Guisla, de Lluçà
Guilla
| Naixement | 1012 (circa) |
| Defunció | 1079 (circa) |
| Condició | Comtessa, Vescomtessa |
| Ocupacions | Comtessa de Barcelona, vescomtessa de Barcelona |
| Condició jurídico-étnica | Vídua Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
| Naixement | 1012 (circa) |
| Defunció | 1079 (circa) |
| Condició | Comtessa, Vescomtessa |
| Ocupacions | Comtessa de Barcelona, vescomtessa de Barcelona |
| Condició jurídico-étnica | Vídua Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Guisla de Lluçà era filla de Seniofred II de Llucà i Ermessenda de Balsareny. L’any 1027 es casà amb Berenguer Ramon I, fill de Ramon Berenguer I i d’Ermessenda, vidu i amb fills, i d’aquest matrimoni en nasqueren dos fills més. El primer, Guillem, devia néixer poc després del casament i el segon, Bernat Berenguer, va néixer després de 1035, quan el seu pare ja era mort.
El 1032, Berenguer Ramon fixava al seu testament la deixaa la seva muller el comtat d’Osona, amb la condició que si es tornava a casar hauria de passar al fill dels dos: Guillem. També li deixà tots els béns mobles perquè en disposés lliurament. El segon fill no hi és anomenat perquè en aquell moment no havia nascut. El comte remarcà que tot estaria sota el domini del seu fill gran, el futur comte de Barcelona.
Quedà vídua el 1035 i durant un parell d’anys apareix la seva firma en alguns documents. L’ordre de les firmes és primer la del fillastre, Ramon Berenguer I, després la de la seva sogra i àvia del nou comte, Ermessenda, i al final ella, en condomini els tres. Però el 1037, es casà amb Udalard II, vescomte de Barcelona. El matrimoni hagué de prestar jurament de fidelitat al comte de Barcelona, el seu fillastre Ramon Berenguer I, casat llavors amb Almodis de la Marca.
D’aquesta segona unió es coneixen 5 fills: Gelabert, Bernat, Berenguer, Guillem i Arnau. Guillem, el fill de Berenguer Ramon i Guisla, renuncià al comtat d’Osona al 1054 d’una manera espontània, i acceptà en contrapartida allò que el seu germà li’n volgués donar.
la comtessa Guisla va manar que es fes. El nom d’Ermessenda també hi apareixia inscrit a un altre costat del medalló. Aquest fet de voler passar dibuixada a la posteritat i el ràpid casament fan suposar que Guisla devia tenir un físic i una manera de ser realment atractius, encara que la poca documentació que ha arribat no permet assegurar-ho.
L’11 de juliol de 1079 el matrimoni tornà al monestir de sant Benet de Bages uns alous que la seva àvia Ingilberga, al seu testament de 1038, havia donat a aquest monestir i ells havien retingut. Se suposa que morí cap al 1079 perquè no tornà a ser citada mai més, i perquè el fill gran del segon matrimoni, Gelabert Udalard, començà a firmar sol la documentació del vescomtat.
Dona de pau, influí perquè el vescomte de Barcelona s’asserenés i actués més tranquil·lament, alhora que fer-se càrrec de la bona administració del vescomtat i procurar que les relacions amb la casa comtal milloressin, per tal de poder gaudir d’un període de benestar per a tothom.
. Barcelona: Omega.
, Próspero de (1836). Los condes de Barcelona vindicados, y cronologia y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca. Barcelona: Imprenta J. Oliveres y Monmany.
Estudis d’Història Medieval, Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Històrics,vol V, p. 29-43.
Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Comtesses» En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
Biografia n.2000 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-28 13:46:35