Biografia
Va veure la llum a Castelló el 1736 i la batejaren el 9 de juliol a l’església Parroquial d’aquesta localitat. Li atorgaren 11 noms propis, segons consta a la Fe de Bateig: Isabel, María, Benita, Ramona, Eugenia, Susana, Joaquina, Josefa, Margarita, Magdalena i Antonia.
Era filla de Manuel Ferrer, advocat de família acomodada, i de Magdalena Giner, de qui va heretar un il·lustre cognom nobiliari vinculat a un dels llinatges més antics. Dona piadosa i caritativa, va continuar fadrina fins al final dels seus dies. Es va envoltar de l’ambient religiós i clerical del Castelló setcentista. Entre les seues persones de confiança i marmessors dels seus testaments figuren membres destacats dels convents del dominics i dels agustins. Entre ells, Fra José Rocafort, qui ens ha deixat testimonis sobre la seua vida.
», per a aconseguir una Fundació Pia. Afortunadament, el seu patrimoni comptava amb terres de conreu, garroferes i vinyes en sis de les partides agrícoles més importants de Castelló.
», on s’albergaren 220 xiquetes el 1785.
Les disposicions testamentàries de 1778 i 1793 ens parlen del seu ideari religiós. El seu credo era escolàstic, de procedència teològica tomista com figura a la seua encomanda de l’ànima, part fonamental dels seus testaments. Diferia, per tant, d’altres actituds doctrinàries més avançades de la Il·lustració cristiana espanyola. També els requisits exigibls a les mestres, en qui queia la responsabilitat de la impartició de la doctrina cristiana, primaven, a més de la instrucció i dels bons costums, la preferència de ser beates d’hàbit de la Tercera Ordre de sant Domènec, i nascudes a Castelló.
Va coincidir amb el bisbe Climent durant alguns anys de la seua vida, quan aquest va fundar amb béns propis a Castelló el Col·legi d’Orfes, per a xiquets i xiquetes pobres, el 14 de desembre de 1776. Dos anys després, al 1778, Isabel faria el mateix amb 42 anys. La inspiració de la Casa d’Ensenyament sembla trobar-se a les obres pies d’Andrés Mayoral, arquebisbe de València.
Va confiar els seus actes funeraris postrers a l’església Parroquial, possiblement després de 1794, ja que en aquesta data va realitzar un donatiu inter vivos als seus nebots, els Giner. Soterrada a la sepultura familiar amb l’hàbit de sant Domènec del Convent de les religioses de Vila-real, fou el seu darrer desig que des de sa casa a l’església de Santa Maria els pobres la conduiren a la llar eterna.
Biografia n.1016 per Carmen Corona Marzol
2010-10-01 13:50:54