| Naixement | Barcelona Barcelonès Octubre de 1908 |
| Defunció | Girona Gironès Abril de 1983 |
| Relacions familiars: | Ambient familiar marcat per la literatura. |
| Condició | Escriptora, Pintora |
| Ocupacions | Narradora, poetessa, autora teatral |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Centre Català del Pen Club Institució de les Lletres Catalanes |
| Llocs de vinculació |
Filla única, visqué una infantesa feliç, en un ambient lletraferit. Als vint anys es casà amb el seu oncle i buscà en la literatura la fugida d’un ambient tancat. Les primeres novel·les, que després rebutjà amb l’excepció d’Aloma, reflecteixen un interès que serà permanent per la condició femenina. Perduda la guerra, inicà un llarg exili que la portà a Roissy-en-Brie i, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, a Llemotges i Bordeus, on inicià la redacció de contes. L’any 1946 retornà a París, on conreà la poesia amb èxit i pintà, seguint Klee i Picasso. L’any 1954 s’instal·là a Ginebra, on és pogué lliurar, finalment, a l’escriptura; d’entrada recollí els contes escrits a Vint-i-dos contes i, aviat, seguiren novel·les, de plena maduresa; La plaça del Diamant, sobretot, on crea una protagonista del tot convincent, solitària i angoixada per la presència de la guerra. El carrer de les Camèlies, en canvi, se situa en una postguerra eixorca, mentre que a Jardí vora el mar destaquen dues matèries centrals del seu imaginari: l’aigua i la vegetació. Amb Mirall trencat, construeix una història familiar complexa, que és, alhora, el mite d’una Barcelona destruïda per la guerra. A La meva Cristina i altres contes, recull unitari, dóna una gran relleu a una personal fantasia. A partir de 1974 efectuà un retorn progressiu a Catalunya i, el 1980, assolí dues fites: la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la publicació de dues obres extraordinàries, el recull Viatges i Flors i la novel·la Quanta, quanta guerra…, reflexió d’abast universal sobre les guerres.
Rodoreda, Mercè. Sóc una dona honrada? (1932/1933).
Del que hom no pot fugir (1934).
Polèmica (1934).
Del que hom no pot fugir (1934).
Crim (1936).
Aloma (1938), premi Crexells de 1937.
Vint-i-dos contes (1958), premi Víctor Català de1957.
La plaça del Diamant (1962).
El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi.
Jardí vora el mar (1967).
Aloma, segona versió (1969).
Mirall trencat (1974).
Semblava de seda i altres contes (1978).
Viatges i flors (1980).
Quanta, quanta guerra...(1980).
Obres pòstumes.
Cartes a l'Anna Murià 1939-1956 (1985).
La mort i la primavera (1986).
Isabel i Maria (1991).
Arnau, Carme (1982).Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda. (1982).Barcelona: Edicions 62.
Arnau, Carme (1990).Miralls màgics. Barcelona: Edicions 62.
Arnau, Carme (2000).Una lectura de Mirall trencat. Barcelona: Proa.
Arnau, Carme (2000).Memòria i ficció en l'obra de Mercè Rodoreda. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda.
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda[Consulta:25/02/2010].
Biografia n.80 per Carme Arnau Faidella
2010-09-23 14:22:40