Zulema, l'Astròloga
Mare d'Alí de la Palomera
Naixement | (al-Andalus) 1190 (circa) |
Defunció | s. xiii |
Condició | Propietària, Noble |
Ocupacions | Astròloga sarraïna |
Condició jurídico-étnica | Sarraïna |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Naixement | (al-Andalus) 1190 (circa) |
Defunció | s. xiii |
Condició | Propietària, Noble |
Ocupacions | Astròloga sarraïna |
Condició jurídico-étnica | Sarraïna |
Adscrita als moviments | |
Llocs de vinculació |
Fou una noble musulmana que visqué a la Madina Mayurqa el 1229. Es parla d’ella per primera vegada a la Crònica de Bernat Desclot ala qual es diu queel seu fill Alí, que ajudà al rei Jaume I en la conquesta de Mallorca, digué al monarca: Senyor, sapias de cert que aquesta terra és tua e a ton manament, que ma mare pregà que jo vingués a tu e que t'ho digués; que ella és molt sàvia fembre, e ha conegut en la sua art de astronomia que aquesta terra deus tu conquerir. Al Llibre dels Feits de Jaume I ja sortia l'episodi del jove Alí que es presentava al rei, abans del desembarcament, per a donar-li informació militar sobre la Madina Mayurqa, però sense que res es digués de sa mare.A l'esmentada crònica el monarca es mostrava agraït i generós amb el jove sarraí.
A la toponímia d'Andratx han quedat vestigis d'aquest episodi. També la tradició n'ha recollit anècdotes relacionades, com que la torre medieval de Sant Elm a Andratx era propietat de la família de n'Alí i que des dels seus merlets, la mare escrutava els astres. També de la tradició oral el poetarenaixentista Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau (Palma, 1823-1906) recollí una llegenda popular de la zona d’Andratx i el 1871 la transformà en una poesia historicistaamb el títol: N'Alí de la Palomera. En aquest poemaper primera vegada se li dóna elnom de Zulema a la innominada astròloga. Pels mateixos anys, Tomàs Fortesa i Cortés (1838-1898), un altre poeta renaixentista, tornà a parlar de la mare d'Alí com a sàvia astròloga, i dedicà una composició a aquells fets.
El darrer valí andalusí de Mallorca, Abú Yayà, tenia força enemics entre els prohoms sarraïns. Alí, aleshores majordom del valí,havia patitgreuges d'ell. Tot plegat féu que Zulema aconsellàs al seu fill quees posàs al servei deJaume I, com així féu. Seguramentella i el seu fill, com altres sarraïns que col·laboraren en la conquesta, pogué conservar les seves terres i els seus béns i continuar vivint a la Mallorca cristiana.
Fortesa i Cortés, Tomàs(c. 1870). N’Alí de la Palomera.
Jaume I (c. 1276). Crònica o Llibre dels feits.
Penya i Nicolau, Pere d'Alcàntara (1871). N’Alí de la Palomera. Jochs Florals de Barcelona.Barcelona: Estampa de la Renaixença.
Biografia n.1318 per Isabel Peñarrubia Marquès
2010-09-28 15:20:38