Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1045

Emília Baró Sanz

NaixementBarcelona
Barcelonès
1882
DefuncióBarcelona
Barcelonès
1964
Relacions familiars:Germana d’Antònia Baró i Sanz, també actriu.
Casada amb Carles Soldevila, escriptor i traductor, pares de la també actriu Carlota Soldevila.
CondicióArtesana Artista
OcupacionsActriu teatral
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

va iniciar-se en el teatre a la infantesa, com la seva germana Antònia. Va debutar als 12 anys i amb disset ja va actuar al Teatre Íntim, en petits papers en els muntatges d’Interior, de Maurice Maeterlinck, i Blancaflor, d’Adrià Gual, el 1899. L’any següent, va passar al Teatre Romea, on treballaria diverses temporades. L’any 1904 va anar a Madrid amb la companyia d’Enric Borràs. Posteriorment, de nou a Barcelona, va treballar com a actriu destacada dels Espectacles i Audicions Graner, al Principal, amb papers principals, com el de Maria a La santa espina (1907), de Guimerà, o també Rosina a El barber de Sevilla, de Beaumarchais, traduïda per Carles Soldevila, el seu marit.

Va ser protagonista en obres del teatre català, com ara Sainet trist, d’Àngel Guimerà, Nausica (1912), de Joan Maragall i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol. Així mateix, va actuar en obres universals, com Prometeu encadenat, d’Èsquil; L’avar, de Molière, o Els teixidors de Silèsia, de Gerhart Hauptmann. Va ser primera actriu les dues temporades del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans (1912-1913). Va actuar amb èxit a les sales més importants de l’escena barcelonina: el Teatre Principal, el Romea i el Novetats.

Emília Baró va contribuir a la represa del teatre català durant la postguerra actuant en obres de Josep Maria de Sagarra, com L’hereu i la forastera (1948), Les vinyes del Priorat (1950), L’alcova vermella (1952), L’amor viu a dispesa (1952) o El senyor Perramon (1960), la coneguda adaptació de L’avar de Molière feta per Sagarra i protagonitzada per Joan Capri. També va excel·lir com a actriu de caràcter fins pocs anys abans de morir. Per a l’historiador teatral Francesc Curet, Emília Baró és una “primera actriu absoluta”, que descriu així: “es caracteritzava per una finor d’esperit i una suavitat de forma, dots que amorosia amb la seva veu clara i cristal·lina, d’una agradosa musicalitat” (1967: 518). Per a Núria Espert, Emília Baró va ser qui va despertar la seva vocació teatral, gràcies a la credibilitat que despertaven les seves actuacions.

Referències bibliogràfiques

, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.

(ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, 13-34.

(2002). De aire y fuego: memorias. Madrid: Aguilar.

(2003). Dones de teatre, calendari 2004. Redacció dels textos i selecció d’imatges a càrrec d’Enric Gallén i Anna Vàzquez.


Referències gràfiques


Font: http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NDCH=0301308&CBD=X&COL=7[Consulta:23/02/2010].


Biografia n.1045 per Eva Espasa Borrás
2010-09-29 15:48:56

Tornar Inici