Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1028

Carlota de Mena

NaixementTortosa
Baix Ebre
1845
DefuncióBarcelona
Barcelonès
Desembre de 1902
Relacions familiars:Casada en primeres núpcies amb Carles Delhom (?) i en segones amb Antoni Tutau. Era filla de l'actriu Dolors Z. de Mena i mare de la també actriu Dolors Delhom.
CondicióActriu
OcupacionsActriu
Condició jurídico-étnicaVídua
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Fou una de les actrius catalanes més importants de la segona meitat del segle XIX. Dona entregada al món del teatre, va actuar amb la seva mare fent petits papers a la companyia de Julián Romea, quan només tenia nou anys, i després amb la seva filla. Forma part de les sagues d'actors tan característiques del món del teatre. Destacava en tots els papers: primer, de dama jove i, més endavant, de primera actriu i, en alguna ocasió, de característica, gràcies a la seva versatilitat. El seu ampli repertori comprenia obres castellanes i estrangeres (traduïdes), les mateixes que es representaven amb gran èxit a la capital, així com obres catalanes. Durant la dècada dels 1860 treballa a l’Odeon, sota la direcció d’Andrés Cazurro. Al 1872 coneix l’Antoni Tutau i formen una companyia pròpia, la Tutau-Mena, que es converteix en la principal rival del Romea. La temporada 72-73 actua a l’Olimpo. Durant l’estiu de 1874 la trobem al Novetats completant el quadre d'actors de la companyia madrilenya de Teodora Lamadrid i Antonio Vico, que visita la ciutat comtal per representar els èxits aconseguits a la capital durant l’any còmic. En aquesta ocasió, forma part de la secció castellana com a dama jove, i de la secció catalana com a característica. El mateix succeirà gairebé deu anys després, al juny de 1883, quan la companyia Calvo-Vico vingui a Barcelona, s’instal·li al Novetats i completi el seu elenc amb actors catalans. A començament de la dècada dels 80, la companyia Tutau-Mena ocupa el Novetats i representa fins la temporada 1882-83. Després de passar pel Liceu (temporada de primavera de 1883) i pel Tívoli (1883-84), s’instal·la definitivament al Novetats fins la temporada 92-93. Allí estrena els grans èxits de Guimerà, com El fill del rei, La boja, L’ànima morta... Va acollir a la seva companyia els actors catalans que van marxar del Romea arran del comiat de Lleó Fontova. Fa gires per diversos pobles de Catalunya i les Illes. Torna a Barcelona i treballa al Teatre Granvia (1893-94), al Romea (1894-1896), al Novetats (1896-98), al Romea (1898-1899), al Novetats (1899-01). Al març de 1902 el Circ Barcelonés la contracta per fer una tanda de representacions amb l’actor Antonio Piera. Uns mesos més tard pateix a Manresa un atac d’apoplexia quan representava un dels seus més grans èxits: Locura de amor, i a l’endemà mor.


Referències bibliogràfiques

Bernat i Durán, José (1924). «Apéndice. El teatro catalán». En: Díaz Escobar, Narciso.Historia del teatro español. Comediantes, escritores, curiosidades escénicas, vol. II, Barcelona: Montaner i Simón.

Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.

Gallén, Enric i Anna Vàzquez (2003). Dones de teatre, calendari de 2004. Barcelona: Institut Català de la Dona.

Julio, Teresa (en premsa). «Actrius». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

La Vanguardia, febrer 1881-desembre 1915.

Morell i Montardí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.


Referències audiovisuals

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.

Biografia n.1028 per Teresa Julio Giménez
2010-09-28 12:52:54

Tornar Inici