| Naixement | Cabrils Maresme Octubre de 1848 |
| Defunció | Cabrils Maresme Març de 1915 |
| Relacions familiars: | Filla gran de Tomàs Carles i de Margarida Tolrà i Avellà. |
| Condició | Empresària, Marquesa |
| Ocupacions | Empresària, benefactora |
| Condició jurídico-étnica | Casada Vídua |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Fàbrica Vídua de Josep Tolrà (Castellar del Vallès) Patronat Tolrà Patronat de les Escoles Pies de Castellar del Vallès |
| Llocs de vinculació |
la casa Tolrà, coneguda com el Palau, que es convertí en la seva residència.
la fàbrica Vídua de Josep Tolrà al seu nebot Emili Carles i Amat, que va passar a actuar de gerent de l’empresa, mantenint les directrius del seu predecessor. Emília, resolta la direcció de l’empresa, amb l’assessorament del sacerdot Joaquim Pujol i Rosés va dedicar-se plenament a obres religioses i de beneficència.
Va impulsar la construcció de l’església parroquial de Castellar del Vallès, consagrada pel bisbe Català l’any 1892. Immediatament després, es col·locà la primera pedra d’unes escoles públiques, obra de l’arquitecte Emili Sala i Cortès, que acabades el 1895, van ser anomenades Patronat Tolrà. En aquest mateix període, va adquirir uns terrenys per construir-hi el col·legi i l’església de les Escoles Pies i deu anys més tard es creà el Patronat de les Escoles Pies de Castellar. Va sufragar la construcció d’uns rentadors públics (1897); va crear una caixa especial de Retiros y Pensiones (1898) amb una dotació de 100.000 pessetes per als obrers de l’empresa i creà diverses fundacions per garantir el pagament de l’organista, per a la conservació de l’església i pel manteniment del culte.
L’ajuntament, per manifestar el seu agraïment, la nomenà l’any 1895, amb el suport d’un gran nombre dels habitants de la població, Filla Adoptiva de Castellar. L’any següent, a petició dels vilatans dirigits pels sacerdots que els feia costat, el consistori va sol·licitar a la reina regent Maria Cristina, la concessió del marquesat de Sant Esteve de Castellar, atorgat en reconeixement reial als beneficis dispensats a aquesta població, per a ella i els seus successors legítims.
la cultura.
Navas i Ortiz, Manuel; M.Teresa Esteve I Soley (2003). Marquesat de Sant Esteve de Castellar. Revista Plaça Vella, núm. 48. Publicació de Castellar del Vallès.
Biografia n.2025 per Carme Sanmarti Roset
2010-09-30 12:21:02