Biografia
Va nàixer a Alcanyís l’any 1884. Mestressa de casa. Era casada amb el propietari Antonio Dolz Aparici, nebot del jesuïta castellonenc Antonio Vicent, ideòleg i fundador de les caixes rurals i dels sindicats catòlics. La seua mare, Emilia Sanjuán Pascual, era oriünda de Morella.>Acción Católica Femenina, organització de conferències i actes litúrgics, campanyes de captació de sòcies anant de casa en casa…
Davant de la crisi de la taronja que es va viure com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial als pobles de la Plana, les dones catòliques van prendre consciència de la diferència que hi havia entre la praxi de la caritat i la praxi de l’acció social. Ara ja no valia que les classes acomodades feren minvar els seus remordiments de consciència amb la beneficència i la caritat, sinó que es preocupaven de la difícil situació en què quedaven les famílies davant de l’atur, o es preocupaven perquè milloraren les seues condicions de treball.
Magdalena Grau, i la seua cunyada, Gabriela Andrés, presidenta del sindicat catòlic d’obreres, i casada també amb un parent del jesuïta Antonio Vicent, van dur molt directament la gestió d’ambdues associacions i van instaurar la caixa dotal, per tal que les obreres no caigueren preses de la usura dels bancs; es va organitzar una mutualitat per aconseguir un fons que pagara les obreres si estaven malaltes; es va establir una assegurança de maternitat per a tenir dret a l’assistència al part i al got de llet, per a donar biberons gratuïts als fills de les obreres. Es van organitzar els sindicats de l’agulla; de fàbrica, de taronjaires i de treballadores de la llar.
L’altre front de lluita en els anys 20 on va intervenir l’Obra Protecció d’Interessos Catòlics i molt directament Magdalena Grau va ser per a moralitzar els espectacles públics com el cinema, el teatre o el control de la lectura de novel·les i premsa.
En la Segona República, l´esglèsia va instrumentalitzar les dones i va haver de trencar el seu discurs de la separació d´esferes, en què les dones quedaven fora dels assumptes polítics. Ara havien de votar les dones i unir-se a la lluita dels partits de dretes per la pàtria, la família, l’escola catòlica, i en contra, per tant, de les reformes modernitzadores dels republicans i socialistes. Al desembre de 1931 les dones catòliques de Castelló van crear un nou partit anomenat Agrupació Catòlica Femenina, vinculada a la Dreta Regional Valenciana i a la CEDA. La secretària del comité organitzador era Magdalena Bravo, i va ser una de les dones catòliques que es va desplaçar a diferents pobles de Castelló per a donar mítings. De nou, la Segona República donava la posibilitat a les dones perquè ocuparen l´espai públic i tingueren una identitat política, encara que fora per a defensar el conservadurisme.
Referències bibliogràfiques
Arce Pinedo, Rebeca (2006). Dios, Patria y Hogar. La construcción social de la mujer española por el catolicismo y las derechas en el primer tercio del siglo XX. Santander: Universidad de Cantabria.
Blasco, Inmaculada (2003). Paradojas de la ortodoxia. Política de masas y militancia católica femenina en España (1919-1939). Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Monlleó Peris, Rosa (2004). «Señoritas y obreras bajo la tutela de la Iglesia. Un estudio de la Asociación de Mujeres Obra Protección de Intereses Católicos de Castellón (1921-1927)». En: Millars, n. XXVII. Castelló: Departament d´Història, Geografia i Art, Universitat Jaume I, p. 123-163.
Monlleó Peris, Rosa (2006). «Moda y ocio en los felices años veinte. La maternidad moral de las mujeres católicas en Castellón». En: Asparkía, nº 17. Castelló: Seminari d´Investigació Feminista, Universitat Jaume I, p. 197-228.
Monlleó Peris, Rosa. «Les dones de Castelló en la societat urbana contemporània.De la reclusió en la llar, al protagonisme públic en la Segona República». En: VIII Quadern d´Història Vila de Betxí. Ajuntament de Betxí, p. 9-43.
Referències audiovisuals
Arxiu Municipal de Castelló, Padró municipal de 1920.
La Provincia Nueva, 1921 -1936. Castelló.
El Heraldo de Castellón, 1921- 1936. Castelló.
Diario de Castellón, 1925- 1935. Castelló.
Biografia n.1260 per Rosa Monlleó Peris
2010-10-02 19:37:07