Concepció Llorente Escarpanté
| Naixement | Lleida Segrià 1867 |
| Defunció | 1919 |
| Condició | Actriu |
| Ocupacions | Actriu |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Biografia
Debuta l’any 1885 al Cercle de Propietaris de Gràcia, i la temporada 1887-88 és contractada pel Teatre Romea. El seu repertori es nodrirà d’obres en castellà i en català, en les qual excel·leix com a primera actriu. El 1889 treballa al Novetats amb José Nieto, i dos anys després comença al Teatre Calvo-Vico amb la companyia líricodramàtica d’Arturo Bruxens. L’any 1894 actua al Circ Barcelonés sota la direcció de José Nieto, amb qui havia treballat anteriorment. Durant la temporada 1890-91 apareix al Teatre Principal de Gràcia amb Joaquim Garcia Parreño, i l’any següent continua en aquest teatre, sota la direcció d’Enric Guitart. El 1897 torna al Romea amb Enric Borràs i estrena Terra baixa de Guimerà, en substitució de la seva primera actriu Concepció Ferrer, que deixa la companyia. Al març de 1898 treballa al Circ Espanyol i, més endavant, al setembre de 1903, al Circ Barcelonés amb Teodor Bonaplata i Enrique Giménez. Durant l’estiu de 1904 actua al Tívoli, i després al Romea (1905-1906). Durant alguns anys representa en petits teatres de la capital catalana, com l’Apolo (1906-7), Teatre Nou (1909), Teatre Arnau (1909), fins que al 1911 torna al Romea i es posa al front de la companyia de declamació que inaugura la temporada amb Mar i cel de Guimerà. La temporada següent la trobem al Teatre Espanya en la companyia de Luis Blanca representant obres en castellà (Esmeralda o Nuestra Señora de París de Víctor Hugo, Don Juan Tenorio de José Zorrilla...) i al maig de l’any 1912 al Teatre Euterpe de Mataró amb un repertori d’obres dels germans Quintero, Benavente, Guimerà i Rusiñol. Després es perd la seva pista a Barcelona. Algunes fonts apunten que va morir a l’Oceà Atlàntic, potser en algun accident de viatge cap a les Amèriques, on havia anat a actuar altres vegades, especialment a Cuba.
Referències bibliogràfiques
Historia del teatro español. Comediantes, escritores, curiosidades escénicas, vol. II, Barcelona: Montaner i Simón.
Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
La Vanguardia, febrer 1881-desembre 1920.
El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.
Referències audiovisuals
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.Biografia n.1027 per Teresa Julio Giménez
2010-09-16 00:28:04
