Montserrat Casas Baqué

Biografia

Montserrat Casas i Baqué, coneguda amb el nom artístic d’Elena Jordi, va ser una actriu i empresària del teatre de vodevil que va tenir una carrera artística breu però espectacular, un «estel fugaç», segons Sempronio. Es va establir a Barcelona el 1906, en un estanc que freqüentaven escriptors com Ramon Tor, Pere Prat o Ramon Vinyes, qui van introduir-la en els ambients artístics de Barcelona.

Entre 1908 i 1914 Jordi debuta en el teatre, amb papers que al principi eren molt discrets però cada cop més importants. Durant la temporada 1908-1909 Elena Jordi col·labora en el Teatre Íntim d’Adrià Gual, on una Margarida Xirgu, molt jove, ja n'era la primera actriu. Elena Jordi seguirà Xirgu quan aquesta passa a treballar al Teatre Principal per fer vodevils. Posteriorment actuaria a la companyia d’Enric Borràs i a la de Josep Santpere (1910-1914). Després de participar en obres com L’educació del príncep; de Maurice Donnay; Porten res de pago?, de Hennequin i Veber o Zazà, de Berton i Charles, comença a destacar a les crítiques teatrals. Al principi, elogien l’elegància escènica i la bellesa de l’actriu i, progressivament, el seu «saber fer» d’una «excel·lent actriu», que reconeixen fins i tot els detractors del vodevil. Jordi va assolir èxit amb obres com Salomé, d’Oscar Wilde (que ja havia estrenat Xirgu); Cuida’t de l’Amèlia, de Georges Feydeau; La lepra, de Santiago Rusiñol, i La dona nua, d’Henry Bataille, obra que va catapultar Elena Jordi a la fama.

Elena Jordi va fer un nou pas en crear, com a empresària i primera actriu, la Companyia Catalana de Vodevil Elena Jordi, el 1914. La companyia va representar amb gran èxit obres com La Presidenta, de Hennequin; Falten cinc minuts, de Paul Gavault i Georges Berr; La Pitets se’ns ha casat, i Les filles de Venus, de Maurice Donnay. Jordi va estrenar vodevils que Santiago Rusiñol va escriure amb el pseudònim Jordi de Peracamps: El senyor Josep falta a la dona i La dona del senyor Josep falta a l’home, així com El pobre viudo i El triomf de la carn. Com es pot veure pels il·lustratius títols dels vodevils, la companyia pretenia captar un públic popular: Tornem-hi que no ha estat res, de Theodore & Cie., o Faldilles i pantalons, de Silvane i Artus, o Pasqua abans de Rams, de Flers, Caillavet i Rey.

A partir de 1918, Elena Jordi va espaiar les seves aparicions a escena, per dedicar-se a la construcció d’un teatre que havia d’acollir la seva companyia, projecte que al final no es va acabar. També va dirigir, protagonitzar i produir la pel·lícula Thais. Després, només actuà esporàdicament el 1921 i, per última vegada, el 1929.

Elena Jordi, com a actriu, va saber potenciar la seva capacitat de persuasió, l’expressivitat del rostre i l’elegància dels vestits i dels deshabillés. Com a empresària va tenir iniciativa per tirar endavant una companyia, amb una tria de bons actors i actrius, i cercant l’assessorament d’un intel·ligent nucli d’escriptors. Amb la seva intuïció escènica i empresarial, es va permetre de fer mutis per la porta gran en ple èxit.

Referències bibliogràfiques

Biografia n.1047 per Eva Espasa Borrás
2010-09-30 15:26:17