Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 2035

Dolores Iturbe Arizcuren

Lola, Kyralina, Libertad

NaixementBarcelona
Barcelonès
Agost de 1902
Defunció(Gijón)
Gener de 1990
Relacions familiars:Filla de Micaela Iturbe, mare soltera, d'origen navarrès. Micaela es va veure obligada a marxar de Navarra pels problemes que li suposava el fet de ser mare soltera, per la qual cosa va marxar cap a Barcelona. A causa de les dificultats econòmiques, dóna la seva filla Lola Iturbe a un matrimoni valencià, quan Lola només comptava amb mesos. La família estava formada per Vicente Vidal, la seva esposa Salvadora i tres fills, Higinio, Amparo i Vicentica. Aquest matrimoni decideix tornar a València, al poble de Cerdà, on l'anirà a buscar la seva mare per endur-se-la un altre cop a Barcelona, quan ella comptava amb 7 anys.
CondicióOficiala
OcupacionsLluitadora anarquista
Condició jurídico-étnicaLliure
Adscrita als moviments
Vinculada a les entitatsConfederació Nacional del Treball (CNT)
Germen. Grup d'afinitat anarquista
Tierra y Libertad
Llocs de vinculació

Biografia

A Barcelona va anar a viure a casa de la família Ponsetí, ala plaça Sant Agustí Vell,on la seva mare feia de minyona. Va estar escolaritzada fins que va haver de treballar com a aprenenta a casa d'una modista.

Al Sindicat de Vestir de la CNT va conèixer actives militants i companys. Però va ser a la casa d'hostes on va començar a conèixer les idees polítiques dels obrers.

En aquest context va conèixer a Faustino Vidal i fruit d’aquesta relació naixerà la seva filla Aurora l’any 1923. Faustino va morir malalt de tuberculosi a principis de 1924. Pocs mesos després s'uneix a Juan Manuel Molina, Juanel, amb qui anirà a viure a Granollers. D'aquesta relació va néixer Helenio.

Lola tornarà a Espanya pels volts de 1930 i mantindrà la família amb el seu ofici durant els llargs períodes de presó del seu company.

Tiempos Nuevos. Va escriure els primers fulletons que van llançar les avionetes que van sobrevolar Barcelona. L’any 1938va conèixer a Emma Goldman, anarquista nordamericana d’origen lituà que col·laborà amb el govern de la República.

L’any 1979 va tornar a Barcelona on va continuar dins del cercle anarquista. Amb la mort de Juanel va marxar a viure a Gijón amb la seva filla, on va morir el 5 de gener de 1990.


Obra

Col·laboracions:

(1933).

La hora de la mañana.

Londres i Montady.

Alguns dels seus articles:

«Mujeres heroicas (I)» (1937). En: Tierra y Libertad, núm. 4 (6 de febrero de 1937). Barcelona.

«Mujeres heroicas (II)». En: Mujeres Libres,(VIII mes de la Revolución).

«Mujeres heroicas (III)». En: Mujeres Libres, núm. 8 (X mes de la Revolución).

Suplement de Tierra y Libertad (juny 1933), amb temes sobre sexualitat, entre d'altres: «El comunismo anárquico libertará a la mujer»; «Temas femeninos: el aborto clandestino»; «Temas femeninos: la prostitución».

«Heroínas» (1933). En: Tierra y Libertad, núm. 101 (3 febrero de 1933).

«Figuras femeninas de la revolución» (1934). En: Tierra y Libertad, núm. 146 (16 febrero de 1934).

«Teresa Claramunt» (1938). En: Mujeres Libres, núm. 12 (mayo de 1938). Barcelona.

«Heroes de ayer. Llàcer y Montejo» (1938). En: Solidaridad Obrera (16 de noviembre de 1938).

«Las españolas emigran también» (1965). En: Mi tierra (febrero de 1965). París.

«La mujer de ayer y de hoy» (1962). En: España Libre (febrero de 1962). Toulouse.


Referències bibliogràfiques

Lola Iturbe, vida e ideal de una luchadora anarquista. Barcelona: Virus.

. Vitoria: Asociación Isaac Puente, vol. 1, p. 865-866.

. Barcelona: Virus, p. 345.


Referències orals

Conversa mantinguda amb Fontanillas, Antonia (23/07/2009).

Referències gràfiques


Biografia n.2035 per Maria Soledad Abejon Olivera
2010-10-02 20:08:05

Tornar Inici