Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1028

Carlota de Mena

NaixementTortosa
Baix Ebre
1845
DefuncióBarcelona
Barcelonès
Desembre de 1902
Relacions familiars:Casada en primeres núpcies amb Carles Delhom (?) i en segones amb Antoni Tutau. Era filla de l'actriu Dolors Z. de Mena i mare de la també actriu Dolors Delhom.
CondicióActriu
OcupacionsActriu
Condició jurídico-étnicaVídua
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Durant la dècada dels 1860 treballa a l’Odeon, sota la direcció d’Andrés Cazurro. Al 1872 coneix l’Antoni Tutau i formen una companyia pròpia, la Tutau-Mena, que es converteix en la principal rival del Romea. La temporada 72-73 actua a l’Olimpo. Durant l’estiu de 1874 la trobem al Novetats completant el quadre d'actors de la companyia madrilenya de Teodora Lamadrid i Antonio Vico, que visita la ciutat comtal per representar els èxits aconseguits a la capital durant l’any còmic. En aquesta ocasió, forma part de la secció castellana com a dama jove, i de la secció catalana com a característica. El mateix succeirà gairebé deu anys després, al juny de 1883, quan la companyia Calvo-Vico vingui a Barcelona, s’instal·li al Novetats i completi el seu elenc amb actors catalans. A començament de la dècada dels 80, la companyia Tutau-Mena ocupa el Novetats i representa fins la temporada 1882-83. Després de passar pel Liceu (temporada de primavera de 1883) i pel Tívoli (1883-84), s’instal·la definitivament al Novetats fins la temporada 92-93. Allí estrena els grans èxits de Guimerà, com El fill del rei, La boja, L’ànima morta... Va acollir a la seva companyia els actors catalans que van marxar del Romea arran del comiat de Lleó Fontova. Fa gires per diversos pobles de Catalunya i les Illes. Torna a Barcelona i treballa al Teatre Granvia (1893-94), al Romea (1894-1896), al Novetats (1896-98), al Romea (1898-1899), al Novetats (1899-01). Al març de 1902 el Circ Barcelonés la contracta per fer una tanda de representacions amb l’actor Antonio Piera. Uns mesos més tard pateix a Manresa un atac d’apoplexia quan representava un dels seus més grans èxits: Locura de amor, i a l’endemà mor.


Referències bibliogràfiques

Bernat i Durán, José (1924). ». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

La Vanguardia, febrer 1881-desembre 1915.

Morell i Montardí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.


Referències audiovisuals

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.

Biografia n.1028 per Teresa Julio Giménez
2010-09-28 12:52:54

Tornar Inici