| Naixement | Vilafranca del Penedès Alt Penedès Novembre de 1781 |
| Defunció | (Saragossa) Agost de 1853 |
| Condició | Fundadora, Beata |
| Ocupacions | Fundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna |
| Condició jurídico-étnica | Soltera |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna (GCSA) |
| Llocs de vinculació |
de Barcelona. Aquest centre havia estat organitzat per Teresa Cortès, religiosa que es dedicava a atendre les poblacions a les quals els mancava un hospital o el que tenien estava en crisi. Responent a la petició de l’hospital de Saragossa,Bonal va aconseguir que dotze dones, entre les quals hi havia Maria Ràfols com a responsable del grup, i dotze homes s’hi traslladessin per crear una institució semblant a la que hi havia a l’hospital de Barcelona. Quan arribaren a la capital aragonesa al desembre de 1804, trobaren l’hospital de Nuestra Señora de Gracia absolutament desorganitzat.
de Nuestra Señora de Gracia, anomenada Sitiada, no veia amb bons ulls que Maria Ràfols i les seves germanes actuessin amb independència de la Junta. El 1807, Ràfols, conciliades les diferències, i després d'haver-se examinat de flebotomia, va ser cridada pel bisbe d’Osca, J. Sánchez de Cutanda, perquè organitzés l’hospital de la ciutat d’una manera semblant al de Saragossa. Els anys 1808 i 1809 l’hospital de la capital aragonesa patí les conseqüències del setge de la ciutat per part dels francesos que, malgrat ser l’única institució que atenia malalts, ferits i abandonats, fou bombardejat. En el segon setge, molt més dur que el primer i amb la població de Saragossa molt afeblida per les pestes i la falta d’aliments, Maria Ràfols anà a demanar al general francès Lannes aliments i permís per curar els ferits i presoners. Aquest fet donà un respir a la població que acabà capitulant. Finalitzat el setge, l’hospital nomenà una nova Junta que dictà unes altres constitucions per a les germanes que continuaren atenent els necessitats, entre els quals s’hi van afegir els presoners. La mare Ràfols presentà la dimissió i marxà a Daroca.
Deu anys més tard, acusada d’actuar contra Isabel II, va ser empresonada i desterrada a Osca, i no va poder retornar a Saragossa, a l’asil de nens, fins que es va acabar la primera guerra carlina.
L’any 1845, argüint la seva edat avançada i una salut precària, demanà la seva jubilació, però continuà a l'asil fins a la seva mort.
El papa Joan Pau II la va beatificar l’any 1994.
Tellechea, J.I. (1972). Las Hermanas de la Caridad de Santa Ana; Huesca, 1807-1868. Vitoria.
http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10596>. [Consulta: 14/01/ 2009].
Font: http://www.padrinos.org/secciones/somos/fundadora.asp[Consulta: 25/02/2006].
Biografia n.2015 per Carme Sanmarti Roset
2010-10-04 20:46:22