Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1128

Anna Maria Janer Anglarill

Mare Janer

NaixementCervera
Segarra
Desembre de 1800
DefuncióTalarn
Pallars Jussà
Gener de 1885
Relacions familiars:Anna Maria Janer i Anglarill nasqué a la llar de Josep Janer i Pallés, mestre fuster, i de Magina Anglarill i Olivé, a Cervera. De bona família amb fortes arrels religioses.
CondicióMonja
OcupacionsFundadora de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
Condició jurídico-étnicaSoltera
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsGermanes de la Caritat de l'Hospital de Cervera
Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Institut de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
Llocs de vinculació

Biografia

Anna Maria Janer i Anglarill nasqué el 18 de desembre del 1800 a la llar de Josep Janer i Pallés, mestre fuster, i de Magina Anglarill i Olivé, a Cervera, centre comarcal de la Segarra.

Comparada amb Teresa d'Àvila, es deixà endur per un amor a Déu ben arrelat a la terra i en el servei actiu als altres. Pertanyent a una família de fortes arrels religioses i d'una fe ferma, Anna Maria decidí dedicar la seva vida a Déu molt aviat, als 16 anys. També, va poder realitzar el seu somni de fundacions al llarg de tot Catalunya i fins i tot més enllà (Espanya i Europa).

Ingressà en la comunitat de les Germanes de la Caritat el 25 de gener de 1819. A partir d'aquest moment, aquesta serà la seva casa religiosa, la seva llar. Anna Maria no es dedicà mai a la contemplació, sinó al servei dels desvalguts, en contacte amb la realitat i amb la seva cara més fosca. Poc temps després, al maig del mateix any, es consagrà a Déu mitjançant els vots de pobresa, castedat i obediència. Molt aviat esdevindrà mestra de novícies i, el 1832, superiora de l'Hospital de Cervera.

Tanmateix, els problemes no tardaren a aparèixer; epidèmies de tifus, verola i febres s’afegien a les dificultats polítiques i a l’expulsió de les germanes de l’Hospital. Anna Maria es va veure obligada a fugir cap a Solsona. El pretenent Carles V li proposà personalment fer-se càrrec dels hospitals de sang de Solsona, la Valldora i Berga, per assistir els ferits de guerra, per indicacions del canonge Josep Caixal i Estradé, que formava part de la Junta d’Hospitals carlins de Catalunya.

Però, acabada la guerra, es va veure obligada a fer camí cap a l’exili en direcció a França. Tolosa de Llenguadoc li obrirà les portes i li permetrà treballar a l’Hospital de la Grave d’aquesta ciutat, prop dels damnificats.

Retornà a Cervera el 1844 però per pressions governamentals deixà de ser superiora de l’Hospital. L’any 1849 es reformà la Casa de Misericòrdia i li fou encomanada la direcció d’aquest establiment benèfic durant 10 anys. També estarà al capdavant de la fundació de les congregacions del Sagrat Cor de Jesús i de l’Associació de les Filles de Maria el 1856. Anna Maria estava convençuda de la necessitat de crear escoles cristianes per a la promoció de la dona i de la família. El 1857, el bisbe Caixal li demanà que es fes càrrec de l’Hospital de la Seu, on fundà l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que s’expansionà per aquelles comarques i fins i tot a Canillo (Andorra). Amb el seu sentit realista, la mare Janer formava les seves novícies no només en l’espiritualitat, sinó en les ciències i les arts, que eren la clau d’un bon ensenyament. La revolució de 1968 i el sexenni revolucionari van paralitzar aquest dinamisme.El novembre de 1874 tornaren a la Seu per atendre l’Hospital de la ciutat, d’on havien estat expulsades l’any 1869. El 1880 va ser elegida superiora general i va poder veure com les fundacions de centres seguien el seu camí. El 1883 va quedar lliure de tot càrrec i es va instal·lar a la casa de Talarn (Pallars Jussà), on va continuar el tracte amb les novícies i les alumnes. Va ser allà on morí, l’11 de gener del 1885. Les seves despulles mortes foren traslladades, el 19 de novembre de 1951, a la Seu d’Urgell i el 1961, a l’església de la Sagrada Família d’aquesta ciutat, on reposen actualment. Des de l’any 1953, hi ha introduïda la Causa de Beatificació.


Referències bibliogràfiques

http://janer150.blogspot.com/

Arcalis, C. (1985). Ana María Janer. Creyente y solidaria. Rubí: Instituto de la Sagrada Familia de Urgel.

Azorin, M. E. (1935). Álbum conmemorativo del septuagésimo aniversrio de la Fundación del Instituto de la Sagrada Familia de Urgel 1859-1934- Barcelona.

Casas, S. (2003). «En el bicentenario del nacimiento de don José Caixal y Estradé, obispo de Urgel. Apuntes para una biografia». En: Analecta Sacra Tarraconensia, 76, p. 257-287.

http://www.sagradafamiliaviladecans.com/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=20. [Consulta: 29/01/2010].

Gabernet, J. (1985). Humanissima. Anna Maria Janer.Barcelona.

González Fernández, F.; Adin Carreras, M. P. (2005). Ana Maria Janer Anglarill: una mujer sin fronteras. Città del Vaticano: Urbaniana University Press.

[Consulta: 29/01/2010].

Medina del Pulgar. M. D. (1999). «Anna Maria Janer i Anglarill i les guerres carlistes». En: El carlisme i la dona, V Seminari d’Història del Carlime, Fundació Francesc Ribalta (Solsona, 13 i 14 de març). Barcelona: Grata Lectura, p. 181-197.

Medina del Pulgar. M. D. (2000). «Janer i Anglarill, Anna Mara». En: Diccionari d'històriaeceliàstica de Catalunya, II, Barcelona, p. 412-413.

Melendres, M. (1961). Una monja y un siglo. Barcelona: Siglo XIX.

Oriol Isern, M. J. (1928). Vida de Ana María Janer Anglarill. Barcelona.

Santa, À. (2009): «Anna Maria Janer i Anglarill». En: Lleida es femeni. Dones per a la historia. Lleida: Alfazeta Edicions, p. 37-43.


Referències gràfiques

http://laicosjanerianos.blogspot.com/[Consulta: 29/01/2010].


Biografia n.1128 per Georgina Prats Ferrando
2010-10-02 20:15:25

Tornar Inici