Dolores Cano Royo
Naixement | Vila-real Plana Baixa Març de 1858 |
Defunció | Vila-real Plana Baixa Abril de 1925 |
Condició | Activitat Lliberal |
Ocupacions | Comare |
Condició jurídico-étnica | Casada |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Naixement | Vila-real Plana Baixa Març de 1858 |
Defunció | Vila-real Plana Baixa Abril de 1925 |
Condició | Activitat Lliberal |
Ocupacions | Comare |
Condició jurídico-étnica | Casada |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Dolores Cano Royo va ser una de les primeres comares que van exercir a Vila-real. El 1891 va obtenir el títol i es va convertir en una de les primeres comares col·legiades. Va pertànyer a la primera promoció de l´Escola d´Infermeria de la Universita de València. Una de les condicions per a ser admesa en la matrícula de comare era ser casada o viuda. Les casades havien de presentar llicències dels seus marits en què les autoritzaven per a seguir aquests estudis, i tant les unes com les altres havien de justificar, mitjançant un certificat del capellà, bona vida i costums. Dolores Cano va fer les pràctiques a la sala de maternitat de l´Hospital Provincial de València amb el metge Francisco Cantó Blasco, introductor de les innovacions europees sobre higiene municipal al País Valencià.
Entre els múltiples avanços deguts a aquest metge i al seu equip de treball, destaca un article que va publicar el 1881, en el Butlletí de l´Institut Mèdic Valencià, en el qual s´adhereix a l´exigència de crear un Cos Municipal d´Higiene i Salubritat. A més, el doctor Cantó, després d´una visita a Suïssa, va incitar els industrials valencians perquè muntaren lleteries higièniques. També va plantejar, el 1888, la profilaxi pública i social de la sífilis, per la qual cosa es va admetre la reglamentació de la prostitució. El 1890 l’asèpsia estava adoptada en tots els centres.
Dolores era filla i néta de comares. Durant anys va ajudar a venir al món molts xiquets i xiquetes i va aconseguir reduir les morts per postpart en aplicar els ensenyaments sanitaris rebuts a l´escola d´Infermeria.
Cal destacar que en aquesta època el nivell sanitari, social i econòmic comportava que les dones pariren en males condicions i la majoria ajudades només per altres dones de la família. Tots aquests elements provocaven un alt índex de mortalitat dels nascuts i de les dones en el part i en el postpart. Gràcies a la gran tasca realitzada per les comares, que aplicaven mesures preventives, higièniques i dietètiques, es va aconseguir la progressiva reducció d´aquesta mortalitat. D´altra banda la medicina, fins a finals del segle XIX, no va comptar el concurs de la microbiologia. La infecció s´explicava com un càstig diví, segons la qual el efluvis miasmàtics produïen les malalties.
AA.VV. (1998). Las mujeres recuerdan. Memoria de ocho municipios de Castellón. Universitat Jaume I.
Nàixer a Vila-real. El dur treball de les comares (1722-1967)”. Revista Cadafal. Vila-real.
Flores Sacristán, Onofre (2006). Vila-realencs per a recordar. Ajuntament de Vila-real.
Arxiu de la Universitat de València.
Anuari de la Provincia de Castelló 1894/1922/1923/1924/1925.
Boletin del Instituto Médico Valenciano.
Biografia n.1268 per Concepción Calvo Mas
2010-09-29 17:51:25