Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1250

Teresa Giménez Selma

NaixementCastelló de la Plana
Plana Alta
1898
DefuncióCastelló de la Plana
Plana Alta
s. xx
CondicióObrera
OcupacionsObrera
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsSocietat Femenina d’Obreres Espardenyeres
Unió General de Treballadors (UGT)
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
Llocs de vinculació

Biografia

l´any 1924 com a representant femenina amb una altra plantilladora, María Archilés.

Durant la Guerra Civil va ser directora de la Casa de Beneficència de Castelló. L’any 1932 s’havia creat una comissió gestora perquè s’investigaren les denúncies dels asilats de la Casa de Beneficència sobre la mala gestió del director, ja que hi havia falta d’higiene, menjar molt fluix i maltractament d’alguns beneficiats. Segurament aquesta situació va obligar el governador del Partit Socialista a canviar la direcció, que se li va oferir a Teresa Giménez.

A la ciutat de Castelló existien durant la Segona República dos sindicats femenins del ram de l´espardenya. Un sindicat s´anomenava Societat Obrera de Confeccionadores d´Espardenyes, afecta a la UGT, a la què pertanyia Teresa Giménez, i la Societat Femenina d' Obreres espardenyeres i oficis varios La Bona Unió, relacionada amb els republicans radicals i els catòlics.

el que va reunir fins i tot els sindicats de classe, durant la Segona República trobem una major autonomia d´aquestos sindicats i el control majoritari dels treballadors i treballadores de l´espardenya per part de la UGT. Els sindicats femenins tenien plena autonomia per a resoldre els problemes laborals, però encara depenien d´un consell d´administració composat per homes. No obstant això, cada vegada es distanciaven més del paternalisme dels seus companys i durant tota la República tenen una Junta directiva formada per una presidenta, una vicepresidenta, secretària, vicesecretària i vàries vocals. La gestió directa per part de les obreres de les seves problemàtiques, com els sous més inferiors als treballadors, el segur i la baixa per maternitat i la major educació professional i personal van donar a les obreres una major autonomia per a desenvolupar-se com a persones.

El Consell de Guerra Permanent nomenat en la postguerra pel règim franquista va acusar Teresa Giménez Selma de “gran propagandista de la causa roja” i de representar el Partit Socialista en diferents congressos. Va ser acusada de proferir blasfèmies i amenaçes contra l’enemic i de tractar-los de feixistes. Va ser condemnada a 6 anys de presó, amb la suspensió de qualsevol càrrec i votació per l’acusació de «delito de provocación, inducción y exaltación a la rebelión» segons l’article 240 del Codi de Justícia Militar. També se li va aplicar una multa de 2.500 pessetes, però com que no podia pagar-la l’expedient es va cancel·lar i arxivar.

La seua biografia hem volgut posar-la com a representant de les dones proletàries de Castelló que pertanyien al Centre Obrer i als sindicats de classe de la taronja, de l´espardenya, treballadores de la llar, de l’agulla i del tèxtil, i que durant la Segona República van tenir l’oportunitat de gestionar elles els propis assumptes en els sindicats i d’ocupar càrrecs i gestionar la política, per aconseguir una major igualtat en les relacions de gènere del proletariat.


Referències bibliogràfiques

La Libertad: 1930-1931.

Conflicto y revolución en las comarcas de Castelló, 1931-1938. Castelló: Universitat Jaume I.


Referències audiovisuals


Biografia n.1250 per Rosa Monlleó Peris
2010-09-09 19:15:18

Tornar Inici