Biografia
Va nàixer a
Barcelona el 21 de febrer de 1919 i va morir el 6 de gener de 1989. En una
entrevista recorda Josefina López la seva mare cosint-li el birret frigi per a
rebre el triomf de la Segona República, i com sa mare li parlava també de Lenin
com el pare dels pobles.
De molt
jove, l’any 1932, es va fer militant del Partit Comunista, devorava periòdics i
llibres i confessa que era una hemeroteca ambulant. Durant la Segona República
ja va donar mítings per a demanar el vot de les dones.
Com a
delegada per Saragossa en un Congrés, va conèixer l'activista i ideòleg
Fernando Claudín. Es van exiliar el 28 de març de 1939 i van ser tancats en un
camp de concentració a Orà, Algèria. El contacte amb la resistència francesa
els va ajudar a fugir a França.
Encara que
Josefina havia tingut una filla amb Fernando Claudín, per exigències del
partit, a la seua parella el van enviar a Mèxic i a Josefina López a Rússia. Va
morir la filla dels dos i també la relació de la parella en imposar-se una
distància tan gran. De la segon parella, Josefina López va tenir un fill,
Joaquín de Diego.
Va romandre
a l’URSS trenta anys, i va patir com tots els exiliats espanyols en aquell país
dues guerres, la russofinesa de 1939 a 1940 i la Segona Guerra Mundial, en què
es va haver d’anar evacuada als Urals per la por que els feixistes agafaren
presoners els exiliats d’Espanya.
Després de
la guerra va tornar a Moscou i es va llicenciar en Història i també va
realitzar la tesi doctoral sobre les relacions russohispàniques en l’època de
Napoleó.
El 1943 va
entrar a formar part de l’equip de Ràdio Pirenaica i va ser escollida com a
locutora pel timbre de veu, la completa formació ideològica i el caràcter
entusiàstic davant del projecte comunista de canviar el món i la força que li
donava lluitar contra el règim franquista per a tornar a Espanya. Va tenir una
gran audiència en un programa dedicat a parlar de les dones i la seva
emancipació i en un altre titulat «El correo de la Pirenaica», on des d'Espanya
els qui vivien l'exili interior parlaven de la vida gris, trista i vigilada que
duien. Va ser locutora durant 25 anys en Ràdio Pirenaica.
L’any 1970
van aconseguir tornar a Espanya i es van instal·lar al Grau de Castelló, on la
seva parella Antonio Gálvez, que era enginyer agrònom, havia aconseguit un
treball. Va fundar un centre cultural al Grau anomenat Aula-debat de Dones
del Grau, on es donaven conferències de diferents temes socials, històrics
i polítics. La policia i la guàrdia civil li van fer repetides visites a casa
perquè s’adonara que estava vigilada. Va organitzar el partit comunista a
Castelló, que va adquirir una solidesa que no tenia fins aleshores.
Durant la
Transició Democràtica va col·laborar amb la Junta Democràtica i va ser regidora
pel Partit Comunista a l’Ajuntament de Castelló de 1979 a 1983 i pel Partit
Socialista de 1983 a 1987. Quan va morir el 6 de gener de 1989 era senadora des
de 1987. Va ser tinenta d’alcalde del Grau i la seua fisonomia urbana va
canviar totalment, va aconseguir jardins, places, més escoles i centres de
cultura per als ciutadans i ciutadanes que vivien al Grau i que tenien en
Josefina López la millor valedora, perquè per a ella la política i que homes i
dones visqueren millor va ser la principal raó de la seua vida.
Referències gràfiques
Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica de la Universitat Jaume I de Castelló. Entrevista realitzada a Josefina López per Reyes García Burdeus.
Biografia n.1314 per Rosa Monlleó Peris
2010-10-02 21:11:50