Biografia
Francesca Bonnemaison va formar part de l’elit social i política de Barcelona al llarg de tot el primer terç del segle XX: de jove va ser Reina dels Jocs Florals de Barcelona. El seu marit, cosí del poeta Jacint Verdaguer, fou un reconegut advocat que va tenir un paper destacat en el judici que condemnarà a mort a Ferrer i Guàrdia. Així mateix, el matrimoni va sortir il·lès del Liceu en l’atemptat de 1893. Durant un temps va viure al damunt de la taverna “Els Quatre Gats” on feien les seves sorolloses tertúlies artistes com Utrillo, Casas, Picasso... En definitiva, Francesca Bonnemaison ocupa un lloc central enmig dels grans fets i personatges del seu temps. La seva capacitat de mobilitzar els recursos del seu entorn la porten a transformar una biblioteca parroquial de caràcter caritatiu (l’Obra de Buenas Lecturas establerta a la parròquia de Santa Anna de Barcelona) on feia de bibliotecària, en una «Biblioteca Cultural de la Dona», plena de dinamisme, que desembocà al 1910 en l’“Institut de la Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona”.
Vida social femenina i un programa de ràdio quinzenal a Ràdio Associació de Catalunya, donaven compte de les activitats de l’Institut i hi col·laboraven eminents personalitats de l’època. Va tenir delegacions també a Vilafranca del Penedès, Vic, Reus i Igualada.
Al 1931, Francesc Cambó li va demanar d’organitzar la secció femenina de la Lliga Regionalista i Francesca Bonnemaison va mantenir una alta presència pública més enllà del seu lideratge a l’Institut. Una activitat que s’estronca dràsticament al 1936. Com a membre destacada de la classe dirigent, ha de fugir de Catalunya i s’instal·là a Suïssa on seguí col·laborant amb Francesc Cambó, aquest cop en el suport a refugiats catalans que fugien de l’esclat revolucionari i de la Guerra Civil. Quan tornà a Barcelona va trobar-se amb un Institut rebatejat com a “Institución de Cultura para la Mujer de la Sección Femenina de FET y de las JONS”.
Bonnemaison a partir d’aquest moment deixa la vida pública, tot i que va seguir desplegant activitats de mecenatge en activitats vinculades amb el monestir de Montserrat, a partir de la seva amistat amb l’abat Escarré, com la seva participació en un discret segon terme en les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, celebrades al 1947, dos anys abans de la seva mort. L’Institut de la Cultura i Biblioteca Popular impulsat per Francesca Bonnemaison resta com una de les més importants institucions pedagògiques creades a Catalunya, en l’àmbit del que ara s’anomena educació social, per la seva influencia i envergadura.
Obra
Referències bibliogràfiques
Cabó, A. (1995). «Biblioteca Popular Francesca Bonnemaison, 1909-1995: Història i ús actual». Barcelona: Ítem, núm. 17.
Galí, A., «En el centenari de Francesca Bonnemaison de Verdaguer». En: Serra D’or, desembre de 1972.
Graells, G. J. «La senyora Verdaguer i el seu Institut, una perspectiva». En: Serra D’or, desembre de 1972.
Llates, R. (1972). Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
Macià, E., «L’Institut de Cultura: un model de promoció cultural per a la dona catalana», dins: L’Avenç, núm. 112, 1988. pàg. 18-20.
Marín, Dolors (2004). Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes. Barcelona: Diputació de Barcelona, 274 p.
Nash, M (1983). Mujer, familia y trabajo en España. 1875-1936. Barcelona: Anthropos.
Nash, M.; Borderías, C. “La presència de la dona” dins: AAVV, Història social i política dels Països Catalans. 1900-1930. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Segura, I.; Cabó, A (2005). “Francesca Bonnemaison i Farriols, constructora de un espacio cultural de mujeres” dins: A.A.V.V.: 30 Retratos de Maestras. De la Segunda República hasta nuestros días.Barcelona: Cuadernos de Pedagogia. Cisspraxis.
Tort, A.(2006). “Mestres” dins Godayol, P. (a cura de) Catalanes del XX. Vic: Eumo ed.
Referències audiovisuals
Arxiu de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, dipositat actualment a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.
Referències gràfiques
Font: http://dones-invisibles.blogspot.com/2007_02_01_archive.html[Consulta: 22/02/2010].
Biografia n.164 per Antoni Tort Bardolet
2010-09-29 16:22:31
