Biografia
És una de les pioneres de l’escalada catalana femenina, no solament per les vies que va fer com a primera fèmina o absoluta, sinó també pel seu caràcter dinàmic i entusiasta, capaç de mobilitzar joves i grans amb les seves iniciatives esportives a la muntanya. Dona de món des de Montserrat fins a l’Atlas, passant pel Pedraforca, el Pirineu, i els Pics d'Europa, compta amb primeres escalades absolutes, primeres nacionals i nombroses primeres femenines. Més concretament, entre els seus mèrits esportius, destaca la primera escalada femenina de la cara SO de l’Anayet (1942), la primera hivernal a la Canal Roja (1946) i l’obertura d’una nova via d’escalada amb Colomer a l’Agulla Petita d’Amitges (1950). El mateix any 1950 va anar a l’École Nationale d’Alpinisme et Sky a les Praz de Chamonix, becada per la Federació Espanyola de Muntanyisme. Alguns dels noms més habituals en les seves cordades van ser, a part del qui esdevindria el seu marit al 1947, Agustí Jolís, Jordi Panyella, Jaume Reñe, Agustí Faus i Jaume Vendrell. Malgrat escalar majoritàriament amb cordades d’homes és el 1960 quan aconseguí la primera escalada absoluta i en cordada exclusivament femenina al Tuc de Hennes (Vall d’Aran), juntament amb l’Olga Carreras. M. Antònia Simó formà part del CADE (Centre Acadèmic d’Escalada), al poc temps de la seva fundació, amb el nombre 22 de sòcia. El CADE fou una secció altament especialitzada d’escalada dins del mateix Centre Excursionista de Catalunya, de la qual només podien formar part aquelles persones que mostraven un excel·lent currículum en escalada. Una altra faceta de la seva vida alpinista va ser la de col·laborar a escriure més d’una quinzena de llibres monogràfics sobre camins i vies als Pirineus amb el seu marit, Agustí Jolís.
Referències bibliogràfiques
Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de l'Esport, vol. 1.
Martín, Montserrat; Sagarzazu, Itxasne; Gómez, Catalina (2008). Catàleg de l’exposició «Esportistes». Vic: Eumo,p. 19.
Sala, Josep (2007). «La gran pionera». En: Revista Desnivel, núm. 254, p. 95.
Referències gràfiques
Maria Antònia escalant el Pedraforca (Col. Jolis/Simó). Font: http://desnivel.com/object.php?o=16022[Consulta: 24/02/2010].
Biografia n.140 per Montse Martín Horcajo
2010-10-08 15:24:04