Blanca, d'Anglesola

Biografia

El monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges va iniciar la seva activitat monacal en la segona meitat del segle XII. Entre els segles XIII i XIV van ocupar l’abadiat diverses dones pertanyents a la important nissaga lleidatana dels Anglesola. Aquest llinatge fou fundat el 1079 per Berenguer Gombau d’Anglesola, primer baró i senyor del castell d’Anglesola, i va tenir un destacat paper en la conquesta i el repoblament de la Catalunya Nova (en una àmplia zona compresa entre els actuals Pla d’Urgell, Segarra i Urgell, així com la ciutat de Lleida).

Les abadesses procedents d’aquesta família van ser Eliarda d’Anglesola (1246-1258), Blanca d’Anglesola (1294-1328), Berenguera d’Anglesola i de Pinós (1348-1377), Sibil·la d’Anglesola (1377-1379) i Saurena d’Anglesola (1372-1392).

Blanca d’Anglesola seria una de les més reconegudes d’entre les abadesses del seu llinatge. En un moment de fortalesa econòmica del monestir de Vallbona, Blanca destacà per les seves inquietuds intel·lectuals. El seu abadiat representa l’entrada del convent en la nova mentalitat que acabaria portant al món del gòtic.

Mentre durà el seu mandat es va completar la redacció del conegut Còdex de Blanca d’Anglesola. Tot i que el document original es va perdre en la Guerra Civil espanyola (1936-1939) n’existeix una còpia transcrita a començaments del segle XIX. A més d’altres textos, el còdex recull les normes de funcionament i la història del convent, així com una llista de totes les abadesses (relació que es continuaria fins el 1631). Aquesta tasca, juntament amb altres treballs de Blanca d’Anglesola, va permetre un important floriment de l’arxiu del convent. Sembla que ella mateixa hi va realitzar activitats de recerca.

Així mateix, va fer escriure el capbreu dels censos que el monestir rebia de les propietats que disposava a la ciutat de Lleida (1308-1314), sent el capbreu més antic que es coneix del monestir. Blanca també va disposar la realització d’algunes obres arquitectòniques en el convent, per adaptar-lo a la nova estètica gòtica.

Referències bibliogràfiques

BinefaMonjo, Josep (1992). «El senyoriu d’Anglesola en la Catalunya medieval, selecció de textos inèdits».En: Urtx, núm. 4, p. 31-47.

Lladonosa Pujol, Josep (1973). El Monasterio de Santa María de Vallbona (Lérida). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Petit Bordes, Núria (2005). «Aportacions a l’estudi del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona». En: Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, volum XXII.

Petit Bordes, Núria (2005). «Les etapes constructives del reial monestir de Santa Maria de Vallbona, fins al 1392». En: Urtx, núm. 18, p. 63-92.

Piñol Cerro, Isidre (2001). «El capbreu de na Blanca d’Anglesola a la ciutat de Lleida a principis del segle XIV». En:Urtx, núm. 14, p. 135-145.

Biografia n.1090 per Joan Sagués San José
2010-09-28 12:10:50