| Naixement | Barcelona Barcelonès Abril de 1902 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Octubre de 1995 |
| Relacions familiars: | Filla d'Alexandre Bastida, propietari d'una botiga de teixits a Barcelona. |
| Condició | Modista |
| Ocupacions | Modista d'alta costura |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Cooperativa d'Alta Costura |
| Llocs de vinculació |
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare. Més tard, obrí una botiga de gènere de punt, situada al Passeig de Gràcia de Barcelona que, el 1926, es convertí en la seva casa d'alta costura. A la planta noble de l'edifici que havia estat taller de Ramón Casas i avui dia és la botiga Vinçon, instal·là el seu luxós saló, amb una monumental xemeneia de pedra i daurades columnes salomòniques. Exposà a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que serví per donar a conèixer la moda feta a Catalunya i el 1934 obrí sucursal a Madrid. Asunción Bastida va ser la introductora a Espanya de conceptes molt innovadors com, a partir de l'any 1934, l'ús del cotó, no únicament per la platja sinó també per a vestits de carrer i de festa a l'estiu,o, als anys cinquanta, l'obertura de «boutiques» difusores de complements i d'esports. Durant la Guerra Civil, totes les cases d'alta costura barcelonines van tancar i van tornar obrir el 1939. El 1940 es fundà la Cooperativa d'Alta Costura, amb Pedro Rodríguez de president, per organitzar semestralment desfilades públiques de les seves col·leccions, primer a la Cúpula del Coliseum i després a l'Hotel Ritz amb el nom de Salón de la Moda Española. L'alta costura llençava els canvis de la moda i treballava a mida per una clientela burgesa molt elitista que, a poc a poc, deixà d'anar dos cops a l'any a París per vestir-se. Els professionals de la moda anaven a les desfilades i compraven les glassilles dels models per reinterpretar-los.
Asunción Bastida és considerada una dels «cinc grans» de la Cooperativa d'Alta Costura, juntament amb: El Dique Flotante (1899), Santa Eulàlia (1900), Pedro Rodriguez (1920) i Pertegaz (1940). Van ser les primeres a comptar amb models fixes per presentar les seves creacions i en els anys cinquanta i seixanta van viure el moment de màxim esplendor.
El 1950 va inaugurar la secció «Jeunes Filles» en col·laboració amb el modista francés Jacques Heim. Els seus dissenys van vestir sovint les models que anunciaven marques com Freixenet, entre altres. Ha estat la «gran dama» de l'alta costura espanyola, gràcies al seu bon gust i a la seva gran personalitat i afirmava: «M'agrada la línia recta, senzilla, sense excessius adornaments, marcant bé la figura». La seva activitat professional va tenir molt ressò a la premsa de l'època, tant a La Vanguardia com a les revistes de moda El Hogar y la Moda, Siluetas, Alta Costura entre d'altres i la seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis i medalles.
El 1970 tancà la seva casa d'alta costura, si bé continuà treballant com Asunción Bastida S.A. fins a 1975. Casada amb Marcelino Mases amb qui tingué dos fills i de qui, més tard, es divorcià. El 1982 anà a viure a l'Espluga del Francolí. La seva família va fer donació al Museu de la Indumentària de Barcelona de tota la col·lecció de llibres, retalls de premsa i de esbossos.
Cercle d'escriptors de la moda. Ajuntament de Barcelona (1982). Catàleg Exposició ODA EGLE. Museu Tèxtil i d'Indumentària. Barcelona.
». Item: Catàleg Exposició: España, 50 años de Moda, p. 38-42. Centro de Promoción de Diseño y Moda. Ministerio de Industria y Energía y Ajuntament de Barcelona.
Sousa Congosto, Francisco de (2007). Introducción a la historia de la Indumentaria en Espanya. Madrid: Istmo. Coleción Fundamentos n. 231, p. 224-226.
Vergani, Guido (2006). Fashion Dictionary. New York: Beldini Castoldi editore, INC. p. 105-106.
Biografia n.2030 per Josefina Ferrando Miralles
2010-09-29 15:53:23