| Naixement | Espanya s. xix |
| Defunció | Espanya s. xx |
| Relacions familiars: | Casada amb Joan Coloma amb el qual va tenir un fill, Joan, i una filla, Emparança. |
| Condició | Sindicalista, Periodista |
| Ocupacions | Cooperativista, socialista, feminista |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Agrupació Femenina Socialista de Barcelona Cooperativa Modelo Siglo XX Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista |
| Llocs de vinculació |
Micaela Chalmeta va ser una dona activa en el món cooperatiu i socialista de la Barcelona del primer terç del segle XX, que va actuar com afundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona.
1910, a Sitges el 1913 o a Sant Hipòlit de Voltegrà el 1914 acompanyada d’Andreu Nin.
Micaela era una dona culta, intel·lectual que coneixia l’anglès i el francès, com ens ho demostren les seves traduccions al castellà d’opuscles de matèries cooperativistes com la Cesta de la Compra d’A. Honora Enfield, presidenta de la Guilda Internacional de Cooperadores.
Vida Socialista. Martí es manifestaa favor d'unes millors condicions laborals i denuncia l'explotació infantil a les fàbriques.
L’acció militant de Micaela Chalmeta, compromesa amb el canvi social, va contribuir a difondre un ideari coherent amb un socialisme minoritari en la Catalunya dels anys vint. La veu de Chalmeta en pro del feminisme era una posició poc amparada per la resta de militants del PSOE, a excepció de figures com Maria Cambrils. Chalmeta fou la impulsora de l'Agrupació Feminista Socialista de Barcelona el 1911, a semblança dela creadaa Madrid el 1906 o a Bilbao el 1904; l'objectiu central del grup era articular els interessos entre homes i dones en la lluita pel socialisme.
Al costat de Regina Lamo i Victòria Kent, Micaela Chalmeta, fou una activista representativa del cooperativisme espanyol. Chalmeta pertanyia a la Cooperativa Modelo Siglo XX (1901). El 1932 es crea l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista, i a proposta de Chalmeta el comitè inicial es converteix en junta. Micaela, tot i ser una dona d'edat avançada, serà vocal de la junta i donarà suport actiu assistint a actes públics i mítings en favor del cooperativisme, ja que té el ple convenciment en el cooperativisme com a instrument per millorar les condicions de vida de les classes populars.
La font propagandística de la Federació de Cooperatives, Acción Cooperativista, editava cada 3 o 4 números un recull de Páginas Femeninas, on Chalmeta, ara ja firmant amb el seu nom original, escriu i manifesta les seves opinions respecte al cooperativisme femení. Transforma les seues idees en accions i promou la creació de grups femenins, sempre amb la premissa que les dones eren imprescindibles per l’avenç de la cooperació, i defensa la conveniència d’associació de les dones de manera autònoma en les diverses entitats per així assolir els plantejaments inicials.Per aquestes contribucions, Chalmeta,ha estat considerada tant per la historiografia de les dones com per la del socialisme hispànic una de les partidàries més destacades de la igualtat sexual.
Amb la Guerra Civil espanyola, segons les investigacions de Montserrat Duch, se'n perd la pista. L’última notícia que en tenim és de 1943, quan en una acta de la Junta d’Unión Territorial de Cooperativas de Consumo reunida a Barcelona es fa esment de la difícil situació econòmica de Chalmeta i de la decisió de la Junta de pagar-li unes ulleres de vista.
Història de les cooperatives a Catalunya. Barcelona: Crítica.
Biografia n.169 per Meritxell Ferré Baldrich
2010-09-30 16:14:46