Biografia
Matilde Segarra Gil estudià a l’escola de Les Aules i després va assistir a l’acadèmia del pintor Vicent Castell al carrer de l’Empedrat, on anaven les joves de bona família des de 1902 i on va aprendre a pintar del natural a més de coincidir amb pintors com Sanchis Yago, Pérez Dolz i Porcar, que li va modelar un bust que es conserva al Museu Provincial de Castelló. La vàlua de Matilde Segarra es reconeguda en algunes revistes de l’època i per Carles Sarthou Carreres, tot i que a principis del segle XX no era gens comú valorar l’obra artística de les dones. Entre les companyes pintores destaquem l’admiració que Carmen Palau Benlliure (1909) manifestava cap a les seues pintures.
Els temes reproduïts en la pintura de Matilde Segarra responen als tòpics de l’època: flors, naturalesa morta, paisatge i retrat normalment realitzats amb aquarel·la i pastel. Quan es casa el 1917 va amainar la seua tasca pintora a causa del model patriarcal que l’obligava a atendre les feines de la llar, però al 1940 reprén la dedicació als pinzells.
la Diputació de Castelló. A més d’utilitzar el llenç com a suport de les seues obres, Matilde Segarra pintava també en petit format sobre utensilis com platets o tacetes, tret característic i diferencial de la pintura femenina respecte la dels homes. És de les poques alumnes que a més de còpies pintava del natural i destaca especialment per la seua habilitat en la pintura de temes florals.
Referències bibliogràfiques
Samblás Arroyo, Herminia (2003). Pintoras en Castellón (1900-1936). Castelló: Servei de Publicacions. Diputació de Castelló.
Solbes, Rosa (2007). Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada. València: Tàndem Edicions - Universitat Jaume I.
Referències orals
Entrevistes amb la seua filla, Matilde Salvador Segarra, a l'Hotel Orange de Benicàssim (agost 1998) i amb el seu nebot Josep Antoni Pradells Puig (març 2009).
Biografia n.1296 per Amparo Ayora Del Olmo
2010-10-08 12:39:02