Biografia
Aurora Bertrana es distancia del grup d’escriptores dels anys trenta per la seva especialització en la prosa de viatges i per la seva experiència vital que, com veurem, determina una obra i una dona cosmopolita, lliberal, moderna i independent.
Començà els estudis generals i de música a Girona i, temps després, els amplià a Barcelona, on també feia classes a l’Institut de Cultura Popular i Biblioteca per a la Dona.
El 1923 marxa a Ginebra per estudiar a l’Institut Delcroze, un cop solucionats els problemes burocràtics que l’obligaren a treballar de concertista en un hotel, de mainadera o a la ràdio de Ginebra per tal de costejar-se l’institut i l’estada.
L’any 1925, ja casada amb l’enginyer suís Denis Choffat, abandona la música i es decanta per la literatura. Matriculada de literatura francesa i grecollatina a la Universitat de Ginebra, escriu “Impressions d’una estudianta”, les primeres cròniques publicades a La Veu de Catalunya.
El viatge del matrimoni a Tahití l’any 1926 va marcar la trajectòria de Bertrana. Des de Papeete, enviava a Barcelona articles a la revista D’Ací i d’Allà, que va recollir en tornar l’any 1929 per publicar-los, l’any següent, amb el títol Paradisos oceànics.
La novetat genèrica —sexual i literària— i el punt de vista sobre aspectes morals del poble polinesi, allunyat dels preceptes establerts, van convertir-la en una intel·lectual independent, model de dona moderna. El reconeixement li obrí noves plataformes de premsa —Mirador, La Humanitat— on tractà temes relacionats amb la literatura de viatges i, també, amb l’altre vessant que caracteritza la vida de Bertrana: el compromís amb la condició de la dona.
Amb altres intel·lectuals fundàel Lyceum Club i en fou la primera presidenta, participà en el Club Femení i d’Esports de Barcelona i, l’any 1933, es presentàde candidata al congrés per Esquerra Republicana de Catalunya. Col·laborà en el Front Únic Femení d’Esquerres, en la Lliga Femenina Catalana per la Pau i la Llibertat i en altres plataformes esquerranes i progressistes.
Després de publicar amb el seu pare L’illa perduda (1934), viatjà sola i per iniciativa pròpia al Marroc. Els articles que li encarregà La Publicitat van esdevenir El Marroc sensual i fanàtic (1936), obra que confirmà l’especialització de l’autora en la narrativa de viatges.
En esclatar la guerra, continuà amb la tasca literària i social (fou jurat del Premi Crexells de 1936, col·labora a La Revista del Nostre Temps i al setmanari Companya) fins que l’any 1938 emprèn sola l’exili a Ginebra. Amb recursos mínims, aconsegueix petites feines que li permeten continuar en una certa òrbita intel·lectual, però que no li estalvien el tràngol de la precarietat de l’exili.
L’any 1942 s’enceta una etapa més tranquil·la en què participa en accions humanitàries, gràcies al contacte amb el comitè internacional de la Creu Roja. Aquesta experiència va reflectir-se en dues obres, Tres presoners, 1957, i Entre dos silencis, 1958, de temàtica prou nova en la literatura catalana: la guerra mundial.
L’any 1946 marxa de París i es trasllada a Prada de Conflent, on reprèn els vincles ambels intel·lectuals exiliats.
Tornà a Catalunya l’any 1949. Tot i la situació política i la indiferència dels cercles literaris —la resumien en la filla de Prudenci Bertrana—, continuà publicant regularment contes, novel·la, narrativa breu i, finalment, les seves Memòries, que començà el 1966 iel segon volum de les quals sortí publicat pòstumament el 1975.
»
Obra
Novel·la
Barcelona: Mediterrània, Col·lecció La Novel·la Femenina, 1.
Barcelona: Albertí, Nova Col·lecció Lletres, 26.
Barcelona, Aymà, Col·lecció El Club dels Novel·listes, 10 [traducció de Joan Sales de l’original manuscrit conservat al fons Bertrana titulat La aldea sin hombres].
Barcelona: Albertí, Nova Col·lecció Lletres, 59.
Barcelona: Alfaguara, Col·lecció La Novel·la Popular, 3.
Barcelona: Alfaguara, Col·lecció Ara i Ací, 4.
Barcelona, Pòrtic, Col·lecció Llibre de Butxaca, 41.
Prosa
Barcelona: Proa, Col·lecció Biblioteca Rodamón.
Barcelona: Mediterrània.
Barcelona: Pòrtic, Col·lecció Memòries, 12.
Barcelona: Pòrtic, Col·lecció Memòries, 16.
Narrativa breu
Barcelona: Impremta La Ibèrica/C. Gisbert.
Barcelona: Dalmau.
Barcelona: Editex.
Narrativa infantil i juvenil
Barcelona: Llibreria Catalònia.
Barcelona: Albertí.
Barcelona: Albertí, Nova Col·lecció Lletres, 47.
Barcelona: Selecta, Col·lecció Biblioteca Selecta – Proses literàries.
Crítica literària i assaig
Barcelona: Vergara, Col·lecció Isard, 21.
Barcelona: Rafael Dalmau, DL.
Traduccions fetes per l’autora
de Daniel Dafoe. Barcelona: Juventud.
Referències bibliogràfiques
(1997). “Aurora Bertrana, una visió personal” dins de D. A. Memorials ICD 1993-1996. Barcelona: Institut Català de la Dona – Generalitat de Catalunya. P. 57-62.
Aragó, Narcís-Jordi (1999). “Les relacions d’Aurora Bertrana amb el setmanari Presència”, dins de Revista de Girona, núm. 193.
Bonnín i Socias, Catalina (2003). Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida. Girona: Diputació de Girona.
——(1998-99) “Aurora Bertrana. Plenitud literària entre la Polinèsia i el Marroc” dins de Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, núm. 6. UNED.
——(2000-2001) “Aurora Bertrana. Dues novel·les sobre el món dels infants: Camins de somni i La nimfa d’Argila”.
——(2002) “L’amistat entre Caterina Albert i Aurora Bertrana” dins
D.A. II Jornades d’estudi Vida i Obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
——(2002) “Les cartes d’Aurora Bertrana a Anna Murià i Agustí Bartra”, dins de Llengua i literatura, núm. 13. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Campillo, Maria (1994) Escriptors catalans i compromís antifeixista: 1936-1939, «Textos i estudis de cultura catalana» 35. Barcelona: Ed. Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
harlon, Anne (1990) La condició de la dona en la narrativa femenina (1900-1983). Barcelona: Ed. 62, Barcelona
.]
D. A. (2001). Aurora Bertrana, una dona del segle XX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
D. A. (1992). “Aurora Bertana: vint-i-cinc anys després” a Revista de Girona (dossier), número 154, setembre-octubre.
D. A. (1992). “Orientalisme, colonialisme i gènere. El Marroc sensual i fàntàstic d’Aurora Bertrana” publicat a Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 29, Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB. [p. 87-107].
steban, Manel (2001). “Aurora Bertrana, l’exòtic del pacífic a la Catalunya dels anys 30”, dins de Revista de Girona, núm 208, setembre-octubre.
Gómez, Maribel (2003). Aurora Bertrana: Encís pel desconegut, Barcelona: Pòrtic, 2003.
“Cartes de Salvador Espriu a Aurora Bertrana” dins de Els Marges, núm 58.
Referències audiovisuals
-Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Bertrana. Consultable en línia a:
-Arxiu de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. Fons Nicolaw d'Olwer. (Correspondència Aurora Bertrana).
Referències gràfiques
Font: http://www.escriptors.com/autors/bertranaa/[Consulta: 27/02/2010].
Vegeu també: Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Bertrana (http://www.udg.edu/Fonsespecials/PrudenciiAuroraBertrana/tabid/12014/language/ca-ES/Default.aspx).
Biografia n.44 per Anna M. Vila Fernández
2010-09-29 16:10:46