Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1050

Maria Morera Franco

NaixementBarcelona
Barcelonès
1872
DefuncióBarcelona
Barcelonès
1954
Relacions familiars:Filla de l’actor i director Josep Agustí Morera.
Germana de les actrius Elvira Morera i Josepa Morera.
CondicióActriu
OcupacionsActriu teatral
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsCompanyia de Teatre Tutau-Mena
Companyia de Teatre Enric Borràs
Companyia de Teatre Vila-Daví
Llocs de vinculació

Biografia

L’actriu Maria Morera Franco va desenvolupar la seva trajectòria teatral a cavall dels segles XIX i XX, però les seves aportacions més importants a l’escena catalana es produeixen al primer terç del segle XX. Va néixer en un entorn familiar vinculat a l’escena: el seu pare era l’actor i director Josep Agustí Morera, i també van ser intèrprets teatrals les seves dues germanes, Elvira i Josepa.

Maria Morera va iniciar la seva carrera a la infantesa: ja actuava als sis anys i als deu treballava a la companyia de Carlota de Mena i Antoni Tutau. Als quinze anys va entrar a la companyia de Manuel Giménez com a dama jove. També va treballar a la companyia d’Albert Déu, i després, al llarg de vuit anys va formar part de la companyia d’Enric Borràs. Amb aquesta última va estrenar obres d’autors emblemàtics de l’escena catalana: Terra Baixa, d’Àngel Guimerà (1897); Els vells, d’Ignasi Iglésias (1903); i El Místic, de Santiago Rusiñol (1903). Durant una temporada va treballar amb Maria Guerrero a Barcelona i a Madrid.

Una fita en la seva carrera va ser el protagonisme de La reina vella (1908), d’Àngel Guimerà, al Teatre Principal de Barcelona: tenia trenta-sis anys i representava un personatge de vuitanta anys. Així, tot i que preferia papers de dama jove, l’èxit li va venir de la seva especialització com a actriu de caràcter, interpretant personatges d’edat avançada, al Principal i més tard també al Romea, amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví (1928-1933). Prova del seu prestigi és que va ser designada en nom de tots els actors catalans per donar la benvinguda a Sara Bernhardt, quan aquesta actriu va visitar per darrera vegada Barcelona el 1921.

Maria Morera va rebre diferents reconeixements, com ara les palmes acadèmiques del Govern francès (1928) i la medalla del treball del Govern espanyol (1931). El seu darrer èxit de Maria Morera va ser La senyora Marieta, d’Ignasi Iglésias. Francesc Curet, a La història del teatre català, explica que Morera, en l’agonia de la seva mort, quan tenia prop de vuitanta-sis anys, recitava La corona d’espines, fet que va emocionar Josep M. de Sagarra, qui havia escrit l’obra especialment per a ella, i que Morera havia estrenat al Teatre Novetats el 1930.


Referències bibliogràfiques

Batlle, Ramon (1984). Quinze anys de teatre català: els teatres Romea i Novetats de 1917 a 1932. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Edicions 6.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.

Espasa, Eva (2006). «Actrius». En: Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 13-34.

Fàbregas, Xavier (1978). Història del teatre català. Barcelona: Millà.

Institut Català de les Dones (2003). Dones de teatre. Calendari 2004. Redacció dels textos i selecció d’imatges a càrrec d’Enric Gallén i Anna Vàzquez.


Biografia n.1050 per Eva Espasa Borrás
2010-09-20 12:40:13

Tornar Inici