| Naixement | Alforja Baix Camp Febrer de 1809 |
| Defunció | Reus Baix Camp Novembre de 1879 |
| Relacions familiars: | Tercera filla de Francesc Estivill, i de la seva segona esposa M. Josepa Enríquez i Duran. |
| Condició | Fundadora |
| Ocupacions | Fundadora de les filles de la Caritat de Reus, rebel |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül |
| Llocs de vinculació |
la Caritat de Sant Vicenç de Paül i canvià el nom de bateig, Rosa, pel de Lluïsa, que és com se la coneix. En aquell moment, aquesta congregació atenia els malalts de l’hospital de Reus i ensenyava en una escola per a nenes pobres. Com va passar amb altres poblacions catalanes, les relacions entre les paüles i la junta que portava l’hospital no acabaren de ser bones, perquè es considerava que aquest orde seguia unes normes que escapaven del control de les institucions locals. Aquest rerafons es plasmà en les desavinences entre la superiora de l’hospital, Rita Pasqual, iLluïsa Estivill. El 1838, les monges de Sant Vicenç de Paül marxaren al convent de Tarragona i Estivill es mantingué al capdavant de l’hospital de Reus amb les seves seguidores, ja que el consistori valorava molt la seva tasca. Davant d’aquesta situació, l’arquebisbe de Tarragona intentà sense èxit que altre cop les dues branques es reunissin i que tornessin a formar un sol convent. L’any 1848 Estivill canvià d’opinió i acceptà la regla comuna de Sant Vicenç, per suavitzar la seva posició i la de les companyes, però no va voler tornar a conviure amb les paüles de Tarragona.
la Immaculada Concepció.
Sor Lluïsa era una dona molt coneguda a Reus. Tant és així que quan el general Martín Zurbano bombardejà aquesta ciutat el 1843, veient el desastre que significava per a tothom, l’alcalde acompanyat d’alguns ciutadans, el prior de Sant Pere i sor Lluïsa Estivill amb dues monges de l’hospital, anaren a persuadir Prim perquè es rendís i poder així anar a parlamentar amb el general assetjador, per tal d’aconseguir la suspensió del bombardeig, impedir que es complís la promesa que havia donat el general als seus soldats d’entrar a la ciutat a saqueig i negociar una capitulació no perjudicial per a Reus.
Quan mori el 28 de novembre de 1879, els diaris reusencs es feren ressò de la seva mort, lloant la seva vida dedicada als altres i en especial la seva valentia en la defensa de la ciutat.
Olesti Trilles, Josep (1991-1992). Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament.
Reus: Arxiu Municipal.
Vic: Eumo.
núm. 40, 17 oct. 1880. Reus.
Biografia n.2020 per Carme Sanmarti Roset
2010-10-01 13:27:37