Emília Trepat Riba
| Naixement | Barcelona Barcelonès 1913 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Desembre de 1993 |
| Condició | Esportista |
| Ocupacions | Atleta, velocista |
| Adscrita als moviments |
| Naixement | Barcelona Barcelonès 1913 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Desembre de 1993 |
| Condició | Esportista |
| Ocupacions | Atleta, velocista |
| Adscrita als moviments |
Seguint la creença que les dones no són tan fortes com els homes i l’esport pot fer malbé la seva condició física i la seva possibilitat de maternitat, no és d’estranyar que la història de les curses de l’atletisme en femení comenci als anys 30 amb una clara diferència. Les dones només podien participar en curses 80 metres llisos, enlloc de 100; 150, enlloc de 200; 300 enlloc de 400 i 500; després 600, enlloc de 800. Per suposat les carreres de llarga distància trigarien encara uns quants anys fins que les dones hi poguessin participar. No serà fins a finals dels anys 40, els 50 i els 60 que les curses de velocitat i algunes de fons de les dones s’equiparin amb les dels homes.
Barriga, Carola; Solana,>Anna (1999). Elit també s’escriu en femení. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Corominas, José (1967). Medio siglo de atletismo español 1914-1964.
Madrid: Publicaciones del Comité Olímpico Español.
García, Mila (1989). «L’inici de l’esport femení».>ona i esport: Jornades sobre Dona i Esport, novembre-desembre 1989. Barcelona: Ajuntament (Esport a l’abast) (1991), p. 23-38.
Sergura, Isabel (2000). Calendari de les dones esportistes. Generalitat de Catalunya: Institut Català de la Dona.
Biografia n.154 per Montse Martín Horcajo
2010-10-11 13:58:44