| Naixement | Barcelona Barcelonès 1756 (circa) |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Octubre de 1791 |
| Relacions familiars: | Muller de Manuel d'Amat i Junyent. |
| Condició | Religiosa, Noble |
| Ocupacions | Muller del virrei Manuel d'Amat i Junyent |
| Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Monestir de Santa Maria de Jonqueres |
| Llocs de vinculació |
Francesca de Fiveller i de Bru era filla de Joan de Fiveller i de Rubí i de Maria Antònia de Bru i Descatllar. Era la tercera de set germans, vivia al palau de la família Fiveller, al carrer de la Mercè de Barcelona, i pertanyia a la parròquia de santa Maria del Pi. Molt jove ingressa al monestir de Jonqueres.
Cap al 1777, Antoni, germà de les religioses Antonia i Eulàlia Amat i Rocabertí, conegué Francesca de Fiveller, llavors una noia d’uns vint anys i que ja havia professat. Entre els dos es donaren paraula de matrimoni, cosa no estranya en el cas de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa, perquè les dones ingressades gaudien d’una certa llibertat de disposar dels seus béns o de sortir del monestir per casar-se.
Per raons desconegudes el matrimoni no s’arribà a celebrar. En aquell moment, mes d’octubre de 1777, Manuel d’Amat i Junyent, oncle dels tres germans Amat i Rocabertí, membre de l’orde de sant Joan, com Francesca, militar de carrera, s’havia instal·lat a Barcelona. El militar havia ordenat des del Perú que s’edifiquessin dues cases: una a Gràcia i l’altra era l’actual palau de la Virreina.
Ell coneixia la relació que havia mantingut el seu nebot amb Francesca i, a mitjan del 1778, la demanà en matrimoni als seus pares. Amat havia arribat a Barcelona amb fama d’home molt ric i influent. La boda se celebrà per poders el 3 de juny de 1779 a l’església del monestir de Jonqueres. En aquell moment el nuvi estava a Madrid i actuà en el seu lloc Antoni d’Amat i Junyent, el seu germà gran.
El 14 de febrer de 1782 morí el virrei i deixà la seva dona usufructuària dels seus béns i com a hereu universal el nebot Antoni d’Amat i Rocabertí. Ben aviat entre tia i nebot deurien sorgir problemes per l’administració de la gran fortuna o potser el nebot cregué que Francesca Fiveller podia tornar-se a casar. Firmaren el 1788 una concòrdia on s’especificava allò que pertocava a cadascú.
Tres anys després, el 3 d’octubre de 1791, estant a missa es desmaià amb grans convulsions. Fou traslladada a casa dels seus pares i morí sense haver recobrat el coneixement. Fou enterrada al convent dels franciscans al panteó dels Amat.
Francesca deixà un testament redactat el 1789. Després de nomenar marmessors, volia ser enterrada al monestir de sant Francesc al costat del seu marit. Deixà diners perquè li fossin dites 3.000 misses i aniversaris pel repòs de la seva ànima i la del seu marit, i repartí els béns més personals entre la seva família, especialment entre les seves germanes M. Lluïsa i Josepa. Recordà també el sevei que llavors es trobava a la casa.
Francesca de Fiveller prengué poques decisions d’una manera lliure. L’entrada a un monestir era decisió paterna. El casament ho era. Francesca enviduà ben aviat i és possible que volgués casar-se de nou però segurament va rebre pressions familiars, d’un costat i altre, per no fer-ho. Gestionà tot allò que formava el patrimoni de Manuel d’Amat, inventariat i controlat, sota la tutela del seu pare, del nebot Antoni d’Amat i Rocabertí i d’un notari. Actuà amb generositat deixant diners seus sense interès, com pertocava a una dona noble. Era persona culta, molt devota i amant de la família.
Sáenz-Rico, Alfredo (1967). El virrey Amat. Precisiones sobre la vida y la obra de don Manuel de Amat y de Junyent. Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad.
Biografia n.2012 per Montserrat Sanmarti Roset
2010-10-01 14:17:12
