Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1174

Maria Sauret

NaixementLleida
Segrià
s. xvii
DefuncióLleida
Segrià
s. xviii
Relacions familiars:Maria Sauret pertanyia a una família d'una acomodada posició social. El seu pare, Joan Sauret, era mestre del treball de la forja i el ferro, en una ciutat de majoria pagesa com era Lleida.
CondicióBurgesa
OcupacionsHeroïna
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Maria Sauret va ser una dona valenta, envoltada de llegenda i, paradoxalment, gairebé desconeguda. Va viure a Lleida entre la darreria del segle XVII i els primers decennis del segle XVIII. No resulta, doncs, gens estrany que se sàpiga molt poca cosa d'una figura individual que pertany a l'època moderna.

, emplaçat a l'edifici de la Diputació. Malgrat que alguns donen per bona aquesta atractiva historieta, cal dir que la realitat resulta completament impossible. La peça de forja porta inscrit l'any de 1761 i si hom considera que, el 1707, ella ja era una dona de certa vellesa, no es pot concloure pensant que fos una penyora d'amor, sinó un homenatge funerari.

Tanmateix, la singularitat històrica de Maria Sauret prové de la seva participació en els esdeveniments derivats de l'impacte de la Guerra de Successió a Lleida. I, sobretot, del fet que en Narcís Feliu de la Penya, historiador i cronista procliu al bàndol austriacista, en deixés constància escrita als seus Anales de Cataluña, on explica els violents avatars transcorreguts al llarg del mes de setembre de 1707, on Maria Sauret va participar activament.

La veritat és que la remarcable actuació de Maria, una dona sola als afores de la ciutat, s'emmarca en el violent ambient d'insurrecció i resistència que els lleidatans i les lleidatanes van oposar a les pretensions de fàcil rendició imaginades pels francesos, capitanejats pel Duc d'Orleans.

De resultes dels records d'aquests temps convulsos, les autoritats municipals van decidir honorar els seus protagonistes dedicant-los noms de carrers en diversos emplaçaments de la xarxa urbana. L'homenatge a Maria Sauret es va fer anys més tard; paral·lel al carrer del Comerç i travesser als dedicats al marquès de Vil·la Antònia i al general Brito, es troba el carrer que recorda la valenta Maria Sauret.


Referències bibliogràfiques

Feliu de la Penya, N. (1999). Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos, y famosos hechos de la nación Catalana... (1709). Edició facsímil. Barcelona:Generalitat de Catalunya, Editorial Base, vol. I, llibre XXIII, capítol VI,p. 597.

Huguet, R., Roman, M. (2001). Un passeig per la Diputació de Lleida. Lleida: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida.

Lladonosa, J. (1974). Història de Lleida. Tàrrega: F. Camps Calmet editor, vol II, p. 584.

Lladonosa, J. (2007). Els carrers i les places de Lleida a través de la Història. Reedició a cura de J. Ganau). Lleida:Universitat de Lleida-Ajuntament de Lleida, p. 173-174 i 746.

Pleyan de Porta, J. (1873). Apuntes de historia de Lérida: ó sea compendiosa reseña de sus mas principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos. Lleida: Imprenta de Carruez, p. 282.

». En: Gent de ponent. Lleida:La Mañana, vol. I, p. 78.

història. Lleida: Alfazeta Edicions,p. 33-36.


Biografia n.1174 per Georgina Prats Ferrando
2010-10-01 10:10:43

Tornar Inici