Biografia
Frederica neix
en el si d'una família llibertària: la seva mare li transmet principis
racionalistes de llibertat, fraternitat, solidaritat i altruisme. La formació
sindical i política ve de la mà del pare, amb el qual assisteix a mítings,
conferències i manifestacions.
Ja amb l’inici
de la guerra desplegà una activitat molt intensa. Dona de fortes conviccions,
el 21 de juliol del 36 ingressa a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
i arriba a llocs de màxima responsabilitat a la CNT, on també s'havia
incorporat l'estiu de 1936.
Montseny, que
encara era a Barcelona el gener de 1939, intentava organitzar la resistència ja
que era responsable del departament de Sanitat en una Comissió Organitzadora de
Batallons de Voluntaris.
En l’exili
francès tornà a integrar-se al Comitè Nacional de la CNT. Des de 1945 fou
directora del periòdic CNT, i a partir de 1958 s’encarrega de l’òrgan de
propaganda de les CNT francesa i espanyola>
Amb la
restauració de la democràcia viatjà a Espanya, on el 1977 participa en mítings
de la CNT a Barcelona i en d’altres actes de propaganda llibertària arreu de
l’estat, però retorna a Tolosa, on el 1993 mor.
Obra
Obra literària:
on també analitza la llibertat sexual femenina. Amb La Indomable (1928) tanca la seva trilogia de novel·les llargues. Com a obres literàries més extenses també publicà Tres vidas de mujer. Sinfonía Apasionada. Ana María (1937) i Cuatro mujeres publicada a Barcelona el 1978.
Novel·les curtes:
Sense data de publicació
Amor sin mañana.
Tú eras la vida.
Publicades a La Novela Ideal (Barcelona, 1923-1936):
Florecimiento, 1925.
Las Santas, 1925.
El amor nuevo, 1925.
¿Cuál de las tres?, 1925.
Los hijos de la calle, 1926.
Maternidad, 1926.
El otro amor, 1926.
La última primavera, 1926.
Resurrección, 1926.
Martirio, 1927.
La hija del verdugo, 1927.
María de Magdala, 1927.
El rescate de la cautiva, 1927.
El amor errante, 1927.
La vida que empieza, 1928.
Sor Angélica, 1928.
La ruta iluminada, 1928.
El último amor, 1928.
Nuestra señora del Paralelo, 1928.
El derecho al hijo, 1928.
Los caminos del mundo, 1928.
La hija de las estrellas, 1928.
Frente al amor, 1929.
Sol en las cimas, 1929.
El sueño de una noche de verano, 1929.
El juego del amor y la vida, 1929.
La infinita sed, 1930.
Sonata patética, 1930.
Pasionaria, 1930.
Tú eres mi vida, 1930.
El ocaso de los dioses, 1930.
La mujer que huía del amor, 1930.
Una historia triste, 1931.
Nocturno de amor, 1931.
El amor que pasa, 1931.
Un hombre, 1931.
Cara a la vida, 1931.
La rebelión de los siervos, 1932.
Una mujer y dos hombres, 1932.
Amor en venta, 1934.
Nada más que una mujer, 1935.
Calvario, 1935.
Vidas sombrías, 1935.
Publicacions a La Novela Libre (no hi consta la data d'edició):
Una vida.
Aurora roja.
Ana María.
Heroínas.
Vampiresas.
La aventurera.
La sombra del pasado.
Sinfonía apasionada.
Amor de un día.
Fullets i conferències:
La mujer, problema del hombre. Edicions de La Revista Blanca, reprodueix la sèrie d'articles amb aquest títol, apareguts a la revista de novembre de 1926 a desembre de 1927.
El anarquismo militante y la realitat española. Barcelona: Oficina de Propaganda CNT-FAI. Conferència pronunciada al Coliseum de Barcelona, el 3 de gener de 1937.
Mi experiencia en el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social. València Teatre Apolo, 6 de juny de 1937.
La Commune de París y la Revolución Española. València, 14 de març de 1937.
Anselmo Lorenzo, el hombre y la obra. Barcelona: Ediciones Españolas, 1938; (Tolosa de Llenguadoc: Espoir, 1970).
Obra política i autobiogràfica:
Los caminos del mundo. s.d.
Heroínas. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones CNT, 1964.
Mujeres en la cárcel. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1949 (Cahiers Mensuels de Culture).
Cien días de la vida de una mujer. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1949.
Pasión y muerte de los españoles en Francia. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1950.
María Silva la libertaria. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1951.
El problema de los sexos. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1951.
Anselmo Lorenzo, el hombre y la obra. Tolosa de Llenguadoc: Espoir, 1970.
Problemas del anarquismo español. Torino: Fondaziones Luigi Einaudi, 1971. (Extracte d' Anarchici e Anarchia nel Mondo Contemporaneo. Torino, 1969).
Crónicas de "CNT" (1960-1961). Choisy-le-Roi: Imprimerie del Gondoles, 1974(Col·lecció Letras Confederales. Introducció de M. Celma).
Qué es el anarquismo. Barcelona: La Gaya Ciència, 1976 (Biblioteca de Divulgació política).
El éxodo (Pasión y muerte de españoles en el exilio). Barcelona: Galba, 1977.
Seis años de mi vida. Barcelona: Galba, 1978.
Mis primeros cuarenta años. Barcelona: Plaza & Janés, 1987.
Referències bibliogràfiques
Alcalde, Carmen (1983). Federica Montseny: palabra en rojo y negro. Barcelona: Argos Vergara.
Federica Montseny, 1905-1994 (2006). Barcelona: Institut Català de les Dones.
Lozano, Irene (2004). Federica Montseny: una anarquista en el poder. Madrid: Espasa Calpe.
Martínez, Cándida et al. (dir.) (2004). Mujeres en la Historia de España. Enciclopedia biográfica. Barcelona: Planeta.
Nash, Mary (1975). Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer: Federica Montseny y Lucía Sánchez Saornil. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Pons, Agustí (1977). Converses amb Federica Montseny: Federica Montseny, sindicalisme i acràcia. Barcelona: Laia.
Rodrigo, Antonina (2003). Federica Montseny. Barcelona: Ediciones B.
Tavera, Susanna (ed.) (2007). Fons de la Revista Blanca: Federica Montseny i la dona nova, 1923-1931. Catarroja: Afers i Barcelona: Centre d'Estudis Històrics Internacionals.
Referències gràfiques
Font: http://perso.wanadoo.es/m_arce/20%20FedericaMontseny.jpg[Consulta:23/02/2010].
Biografia n.181 per Meritxell Ferré Baldrich
2010-10-04 18:34:01
