Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 2029

Àurea Sarrà

de Sarrà, Serra

NaixementBarcelona
Barcelonès
Febrer de 1889
DefuncióGarrigàs
Alt Empordà
Desembre de 1974
Relacions familiars:Filla natural del ric farmacèutic catalanocubà José Sarrà.
CondicióBallarina
OcupacionsBallarina, seguidora d'Isadora Duncan
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Va néixer a Barcelona el 27 de febrer de 1889 i va ser registrada com a filla de pares desconeguts. El jutge del Jutjat Universitat li va imposar el cognom de Serra -només un cognom- i els noms d'Àurea Salvadora Emília, coincidint aquest tercer amb el nom de la veritable mare, Emília Adrià i Serra, vídua del ric farmacèutic català-cubà Josep Sarrà, fundador de farmàcia i drogueria “La Reunión” de L’Havana juntament amb el seu soci Valentí Català.

Fou educada per la seva germana gran, Emília. Ballarina sense una formació clàssica, autodidacta i molt influenciada per la ballarina americana que havia revolucionat la dansa, Isadora Duncan, i també per Eleonora Duse, amb qui la comparaven.Tenia una forta personalitat; era alta i rossa, el que la feia molt atractiva i era una apassionada de les dones de la mitologia grecollatina.

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d'Isadora Duncan i de l'estetisme classicitzant, va presentar unes danses anomenades «Cants plàstics». Vestida amb un pèplum i una corona d'espigues i descalça, pretenia reviure la dansa grega, basada, segons ella, en el ritme i a la vegada en l'expressió. També creà les «Danses Tràgiques», «Danses de fantasia», «La favorita de Ramsés», «La dansarina del rei». Sovint, entre dansa i dansa, actrius o ella mateixa recitaven poemes. El 1920 debutà a Madrid al Teatro Eslava i a continuació actuà a diverses capitals europees com París (1921), on va ser honorada amb el nom «Gran tràgica de la dansa» i Londres (1923). Una mica més tard, emprengué una gira per Hispanoamèrica (Buenos Aires, 1924) i de tornada a Europa, actuà, sobretot a Egipte i Itàlia, països molt presents als seus «Cants plàstics». Allí fou molt admirada per la família reial egípcia i també per Mussolini. Però fou sobretot a Grècia on aconseguí els seus èxits més importants. El dictador grec Pàngalos la condecorà amb l'Ordre del Fènix, el 1926, la mateixa condecoració a la que havia renunciat el seu amic, el poeta grec Konstantinos Kavafis, comminat per les crítiques de la premsa grega. Sigui com sigui, Àurea de Sarrà aconseguí ser admesa entre els intel·lectuals grecs i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà varis poemes, com «Níobe».En aquells anys, actuà a tots els antics teatres de la Grècia clàssica i fou molt ben rebuda per la premsa.

Retornà a Catalunya el 1927 on li foren organitzats festivals al Teatre Grec de Montjuïc, a Barcelona i també a l'Arc de Berà i organitzà una exposició dels vestits que havia lluït pels escenaris de mig món a les Galeries Laietanes.

Rebé el suport econòmic i intel·lectual de la Fundació Bernat Metge i del seu director Joan Estelrich i fou protegida i admirada per alguns intel·lectuals noucentistes com Carles Rahola, amb qui la uní una gran amistat. Però fou ridiculitzada per altres, com els firmants del famós «Manifest Groc», entre els que es trobava Salvador Dalí, publicat el 1928 que la titllaren d'amoral, frívola, passada de moda i «mal artístic de Catalunya». Malgrat les crítiques, la ballarina va fer una gira per tot Catalunya i rebé un homenatge dels noucentistes catalans a la "Maison Dorée" de Barcelona el 28 de febrer de 1928. La seva darrera gran actuació fou al Teatre Grec de Barcelona, on, el 1930, es va fer un monogràfic dedicat a ella.

Es casà amb l'escriptor i crític d'art madrileny José Francés (mort el 1964), amb qui tingué un fill, Alberto. Els últims anys de la seva vida, es retirà a la seva finca d'Arenys d'Empordà i anà perdent les propietats procedents de la família Sarrà i del seu marit . Morí arruïnada, sola i oblidada del seu públic el 1974.

Va inspirar i serví de model a Josep Clarà, qui, el 1921, féu un dibuix que la representa.


Referències bibliogràfiques

«Àurea de Sarrà». En: Viquipèdia. http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80urea_de_Sarr%C3%A0. [Consulta: 30/08/2009].

Baril, Jacques (1977). La dansa moderna. Barcelona:Paidós.

Solà, Alexis Eudald (1998). «Àurea de Sarrà: Una “soirée” amb Kavafis». En:Revista de Girona, núm. 186 (gener-febrer 1998), p. 36-41.

Villalonga, Mariàngela (1997). «Àurea de Sarrà, la dansarina apassionada i de vida apassionant». En: Revista de Girona, núm. 180 (gener-febrer 1997), p. 54-59.

Villalonga, Mariàngela (1999). «Una carta inèdita de l'escultor Josep Clarà». En: Revista de Girona, núm. 193 (març-abril 1999), p. 43-45.


Referències audiovisuals

Registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1889, número de registre 1262.

Fundació de “La Reunión” a càrrec de Josep Sarrà i Valenbtí Català: revista “Destino”, 17 d’agost de 1946, pàgina 12
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1337456&idImagen=13066763&posicion=12&presentacion=pagina

En el foli 84 del llibre d’Òbits corresponent a l’any 1974 d’Arenys d’Empordà, es pot llegir: “SERRA ADRIÁ AUREA. Dña. Aurea Serra Adriá, falleció en ésta el dia 29 de Diciembre de 1974. Hija de José y Emilia. Viuda de Dn. José Francés Sánchez-Heredero. Era natural de Barcelona y vecina de ésta. Edad 85 años. Recibió los santos Sacramentos. Firmado y rubricado Joaquin Guillaumes.”


Referències gràfiques

Programa de mà.
Font: http://www.todocoleccion.net/programa-mano-teatro-bardelona-c-1932-danza-aurea-sarra-leila-bederkhan-retratos-labarta~x16544181

Biografia n.2029 per Josefina Ferrando Miralles
2010-10-08 12:34:12

Tornar Inici