| Naixement | s. xiii |
| Defunció | Alguaire Segrià 1268 |
| Relacions familiars: | Nissaga dels Cervera. |
| Condició | Priora, Senyora |
| Ocupacions | Priora, fundadora del monestir d'Alguaire |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Monestir de Santa Maria d’Alguaire |
Filla de Ramon de Cervera, senyor de Gebut i Algerri. Va contraure matrimoni amb el cavaller Guillem de Guàrdia, senyor del castell de Guardiolada, el qual va morir abans de 1245.
La casa de Cervera estava emparentada amb alguns dels llinatges més importants de la Catalunya del moment, inclosa la casa comtal d’Urgell i la família reial (l’avi de Marquesa, Ponç de Cervera, es va casar amb una filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de la comtessa Dolça de Provença).
Després d’enviduar, Marquesa manifestà la seva inclinació per l’orde de l’Hospital de Sant Joan, fet que la va portar a prendre’n l’hàbit, juntament amb la seva filla Gueralda de Guàrdia, o de Cervera, i altres cinc senyores nobles (Ermesendis de Castellnou, Marquesa de Rajadell, Ermesendis d’Odena, Elicsendis d’Alentorn i Ermesendis d’Ofegat).
El capítol general de dignataris, comandadors i cavallers de l’orde de l’Hospital es reuní el 1250 a Osca, on decidiren cedir a aquest grup de senyores la comanda d’Alguaire per poder-hi fundar un monestir de religioses hospitaleres. Aquest quedaria sotmès al castell d’Amposta (seu de l’orde dels hospitalers a Catalunya), tot i tenir un preceptor al castell d’Alguaire. L’opció triada fou Alguaire per les seves petites dimensions, front al caràcter més bulliciós de Cervera. Tot i això, les religioses encara hagueren de viure a la Segarra fins al 1264, mentre es construïa el monestir.
Quan la fundadora va morir (l’1 de maig de 1268), el priorat tenia els béns suficients per mantenir una comunitat superior a les trenta persones. La seva filla Gueralda seria la segona priora del monestir.
Marquesa de Cervera també va impulsar la restauració de l’antiga església de Santa Maria (als afores d’Alguaire) que aleshores es dedicaria a la Mare de Déu del Merli.
Bertran Roigé, Prim (1997). «Ordes militars i organització del territori: els hospitalers durant la baixa edat mitjana» dins Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. (eds.), Territori i Societat a l’Edat Mitjana. Història, Arqueologia, Documentació, núm. 1, p. 209-234.
Lladonosa Pujol, Josep (2007). Història de la Vila d’Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Alguaire: Ajuntament d’Alguaire.
Biografia n.1183 per Joan Sagués San José
2010-09-28 14:25:30