Biografia
Maria Aurèlia Capmany va néixer
el 3 d’agost de 1918 a la ronda de sant Pere de Barcelona, tot i que aviat es
traslladaria a viure damunt de la cistelleria dels seus pares a la Rambla de
les Flors. Per a la jove Maria Aurèlia Capmany, fou bàsic l’ensenyament
secundari rebut a l’Institut Escola, un centre de renovació pedagògica creat
per la Generalitat republicana. Aquell esperit de llibertat en què fou educada,
però, s’acabà amb la derrota del 1939. La dictadura franquista va anorrear les
llibertats individuals i nacionals i els valors rebuts de la seva família
liberal, intel·lectual, catalanista i d’esquerres. Maria Aurèlia Capmany,
mentre aprenia a gravar vidre per tenir un ofici, va acabar la llicenciatura de
Filosofia a la universitat depurada per aquella dictadura plena de repressions,
en la qual mai no va trobar el seu lloc. En la dècada dels quaranta participa
en algunes activitats culturals clandestines, com les de Miramar, i entra en
contacte amb el grup d'Ariel. També és becada per l’Institut Francès al Collège
de France durant el curs 1952-53 i segueix estudis de Filosofia a la
Universitat de la Sorbona. Paral·lelament a la seva feina a l’ensenyament, com
a professora de filosofia i llengües a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona
(1944-1953) i al col·legi Isabel de Villena de Barcelona (1944-1965), Capmany
comença la seva carrera literària als anys 40: el 1947 quedava finalista de la
primera convocatòria del premi Joanot Martorell amb la novel·la Necessitem
morir, que no fou publicada fins al 1952. Tot i els entrebancs de la
censura, Maria Aurèlia Capmany, des d’aleshores, no va deixar de publicar,
sobretot novel·les, i, durant la seva trajectòria literària va rebre els premis
Joanot Martorell (1948), Narcís Oller (1952), Josep Yxart (1957), Sant Jordi
(1968), de la Crítica Serra d'Or de teatre (1972), del Ministeri d'Afers
Estrangers Italià (1979), de la Crítica Serra d'Or de literatura infantil
juvenil (1982) i la Creu de Sant Jordi (1982).
Als anys 60, després d'haver ja
publicat unes quantes novel·les, les activitats en el camp literari i teatral
la determinen a deixar el món de l’ensenyament, la seva feina de professora de
filosofia. Aleshores, la tasca polifacètica de Capmany es multiplica: a les
novel·les, cal afegir-hi el teatre –com a autora, cofundadora, amb Ricard
Salvat, de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1959), directora i actriu (també
de cinema)-, els llibres d’assaig –sobretot literaris i feministes-, les
traduccions, les lletres de cançons, les col·laboracions en els mitjans de
comunicació -guions per a còmics, ràdio i televisió i articles continuats a la
premsa-, cursos, conferències, presentacions, jurat en certàmens i
concursos. Introductora i teòrica a Catalunya i Espanya del feminisme de
la igualtat, fou una incansable activista cultural i política, que va
participar en diverses entitats, institucions i associacions. Militant del
Partit dels Socialistes de Catalunya, va ser regidora de Cultura de
l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona des del 1983
fins a la seva mort, el 2 d’octubre de 1991. Aquesta intensa activitat en el
món de la cultura –que el càncer final a penes va interrompre- serà
característica en la seva trajectòria vital de persona compromesa amb la seva
realitat i defensora de les llibertats individuals i col·lectives.
Obra
Narrativa breu
- Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952.
- Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971.
- Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971.
- Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980.
- Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988.
- Aquelles dames d’altres temps. Barcelona: Planeta, 1990.
- De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001.
Literatura infantil i juvenil
- Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971.
- Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972.
- L’alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977.
- Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981.
- El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982.
- Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
- La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989.
Teatre
- Tu i l’hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960.
- Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968.
- Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992.
- L’ombra de l’escorpí. València: Gorg, 1974.
- El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974.
- Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980.
- Ca, barret! [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984.
Assaig
- Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
- Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963.
- La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966.
- Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968.
- La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968.
- Els vells. Barcelona: Mateu, 1968.
- La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969.
- El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970.
- De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971.
- Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.
- El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
- Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
- Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
- El comportamiento amoroso de la mujer .Barcelona: Dopesa, 1974
- La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
- Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
- Subirachs o el retrat de l’artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
- : Ed. 62, 1977
- Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
- : Abadia de Montserrat, 1978
- Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
- En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
- Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
- Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
- Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
- ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
- Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992
Dietaris i memòries
-
- Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
- Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
- Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989
Còmic
- Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979
Obres completes
- Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells)
Referències bibliogràfiques
Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l’Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d’Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Pàgines web:
Associació d'Escriptors en llengua catalana:
http://www.escriptors.com/autors/capmanyma/index.php
Fundació Maria Aurèlia Capmany:
Referències audiovisuals
Llegat Vidal-Capmany, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Fons documental de Maria Aurèlia Capmany:
http://www.urv.net/biblioteca/biblioteques/lletres/llegat_v_c/llegat_vc_fons_mac.html
Referències gràfiques
http://www.bcn.es/cultura/maureliacapmany/.
Biografia n.165 per Montserrat Palau Vergés
2010-10-11 19:50:17