Maria Santpere i Hernáez

Biografia

El nom Mary Santpere (Maria Santpere i Hernáez) és suficient per evocar el record entranyable de la polifacètica actriu de teatre, cinema, ràdio i televisió. El seu pare era Josep Santpere, emblemàtic actor i empresari del Paral·lel barceloní, i la seva mare, Rosa Hernáez, actriu i ballarina clàssica. Durant la Guerra Civil, Mary i la seva germana Tina s’incorporen a la companyia teatral dirigida pel seu pare. Així, Mary apareix en El Tenorio cantat, i després en Mariano de la O, d'Alfons Roure. També debuta en una llarga trajectòria cinematogràfica l’any 1938, sota la direcció d’Ignacio F. Iquino, amb qui continua treballant en nombroses pel·lícules de la dècada de 1940 i, des de 1947, en les seves comèdies dels teatres Borràs i Talía, amb actors com Paco Martínez Soria i Saza (J. Sazatornil). En la dècada dels anys cinquanta passa a treballar amb l’empresari Joaquim Gasa i actua en revistes als teatres Apolo, Victòria i al Teatro Cómico, al costat d’artistes còmics com Alady (Carles Saldanya). Tots dos van ser nomenats la Reina i el Rei del Paral·lel, títols que anys enrere havien rebut el pare de Mary, Josep Santpere, i Elena Jordi. Mary Santpere desafiava el model habitual d’artista femenina del Paral·lel barceloní i basava la seva actuació en la complicitat amb el públic i el sentit de l’humor, trencant tots els tòpics sobre la bellesa física femenina. Després de la crisi i tancament dels teatres del Paral·lel cap a la fi dels anys cinquanta, Mary Santpere va formar companyia amb Miguel Gila els anys seixanta.

clown August. El 1976 torna al teatre amb l’ estrena al Romea d’un muntatge de Don Juan Tenorio, juntament amb Joan Capri, dirigits per Ventura Pons. El mateix any intervé en la pel·lícula La ciutat cremada d’Antoni Ribas. Als anys vuitanta Mary Santpere participa en pel·lícules de Ventura Pons, que combina amb la revista musical, fins al 1984, quan s’acomiada de l’escena al Teatre Victòria. L’any 1987, amb la mort del seu marit, disminueix la seva intensa carrera, però continua participant en rodatges, programes televisius i actes socials. Va morir l’any 1992, mentre dormia en el curt trajecte en avió entre Barcelona i Madrid.

Referències bibliogràfiques

Bartrina, Francesca; Espasa, Eva (2007). Dones de teatre. Llibre-catàleg. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic.

Curet, Francesc (1969). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.

. En: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 13-34.

Gasch, Sebastià (1972). El Molino. Barcelona: Dopesa.

http://www.cineartistes.com/fiche-Mary+Santpere.html. [Consulta: 09/03/2010].

Pigrau, Yoya (2002). Els Santpere: cent anys davant del públic. Barcelona: Planeta.

http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/pub_calendari2004.pdf. [Consulta: 09/03/2010].

Referències gràfiques

Font: http://blocs.xtec.cat/anglesceipsplai/2009/05/24/catalan-people-mary-santpere-6th-grade/[Consulta: 25/02/2010].

Biografia n.1051 per Eva Espasa Borrás i Dolors Marín
2010-10-08 12:30:06