Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1085

Aurembiaix, d'Urgell

Naixement1203 (circa)
Defunció1231
Relacions familiars:Filla del comte Ermengol VIII d'Urgell i Elvira de Subirats (o Elvira Núñez de Lara). Casada en primeres núpcies amb Álvaro Pérez de Castro, i en segones amb Pere de Portugal, fill de rei Sanç I de Portugal.
CondicióComtessa
OcupacionsComtessa d'Urgell
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

A la mort del seu pare, Ermengol IV el 1209, n’heretà el comtat, mentre que la regència quedava a mans del rei Pere I el Catòlic, a qui li cedí la seva mare, Elvira de Subirats. Indefensa davant les turbulències que se sobrevenien en el comtat, la seva línia hereditària fou qüestionada i se’n plantejà la substitució en benefici de la casa de Cabrera. Aquestbuit de poder fou aprofitat per Guerau de Cabrera per apoderar-se’n. Alhora, la monarquia, afeblida, maldava per recuperar els seus drets davant la noblesa feudal.

S’instal·là a terres castellanes fins molt més enllà de la mort de la seva mare, pressumiblement cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà enprimeres núpcies el 1212 amb Álvaro Pérez de Castro, cunyat de Guerau IV de Cabrera i instal·là seguramentla seva residència a Toledo. Álvaro Pérez de Castro, que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de Ferran III, especialment, s’hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquest segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.

Mentre, amb un Jaume I encara infant - amb qui Aurembiaix havia estat compromesa -, els seus consellers van reconèixer l’apropiació del comtat per part de Guerau de Cabrera, com s’indica en el Conveni de Montsó de 1217. El 1222, tot i que l’herència materna, en l’àmbit jurídic, no deixava lloc a dubte sobre els drets d’Aurembiaix envers el comtat d’Urgell, el comte rei mateix li reconeixia a Guerau de Cabrera l’ocupació de fet del comtat, en virtut del conveni de Terrer, sempre que no fos reivindicat per Aurembiaix, cas en què hauria d’acceptar la decisió reial.

El 1228 el matrimoni, sense fills,era anul·lat a causa del parentiu entre els cònjuges, consins segons per part de les respectives mares. Llavors, aconsellada pel seu padrastre Guillem de Cervera, es traslladà a Lleida i vindicà els seus drets a la corona comtal davant el rei, a la ciutat de Lleida. Després de la negociació i el pacte entre les parts, que implicava que Aurembiaix en el futur tingués el comtat en feu, fou necessari queel reiemprengués una campanya militar que retornà a la família Cabrera al vescomtat d’Àger. De fet, a finals d’aquell mateix any, se signava un controvertit contracte de concubinatge entre el monarca i la comtessa a Agramunt, per bé que tot just el 1229, Aurembiaix es casava a Valls amb Pere de Portugal, fill del rei Sanç I de Portugal, emparentat amb els Castro i els Cabrera.

Dos anys després, el 1231, Aurembiaix moria sense descendència, i deixava el comtat a mans del seu marit, que més tard l’intercanviaria amb el mateix Jaume I pel feu del regne de Mallorca. I novament els Cabrera tornarien a fer-se amb el comtat, amb el suport de la noblesa del territori, i s'encetava una nova dinastia urgellenca.


Referències bibliogràfiques

Lleida és femení. Dones per a la història (2009). Lleida: AlfaZeta Edicions, p. 19-29.

Domingo, Dolors (2007). A la recerca d'Aurembiaix d'Urgell, Lleida: UdL-IEI.

Montfar-Sorts Cellers, Dídac (1853). Historia de los Condes de Urgel. Barcelona: Establ. Tip. y Litográfico de D. José Eusebio Monfort.


Biografia n.1085 per Carme Agustí Roca
2010-06-03 00:15:06

Tornar Inici