| Naixement | Castelló de la Plana Plana Alta Desembre de 1844 |
| Defunció | (París) França Desembre de 1898 |
| Relacions familiars: | Amant del rei Alfons XII, mare de dos fills del monarca, Alfonso, nascut el 1880 i Fernando, nascut el 1881. |
| Condició | Artesana Artista, Cantant |
| Ocupacions | Cantant d'òpera |
| Condició jurídico-étnica | Amistançada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Filla de Manuel i de Josefa. Nasqué a Castelló perquè son pare era funcionari ministerial de la ciutat. Fou traslladat a Madrid al voltant de 1856. Elena i la germana Dolores ingressaren al "Colegio de niñas" de Leganés, on Elena aprengué cant i realitzà les primeres actuacions. Una nit de Nadal, l'escoltà cantar la duquessa Sofia de Sesto qui assabentà la reina Isabel II de la veu de la jove Elena.
La reina acceptà proporcionar-li tots els mitjans per educar-li la veu a París. Mentrestrant, rebé classes al Real Conservatori de Madrid amb Baltasar Saldoni. Elena era requerida en reunions i tertúlies aristocràtiques.
El 1870, a París, Elena era considerada una cantant extraordinària per la tesitura de contralt, amb gran domini de les notes greus i una amplitud de les escales, apta per a papers tràgics i dramàtics. Actuà a l'òpera Garnier de París, el 1876, pocs mesos després de la inauguració del coliseu. Després, Elena partí de gira a Sant Petersburg, Roma i Madrid.
El 1877 actuà en el debut de Julián Gayarre al Teatro Real de Madrid amb l'òpera La favorita de Donizetti. La tesitura de la veu d'Elena era propícia per a interpretar personatges d'intensitat dramàtica com la princesa d'Èboli d'Il trovatore, Ammeris d'Aida, Magdalena de Rigoletto,la Carmen de Bizet o de Maffeo Orsini, vestida d'home,a Lucrecia Borgia.
En una de les actuacions al Teatro Real amb l'assistència de la família reial, el jove Alfons quedà captivat per la veu i la bellesa d'Elena; tots dos s'havien conegut a Viena feia uns anys. Després de la funció, els protagonistes departiren amb els reials espectadors, i Alfons s'enamorà de la cantant aquella mateixa nit sense sospitar que la seua pròpia mare havia preparat l'encontre.
Però els plans de la reina no s'acompliren. La relació amorosa entre Alfons i Elena se superposà al prometatge i al matrimoni amb la reina Maria Mercedes, a la malaltia mortal de la reina, a la viduïtat del rei i al segon matrimoni amb l'arxiduquesa Cristina d'Habsburgo.
La temporada 1878-1879 compartí repartiment amb Julián Gayarre. Aquesta serà l'última temporada de la cantant, perquè davant dels requeriments del jove rei decidí abandonar la carrera operística per poder estar al costat de l'amant. Elena esperava el primer fill i el rei, a canvi de la retirada, li concedí una pensiómolt inferior als guanys dela cantant cada temporada operística.
Tot Madrid era coneixedor d'aquest amor i, fins i tot polítics com Cánovas i escriptors com Vital Aza i Pérez Galdós se'n feren ressò.
Un dels personatges més estimats per Elena i Alfons era el de Leonor de Guzmán en La Favorita de Donizetti, en què es contava una història semblant a la de la nostra protagonista.
Quan morí el rei, la reina Maria Cristina s'encarregà personalment d'apartar de la cort Elena Sanz quemarxà ambels fills, Alfons i Ferran,a París.
Després d'unes negociacions per fer desaparéixer unes cartes compromeses, s'arribà a un acord en el qualElena entregaria les cartes i signaria la renúncia dels fills a qualsevol investigació sobre la paternitat d'Alfons XII.
A principi del segle XX, 1905-1907, els fills d'Elena iniciaren un plet que es resolgué negativamen, ja que no foren acceptades les seus peticions. Elena morí a París el 1898.
Algues òperes que interpretà
La favorita, de Gaetano Donizetti.
Carmen, de Bizet.
Il Trovatore, de Giuseppe Verdi.
Aida, de Giuseppe Verdi.
Agut Clausell, Fàtima (2007). ».En:Espais de bohèmia, Dossiers feministes, 10. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p.189-202.
Bellés, Salvador (2007). Seres humanos de Castellón. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana.
Cierva, Ricardo de la (1994). La otra vida de Alfonso XII. Madrid: Fènix.
Gascó Sidro, Antonio José (2003). ». En: Castelló Festa Plena, p. 124-126.
Pérez Galdós, Benito (1986) [1971]. ». En: Episodios Nacionales, serie final. Madrid: Aguilar, p. 609-615.
Subirà, José (1997) [1947]. Historia y anecdotario del Teatro Real. Madrid: Acento.
Arxiu parroquial de la Concatedral de Santa Maria, Fe de baptisme d'Elena Sanz y Martínez d'Arrizala del6 de desembre de 1844,n. 699.
Biografia n.1275 per Fátima Agut Clausell
2010-09-24 12:41:54