Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 1314

Josefina López Sanmartín

NaixementBarcelona
Barcelonès
Febrer de 1919
DefuncióCastelló de la Plana
Plana Alta
Gener de 1989
Relacions familiars:Va ser parella de l´ideòleg i militant del Partit Comunista Fernando Claudín i cosina germana de la cantant d'ópera Victoria de los Ángeles.
CondicióActivitat Lliberal
OcupacionsPolítica
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsPartit Comunista d’Espanya (PCE)
Radio España Independiente - La Pirenaica
Ajuntament de Castelló de la Plana
Llocs de vinculació

Biografia

Va nàixer a Barcelona el 21 de febrer de 1919 i va morir el 6 de gener de 1989. En una entrevista recorda Josefina López la seva mare cosint-li el birret frigi per a rebre el triomf de la Segona República, i com sa mare li parlava també de Lenin com el pare dels pobles.

De molt jove, l’any 1932, es va fer militant del Partit Comunista, devorava periòdics i llibres i confessa que era una hemeroteca ambulant. Durant la Segona República ja va donar mítings per a demanar el vot de les dones.

Com a delegada per Saragossa en un Congrés, va conèixer l'activista i ideòleg Fernando Claudín. Es van exiliar el 28 de març de 1939 i van ser tancats en un camp de concentració a Orà, Algèria. El contacte amb la resistència francesa els va ajudar a fugir a França.

Encara que Josefina havia tingut una filla amb Fernando Claudín, per exigències del partit, a la seua parella el van enviar a Mèxic i a Josefina López a Rússia. Va morir la filla dels dos i també la relació de la parella en imposar-se una distància tan gran. De la segon parella, Josefina López va tenir un fill, Joaquín de Diego.

Va romandre a l’URSS trenta anys, i va patir com tots els exiliats espanyols en aquell país dues guerres, la russofinesa de 1939 a 1940 i la Segona Guerra Mundial, en què es va haver d’anar evacuada als Urals per la por que els feixistes agafaren presoners els exiliats d’Espanya.

Després de la guerra va tornar a Moscou i es va llicenciar en Història i també va realitzar la tesi doctoral sobre les relacions russohispàniques en l’època de Napoleó.

El 1943 va entrar a formar part de l’equip de Ràdio Pirenaica i va ser escollida com a locutora pel timbre de veu, la completa formació ideològica i el caràcter entusiàstic davant del projecte comunista de canviar el món i la força que li donava lluitar contra el règim franquista per a tornar a Espanya. Va tenir una gran audiència en un programa dedicat a parlar de les dones i la seva emancipació i en un altre titulat «El correo de la Pirenaica», on des d'Espanya els qui vivien l'exili interior parlaven de la vida gris, trista i vigilada que duien. Va ser locutora durant 25 anys en Ràdio Pirenaica.

L’any 1970 van aconseguir tornar a Espanya i es van instal·lar al Grau de Castelló, on la seva parella Antonio Gálvez, que era enginyer agrònom, havia aconseguit un treball. Va fundar un centre cultural al Grau anomenat Aula-debat de Dones del Grau, on es donaven conferències de diferents temes socials, històrics i polítics. La policia i la guàrdia civil li van fer repetides visites a casa perquè s’adonara que estava vigilada. Va organitzar el partit comunista a Castelló, que va adquirir una solidesa que no tenia fins aleshores.

Durant la Transició Democràtica va col·laborar amb la Junta Democràtica i va ser regidora pel Partit Comunista a l’Ajuntament de Castelló de 1979 a 1983 i pel Partit Socialista de 1983 a 1987. Quan va morir el 6 de gener de 1989 era senadora des de 1987. Va ser tinenta d’alcalde del Grau i la seua fisonomia urbana va canviar totalment, va aconseguir jardins, places, més escoles i centres de cultura per als ciutadans i ciutadanes que vivien al Grau i que tenien en Josefina López la millor valedora, perquè per a ella la política i que homes i dones visqueren millor va ser la principal raó de la seua vida.


Referències gràfiques

Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica de la Universitat Jaume I de Castelló. Entrevista realitzada a Josefina López per Reyes García Burdeus.

Biografia n.1314 per Rosa Monlleó Peris
2010-10-02 21:11:50

Tornar Inici