| Naixement | Bicorb Canal de Navarrés s. xx |
| Defunció | Veneçuela s. xx |
| Condició | |
| Ocupacions | Política, feminista |
| Condició jurídico-étnica | Vídua Presa |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Partit Comunista d'Espanya (PCE) Agrupació de Dones Antifeixistes |
| Llocs de vinculació |
Natural de Bicorb (València), Rosa Giner treballava com a mestra en un col·legi de La Vall d’Uixó. Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua, tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec. Des del primer moment havia defensat la labor educativa republicana. En les aules tractava d’impartir una educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la llibertat de les persones i el raonament. Estava afiliada a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT, en la seva secció de Castelló. Més endavant, quan esclata la Guerra Civil, es posiciona immediatament a favor de la legalitat de la Segona República, i treballa com a infermera voluntària a l’Hospital de la Vall d’Uixó. Durant el conflicte bèl·lic va sol·licitar una plaça per a traslladar-se a Rússia com a voluntària, al comandament d’una colònia de xiquets i xiquetes de famílies republicanes.
Políticament, Rosa Giner va ser, com a militant del PCE, una de les seues líders més destacades a la província de Castelló. Participava en mítings amb discursos i en la premsa de l’època com l'Heraldo de Castellón, on va escriure alguns articles propagandístics a favor de l’antifeixisme i la participació de les dones en la reraguarda. En aquestos escrits, denunciava el complot feixista en el cop d'estat i els països comAnglaterra i França,que van signar la política de no intervenció en la Guerra Civil, així com reivindicavael paper més destacat que devien de tenir les dones i la joventut en el país.
A més, va fundar al municipi de la Vall d’Uixó l’Agrupació de Dones Antifeixistes (ADA), una organització que no s’autodefinia com a política però que en la pràctica estava vinculada a la ideologia comunista. Des d’aquesta organització, s’intentava capacitar professionalment les dones alhora que s’ajudava el govern del Front Popular a guanyar la guerra. La seva experiència en Madrid, on viatja després de la fallida feixista, li serveix d’exemple per posar en marxa l’ADA a la Vall d’Uixó i treballar a l’Hospital de sang de la localitat. Concretament, des d’aquest municipi l’organització va treballar solidàriament en feines de recolzament al front i als ferits de guerra, on l’Hospital de Benicàssim fou un dels organismes receptors de les ajudes de les dones antifeixistes valleres. Serà també una de les oradores que, amb Encarnación Fuyola, secretària general del Comité Nacional de l’ADA, participarà en el míting celebrat al Teatre Municipal de Castelló per donar a conèixer l’agrupació antifeixista.
L’obstaculització del dret al treball de les dones per organitzacions polítiques i sindicals, va ser un fet denunciat reiteradament per Rosa Giner, que amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp, compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva independència econòmica, la teva independència política.
- «Lista supletoria de afiliados con que cuenta en la actualidad la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza (UGT) Castellón». Sense data. AGGC, Polític Social Castelló: Carpeta 118.
«Expediente de Responsabilidades Políticas de Castellón de Rosa Giner Martínez». 1941. Arxiu Històric Provincial de Castelló, caixa 10.071.
- «El mitin de las mujeres antifascistas». Heraldo de Castellón, 26 d' abril de 1937. Arxiu Històric Municipal de Castelló (AHMCS).
- «Confraternización de vanguardia y retaguardia». España. Órgano de la 50 División,10 desetembre de 1938.
Biografia n.1252 per Eva Alcón Sornichero
2010-10-12 20:26:19