca i posteriorment d’Esquerra Republicana Balear, el 1931 participa en l'assamblea d'ajuntaments i entitats que aprova l'Avantprojecte d'estatut per a Mallorca i Eivissa. Acabà acceptant la responsabilitat política completa quan es presenta el 1933 a unes eleccions com a candidata per la coalició republicana i socialista integrada per la Federació Socialista Balear, Acció Republicana i Radicals Socialistes. Fou l’única dona que es presentà a les eleccions. Aquest fet va provocar un allau de crítiques i polèmica que culminaria amb l’acusació d’haver utilitzat la seva posició de presidenta del Foment de Cultura de la Dona per al seu profit personal per obtenir la plaça de professora municipal de francès, motiu pel qual en la Junta General de 1934 Mayol dimiteix del seu càrrec.
El 1935 és destinada a l’Institut de Vilanova i la Geltrú. A partir d’aquest moment regressa a Mallorca puntualment, però continua col·laborant amb el setmanari Sóller.
El 1936 signa el manifest de Resposta als Catalans. L’alçament militar de juliol del mateix any la sorprèn a Madrid a la zona republicana. Un cop es confirma la derrota del bàndol republicà emprèn l’exili a França, a Clermont-Ferrand i a Bordeus, però avançats els anys quaranta va tornar a Mallorca on va morir a Cala Major el 1959. Els seus actes polítics estroncaren la seva carrera d’escriptora, doncs mai va reprendre l'activitat literària amb normalitat.
El 1992 fou nomenada filla il·lustre de Sóller.
Obra
Margalideta de Sortdeviu, que malgrat no es publicà, sí que s'estrenà el 1931.
Referències bibliogràfiques
Ginard, David (2008). L'exili balear de 1939.Palma: Documenta Balear (Col.: Quaderns d'història contemporània de les Illes Balears).
Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Promomallorca, 1989.
Graña, Isabel (2008). Maria Mayol i el foment de cultura de la dona. Palma: Documenta Balear (Col.: Menjavents).
Castanyer i Sastre, Joan Maria (1994). «Maria Mayol: esbós biogràfic i cronologia poètica. Randa», núm. 35 (1994), p. 113-136.
Referències gràfiques
http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20mayol%20-%20maria.htm[Consulta:23/02/2010].
Biografia n.323 per Catalina Escarrer Bauzá
2010-09-18 23:47:58