Manuela Janer Cabanyes

Biografia

Es va casar als vint anys amb Francesc Baldrich, vidu de Tecla Gasol i candeler de cera de Valls. La parella es van instal·lar a la capital de l’Alt Camp, on Manuela trobà una casa molt ben equipada de mobles, roba blanca i objectes decoratius. En la botiga hi havia els utensilis propis d’un candeler de cera i els necessaris per fer vi. També va poder comprovar que la família Baldrich havia invertit part del seu capital en diverses companyies mercantils. Tingué quatre fills i dues filles.

Manuela Janer coneixia l’activitat comercial gràcies a la botiga de teixits de llana del seu pare i als seus germans Pau i Josep, que regentaven una botiga de teles a Reus el primer i un establiment primer a Santa Coloma i després a Barcelona el segon. Anys més tard, el contacte amb el món del comerç s’intensificà amb la incorporació dels dos gendres: Josep Ixart, botiguer de teles i Anton Monguió, adroguer.

En morir l’any 1748, Francesc Baldrich deixà a la seva dona com a usufructuària de tots els seus béns i nomenà hereu universal el seu fill gran Anton, encara impúber. Establí 1.000 lliures per a cadascun dels altres tres fills i limità la quantitat amb què aquesta xifra es podria incrementar en documents posteriors a 700 lliures. Calia dotar amb tot allò que necessitessin per al seu càrrec els nois que optessin per la carrera eclesiàstica. A les filles se les havia de dotar amb 2.800 lliures cadascuna.

la Riba i a Alcover per construir-hi molins paperers, i adquirí terres prop de Valls. Posà al dia els censos emfitèutics, així com també les pensions d’alguns censals. Com a persona pietosa, dedicà recursos a la beneficència i a embellir amb un retaule dedicat a Sant Anton de Pàdua la capella dedicada a Sant Erasme, al monestir de Sant Francesc. També aconseguí l’autorització per fer unes tribunes, sobre aquesta capella, per a ús de la família.

la Riba, pensions de censals i en joies, roba i mobles, bestiar i estris. A aquesta suma cal afegir-hi el valor dels béns immobles.

Féu testament el 24 octubre de 1760. Deixà les acostumades i nombroses donacions pietoses i instituí, no fent cas del testament del seu marit, que cada fill cabaler rebés 2.000 lliures, a més de robes diverses a la seva jove Maria Martí Gatell. En el moment de fer aquesta previsió pels tres fills petits féu constar que el capital havia de sortir dels seus propis béns i no dels de la família Baldrich. L’hereu estava obligat a deixar 1.000 lliures més, per si algun dels germans les necessitava en cas que fossin capellans. A les filles, que ja tenien el dot rebut, i als gendres els deixà roba de dol i a les noies, a més, els seus millors vestits. No firmà el testament perquè no sabia escriure. st1\:*{behavior:url(#ieooui) }

---

Referències bibliogràfiques

Sanmarti, Carme; Sanmarti, Montserrat (2008). «De comerciants a rendistes: Els Baldrich de Valls (1748-1875)» . En:Quaderns de Vilaniu. Miscel·lania de l'Alt Camp, núm. 53 (maig-2008), p. 3-29.

---

Referències audiovisuals

Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (ACAC), Notari Josep Ortega i Comas, Testaments 1760.

Fons Mercader. Patrimonial. 1.2.1. Baldrich registre 1315.

Notari J.A. Arnet Manual, 1855-56.

Apeo anys 1857, 1866.

Arxiu Municipal de Valls (AMV), Fons Baldrich-Coll, registres 298, 750, 780, 1089, 1259, 1285, 1286.

---

Biografia n.2021 per Carme Sanmarti Roset
2010-10-02 20:16:56