| Naixement | Barcelona Barcelonès Agost de 1897 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Desembre de 1963 |
| Relacions familiars: | Filla dels actors Josep Maria Vilà i Maristany i Maria Panadès Ricart; néta de l'actor Manuel Panadès.
Casada amb Pius Daví, actor. |
| Condició | Actriu |
| Ocupacions | Actriu, empresària teatral |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Teatre Romea (Barcelona) |
va néixer i créixer en un ambient teatral, com a filla i néta d’actors. Quan mor Maria Panadès, la seva mare, l’any 1914, Maria Vila, la va substituir com a primera actriu, amb disset anys. Tot i que l’entorn familiar va afavorir la seva vinculació al teatre, Maria Vila va esdevenir una actriu de renom pels seus propis mèrits interpretatius, la seva vocació i també la seva tenacitat. Va representar tant personatges còmics com dramàtics i tràgics, gràcies a la seva ductilitat de registres, i va tenir una trajectòria teatral intensa, que va mantenir amb excel·lència tota la vida.
Va estudiar a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dirigida per Adrià Gual i posteriorment va actuar en el Teatre Íntim. L’any 1917 va passar a treballar a la companyia d’Enric Borràs, amb el seu pare, l’actor Josep M. Vila. Maria hi va excel·lir com a primera actriu, en obres com Hores d’amor i tristesa, d’Adrià Gual, La mala vida, de Juli Vallmitjana, o Mireia, de Frederic Mistral.
Amb l’actor Pius Daví, amb qui es va casar, va formar la coneguda companyia Vila-Daví, que va tenir seu al Teatre Romea fins l’any 1936 i posteriorment al Teatre Català de la Comèdia (1936-1938). La companyia va fer una aposta molt clara pel repertori català, de primer al Teatre Bartrina de Reus, el 1921, i després a la Ciutat Comtal, als teatres Barcelona, Apolo, Eldorado i, sobretot, al Teatre Romea. Abans de formar companyia pròpia, Vila i Daví havien estrenat Fidelitat (1924), de Josep Maria de Sagarra. Més endavant, Sagarra va escriure per a Maria Vila L’hostal de la Glòria (1931) i l’actriu també va estrenar-li les obres Desitjada (1932), L’alegria de Cervera (1932) i El cafè de la Marina (1933). Altres obres que va estrenar la companyia Vila-Daví van ser La dona verge, de Manuel Fontdevila, o La bruixa blava, de Juli Vallmitjana, Un milionari del Putxet (1927), de Gaston A. Màntua, La sorpresa d’Eva (1930), de J. Millàs-Raurell o Un pare de família (1932), de Carles Soldevila. També van representar obres de l’escena contemporània internacional. No va deixar de treballar durant la Guerra Civil, quan va estrenar El casament de la Xela (1938), de Xavier Benguerel, i La fam (1938), de Joan Oliver.
Amb una tasca intensa al Teatre Romea, Vila va contribuir activament a la represa del teatre català, des de 1946. Destaquen especialment els seus papers a La ferida lluminosa (1954) de Sagarra, que va estar en cartellera un any sencer sense interrupcions en plena postguerra, i a la reposició de L’hostal de la Glòria. Maria Vila va continuar actuant amb tenacitat i excel·lència fins a la fi de la seva vida. L’any 1960, tres anys abans de morir, va rebre la Medalla del Treball i es van celebrar unes funcions d’homenatge al Teatre Romea, en què Vila va interpretar per última vegada L’hostal de la Glòria, una de les seves actuacions més notables.
(2007). Dones de teatre. Llibre-catàleg. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic.
Batlle, Ramon (1984). Quinze anys de teatre català: els teatres Romea i Novetats de 1917 a 1932. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona-Edicions 62.
Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 13-34.
Dones de teatre. Calendari 2004. Barcelona: Institut Català de les Dones.
Va morir el 18 de desembre de 1963, segons la notícia publicada per La Vanguardia a
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1963/12/21/pagina-25/32667197/pdf.html
Biografia n.1053 per Eva Espasa Borrás
2010-10-11 18:51:21
