Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 147

Josefina Torrents Illa

NaixementBarcelona
Barcelonès
Juny de 1902
DefuncióBarcelona
Barcelonès
2006
CondicióEsportista
OcupacionsNedadora
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsClub Femení i d'Esports de Barcelona

Biografia

Va ser una nedadora destacada del Club Natació Barcelona alhora que també va ser una de les fundadores del Club Femení i d’Esports (1928-1936). Va començar a treballar de delineant a la Companyia Telefònica quan tenia quinze anys i en aquesta època també començà a nedar. Al principi s’entrenava tota sola, però més endavant millorà el seu estil amb l’entrenador nor-americà Dr. Thompson, del Club Natació Barcelona. El 1928, junt amb la seva germana Teresa, i les seves amigues Enriqueta Séculi i Trinitat Altabe, Josefina Torrents funda el Club femení d’Esports amb un eslògan que van fer seu, un club feminista, sense perdre la feminitat. Josefina Torrents va ser l’ànima esportiva del Club Femení i d’Esports i va participar activament en la creació d’una imatge de dona molt avançada i moderna pels temps en què vivia, però alhora molt femenina. Des de la fundació del Club Femení i d’Esports, Josefina Torrents hi treballà diligentment i arribà a esdevenir-ne presidenta des del 1933 fins al seu tancament a l’inici de la Guerra Civil. Aquest fet li va permetre conèixer i practicar molts esports a banda de la natació. Així doncs, també va fer esgrima, bàsquet, hoquei, equitació i curses de muntanya.

Entre els anys 1930 i 1934 Josefina Torrents participà en moltes competicions i va batre rècords de natació de 800, 1.000 i 1.500 metres lliures. El 1932 guanyà la setena travessia del Port de Barcelona en categoria femenina i quedà la sisena absoluta, important victòria en què va ser felicitada personalment pel president de la Generalitat Francesc Macià i que tingué un ressò mediàtic important, qualificant la seva cursa de superba i tractant-la d’heroïna. Després de casar-se i de l’esclat de la Guerra Civil, Josefina Torrents no practicà més la natació de competició i deixà de treballar. La dada més insòlita de la seva trajectòria esportiva és que fins a la seva mort practicà esport, com ara el ioga, sempre que podia.


Referències bibliogràfiques

Forjadors de la història esportiva de Catalunya(1987). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de l'Esport, vol. 1.

Martín, Montserrat; Sagarzazu, Itxasne; Gómez, Catalina (2008). Catàleg de l’exposició «Esportistes». Vic: Eumo,p. 19.

Martín , Montserrat (2006). «Esportistes». En:Godayol, P.(coord.). Catalanes Rellevants. Vic: Eumo, p.115-132.


Biografia n.147 per Montse Martín Horcajo
2010-10-01 10:06:09

Tornar Inici