Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 18

Maria del Pilar Maspons Labrós

Maria de Bell-lloch

NaixementBarcelona
Barcelonès
Desembre de 1841
DefuncióBarcelona
Barcelonès
Gener de 1907
Relacions familiars:Germana de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901)i de Marià Maspons i Labros (1840-1885).
Cunyada de Francesc Pelai Briz i Fernández (1839-1889). Cosina de Joan Alcover i Maspons (1854-1926).
CondicióEscriptora
OcupacionsEscriptora, folklorista
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsAssociació d'Excursions Catalana-Secció folklore

Llocs de vinculació

Biografia

Maria del Pilar Maspons va ser la petita de quatre germans. La gran, Manuela, es va casar amb l'escriptor i folklorista Francesc Pelai Briz; i els bessons Francesc de Sales, notari i folklorista, i Marià, polític catalanista, van ser reconeguts intel·lectuals del període de la Renaixença.

Salabrugas (1874).

Elisabeth de Mur, a més d’una setantena de contes i narracions.

La seva obra literària beu sovint de les fonts de la literatura popular i tradicional i recrea temes i paisatges del Vallès, una comarca que li era molt propera (els Maspons tenien la casa pairal a Bigues i hi anaven sovint). Maria de Bell-lloch, dona de profunda devoció religiosa, patriòtica i familiar, va exercir d’escriptora i de folklorista. Amb Francesc de Sales i Francesc Pelai es van plantejar la recollida de diverses manifestacions de la literatura popular catalana. Francesc de Sales es va ocupar de les rondalles, els jocs infantils i les tradicions, Francesc Pelai de les cançons i de les endevinalles i Maria de Bell-lloch, de les llegendes i tradicions.

Llegendas catalanas (1881).

La Ilustració Catalana de «Quatre tradicions» (1889) i «Altres quatre tradicions del temps de la Reconquesta» (1894).

Història d’un fadrí veler.


Obra

Salabrugas. Poesías catalanas, pròleg de Joan Sardà. Barcelona: Tipografia La Renaxensa, 1874.

Narracions y llegendas, publicadas en los Jochs Florals de Barcelona de 1875. Barcelona: Estampa de La Renaxensa, 1875.

Vigatans y botiflers. Barcelona: Joan Roca y Bros, 1878; Barcelona: Curial, 1987; Edició a cura de Carme Vilà. Barcelona: Barcanova, 1992.

«Montseny».Jochs Florals de Barcelona. 1880. Barcelona: Estampa de La Renaxensa, p. 209-219.

Llegendas catalanas. Barcelona: Tipografia Espanyola, 1881.

«Costums y tradicions del Vallés». Certamen científich-literari del Casino de Granollers, 1882, pp. 105-160; Barcelona: La Renaixensa, 1883.

«Quatre tradicions». La Ilustració Catalana, 1889, p. 162-166.

«Altres quatre tradicions del temps de la Reconquesta». La Ilustració Catalana, 1894, p. 75-76, p. 82-83.

Elisabeth de Mur. Lectura popular. Biblioteca d’autors catalans, 70. Barcelona: Ilustració catalana, s.d. [probablement de 1915].

Elisabeth de Mur. Barcelona: La Novel·la Catalana, 1924.

Llegendari. A cura de Joan Armangué. Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

Poesies: Lectura popular. Biblioteca d’autors catalans, 246. Barcelona: Ilustració Catalana, s.d.

Lo castell del amor. Rondalla. Biblioteca infantil. Barcelona: Impr. La Catalana, s.d.


Referències bibliogràfiques

Armangué, Joan (2004): «Presentació». Maria de Bell-lloc. Llegendari. Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

-------- (2007): «Introducció». Les llegendes en el paisatge de Maria de Bell-lloc. [Bigues i Riells]: Fundació Privada de Bigues i Riells.


Biografia n.18 per Carme Oriol Carazo
2010-10-04 11:50:05

Tornar Inici