| Naixement | La Vall d'Uixó Plana Baixa Agost de 1900 |
| Defunció | La Vall d'Uixó Plana Baixa Juny de 1943 |
| Condició | Cantant, Mestressa de casa |
| Ocupacions | Cantant d'òpera |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Carmen Tur Melchor era filla de Manuel Tur (Manuelet de Canya), el cantador d'albades i jotes de més prestigi de la comarca que, indubtablement, va influir en l'afició per la música de la seua filla.
Mossén Francisco Penyarroja, titular de la càtedra d'Harmonia del Conservatori de València, descobrí a l'església de La Vall la qualitat de la veu d'aquesta joveneta que cantava a la sabatina i convencé la seua mare perquè es formara al Conservatori de València amb Lamberto Alonso. Cursà estudis de cant, música i declamació a partir del curs 1913-1914 i rebé el premi extraordinari fi de carrera el 1918.
Actuà al Teatre Russafa de València amb La Sonámbula de Bellini, obra que havia estat triada l'any anterior per la coneguda i admirada Clara Panach. Des d'aleshores començà una rivalitat entre ambdues, marcada pels admiradors d'una o d'altra cantant que discutien acaloradament sobre les qualitats de les dues artistes.
Malgrat la seua formació musical i el gust per l'òpera, no deixà d'interpretar les sarsueles que tant agradaven als aficionats vallencs: Maruxa, El gato montés, Juegos Malabares, La canción del Olvido...
Diverses actuacions a La Vall, l'any 1919, i a València, li donaren fama i grans satisfaccions. En concret, a València, al Teatre de la Princesa, interpretà En Sevilla está el amor, sarsuela formada pels números més coneguts de l'òpera de Rossini Il barbiere di Siviglia adaptats a la tipologia sarsuelística. Els bisos foren tan nombrososque hagué d'interpretar, a més, fragments de La flauta màgica, de Mozart, variacions d'El Carnaval de Venècia, L'Ave Maria de Gounod, etc., peces que encara feren gaudir més a un públic entregat a la jove soprano.
Fou contractada per la companyia lírica de Federico Caballé i Amparo Sans, amb la qual recorregué les principals ciutats i teatres espanyols encapçalant la companyia.
Segons els crítics, les seues qualitats vocals eren extraordinàries: una veu harmoniosa i clara que abastava tota la gamma de tonalitats, des del so contral fins als elevats aguts de la soprano lleugera, a més d'una clara dicció.
Actuà als teatres més famosos d'Espanya, sempre acompanyada de la seua mare, Barcelona, Bilbao, Sevilla, Madrid... Compartí cartell amb Pablo Gorgé, Sagi-Barba, Emilio Vendrell, entre d'altres. La seua fama traspassava fronteres quan li proposaren una gira per Itàlia que ella no acceptà. L'ambient de fora de l'escenari no s'adeia amb el seu caràcter tímid i seriós, així ho confessà en diverses ocasions.
Abandonà, doncs, una carrera que ja era imparable per tornar a La Vall, casar-se i formar una família.
Els vallencs, reconeguts amants de la música, esperaven que Carme cantàs en sa casa mentre exercia de mestressa per gaudir-la des del carrer i oferir-li tota la seua admiració i estima amb grans aplaudiments.
Algunes obres que va interpretar
Ave Maria, de Gounod.
Il barbiere di Siviglia, de Rossini.
La Sonámbula, de Bellini.
Agut Clausell, Fàtima (2006). «Dones castellonenques en les arts escèniques». En: Monlleó, Rosa (ed.). Castelló al segle XX. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p. 736-738.
Biografia n.1278 per Fátima Agut Clausell
2010-09-25 20:23:22