Eliarda, d'Anglesola
| Naixement | s. xii |
| Defunció | Vallbona de les Monges Urgell 1258 |
| Condició | Abadessa |
| Ocupacions | Abadessa de Vallbona |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Monestir de Santa Maria de Vallbona |
| Llocs de vinculació |
| Naixement | s. xii |
| Defunció | Vallbona de les Monges Urgell 1258 |
| Condició | Abadessa |
| Ocupacions | Abadessa de Vallbona |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Monestir de Santa Maria de Vallbona |
| Llocs de vinculació |
El monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges va iniciar la seva activitat monacal en la segona meitat del segle XII. Entre els segles XIII i XIV van ocupar l’abadiat diverses dones pertanyents a la important nissaga lleidatana dels Anglesola. Aquest llinatge fou fundat el 1079 per Berenguer Gombau d’Anglesola, primer baró i senyor del castell d’Anglesola, i va tenir un destacat paper en la conquesta i el repoblament de la Catalunya Nova (en una àmplia zona compresa entre els actuals Pla d’Urgell, Segarra i Urgell, així com la ciutat de Lleida).
Eliarda d’Anglesola va ser, entre els anys 1246 i 1258, la primera abadessa del monestir procedent d’aquesta família. Anys després la seguirien Blanca d’Anglesola (1294-1328), Berenguera d’Anglesola i de Pinós (1348-1377), Sibil·la d’Anglesola (1377-1379) i Saurena d’Anglesola (1372-1392).
A partir de l’any 1247 Eliarda va rebre del rei Jaume I un seguit de drets feudals i de rendes que convertiren l’abadessa de Vallbona en una important senyora feudal. També va comptar amb aportacions econòmiques del rei Alfons X de Castella.
Aquest poder econòmic va permetre que durant el seu abadiat es completés la construcció de l’església del monestir. La relació establerta amb el rei, més el fet d’haver completat l’edificació de l’església, va permetre que la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, deixés escrit en el seu testament (1251) la voluntat de ser enterrada en el monestir de Vallbona. L’enterrament, que es compliria en època d’Eliarda (1254), confirmava el caràcter reial del convent, ja iniciat arran de la seva fundació per part de la reina Sança el 1178.
Binefa Monjo, Josep (1992). «El senyoriu d’Anglesola en la Catalunya medieval, selecció de textos inèdits». En: Urtx, núm. 4, p. 31-47.
Lladonosa Pujol, Josep (1973). El Monasterio de Santa María de Vallbona (Lérida). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
Petit Bordes, Núria (2005). «Aportacions a l’estudi del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona». En: Revista de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, volum XXII.
Petit Bordes, Núria (2005). «Les etapes constructives del reial monestir de Santa Maria de Vallbona, fins al 1392». En: Urtx, núm. 18, p. 63-92.
Piñol Cerro, Isidre (2001). «El capbreu de na Blanca d’Anglesola a la ciutat de Lleida a principis del segle XIV». En: Urtx, núm. 14, p. 135-145.
Biografia n.1113 per Joan Sagués San José
2010-09-28 13:19:40