Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1268

Dolores Cano Royo

NaixementVila-real
Plana Baixa
Març de 1858
DefuncióVila-real
Plana Baixa
Abril de 1925
CondicióActivitat Lliberal
OcupacionsComare
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Dolores Cano Royo va ser una de les primeres comares que van exercir a Vila-real. El 1891 va obtenir el títol i es va convertir en una de les primeres comares col·legiades. Va pertànyer a la primera promoció de l´Escola d´Infermeria de la Universita de València. Una de les condicions per a ser admesa en la matrícula de comare era ser casada o viuda. Les casades havien de presentar llicències dels seus marits en què les autoritzaven per a seguir aquests estudis, i tant les unes com les altres havien de justificar, mitjançant un certificat del capellà, bona vida i costums. Dolores Cano va fer les pràctiques a la sala de maternitat de l´Hospital Provincial de València amb el metge Francisco Cantó Blasco, introductor de les innovacions europees sobre higiene municipal al País Valencià.

Entre els múltiples avanços deguts a aquest metge i al seu equip de treball, destaca un article que va publicar el 1881, en el Butlletí de l´Institut Mèdic Valencià, en el qual s´adhereix a l´exigència de crear un Cos Municipal d´Higiene i Salubritat. A més, el doctor Cantó, després d´una visita a Suïssa, va incitar els industrials valencians perquè muntaren lleteries higièniques. També va plantejar, el 1888, la profilaxi pública i social de la sífilis, per la qual cosa es va admetre la reglamentació de la prostitució. El 1890 l’asèpsia estava adoptada en tots els centres.

Dolores era filla i néta de comares. Durant anys va ajudar a venir al món molts xiquets i xiquetes i va aconseguir reduir les morts per postpart en aplicar els ensenyaments sanitaris rebuts a l´escola d´Infermeria.

Cal destacar que en aquesta època el nivell sanitari, social i econòmic comportava que les dones pariren en males condicions i la majoria ajudades només per altres dones de la família. Tots aquests elements provocaven un alt índex de mortalitat dels nascuts i de les dones en el part i en el postpart. Gràcies a la gran tasca realitzada per les comares, que aplicaven mesures preventives, higièniques i dietètiques, es va aconseguir la progressiva reducció d´aquesta mortalitat. D´altra banda la medicina, fins a finals del segle XIX, no va comptar el concurs de la microbiologia. La infecció s´explicava com un càstig diví, segons la qual el efluvis miasmàtics produïen les malalties.


Referències bibliogràfiques

AA.VV. (1998). Las mujeres recuerdan. Memoria de ocho municipios de Castellón. Universitat Jaume I.

Nàixer a Vila-real. El dur treball de les comares (1722-1967)”. Revista Cadafal. Vila-real.

Flores Sacristán, Onofre (2006). Vila-realencs per a recordar. Ajuntament de Vila-real.


Referències audiovisuals

Arxiu de la Universitat de València.

Anuari de la Provincia de Castelló 1894/1922/1923/1924/1925.

Boletin del Instituto Médico Valenciano.



Biografia n.1268 per Concepción Calvo Mas
2010-09-29 17:51:25

Tornar Inici