Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 2002

Ingilrada

Naixements. x
Defunciós. x
Relacions familiars:Vídua de Borrell.
CondicióNoble, Propietària
OcupacionsPropietària noble
Condició jurídico-étnicaVídua
Usufructuària
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

L’any 981, Ingilrada decidí emprendre camí cap a santa Maria del Pui, a l'Alvèrnia, i, com el seu marit uns anys abans, va fer testament. El document comença amb una invocació religiosa, seguit del nom de la testamentària, del motiu de redactar les darreres voluntats i de la destinació de la peregrinació.

la catedral.

Al fill gran Frujà, Ingilrada li deixà les terres que tenia a Voltregà i que havia aconseguit després de bescanviar-les per altres amb un tal Brunicard. Al fill Borrell li donà unes terres també a Voltregà i que ella havia comprat. Al seu fill Miró tres bous òptims. A la filla Aigo tota la seva roba, un alou a Arbúcies, que havia heretat, i un altre alou dit Sau, que el seu marit li havia donat, juntament amb el vi que es conservés a les tines d’aquests llocs. Aquests béns els podia tenir mentre restés soltera, però si es casava havien de passar als altres fills menors de la testamentària perquè fossin formats i, una vegada educats, es repartissin entre tots els germans a parts iguals.


A Sunyer, els béns del qual estaven sota la seva tutela, traspassà lacustòdia al seu fill Miró. Les donacions als fills acaben amb el repartiment del pa i vi restants. Als servents i esclaus donà una certa quantitat de vi i cànem suficient per fer-se cadascun d’ells unes camises. A l’esclava Goldregodo i al fill de Marcuç, també esclau, els concedí la llibertat. Una tercera esclava, Gisclavara, la donà al monestir de sant Pere de les Puelles de Barcelona. A Sunifred li donà la llana necessària per fer-se una peça de roba. El bestiar restant ordenà que fos venut i que els diners obtinguts s’invertissin per pagar deutes. De la collita propera s’havia de treure una part per pagar les despeses generades per la sega. Acabà el testament reiterant el desig que es complissin les seves voluntats. Guisfred, prevere, va escriure el document.


Referències bibliogràfiques

Junyent, E.(1987). Diplomatari de la catedral de Vic. Segles IX-X. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs.

». Monografies del Montseny, núm. 15(2000), p. 85-92.

». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.


Biografia n.2002 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-09-28 13:53:43

Tornar Inici