| Naixement | Barcelona Barcelonès Febrer de 1851 |
| Defunció | Barcelona Barcelonès Agost de 1933 |
| Relacions familiars: | Muller de Martí Borràs i Jover i posteriorment de Tomàs Ascheri.
Mare de Salud Borràs Saperas (Barcelona 1872-París 1954), casada amb Lluís Mas. Joan Baptista Oller estigué casat amb una altra de les filles de Francesca Saperas. |
| Condició | Modista |
| Ocupacions | Militant anarcosindicalista |
| Condició jurídico-étnica | Casada |
| Adscrita als moviments | |
| Llocs de vinculació |
Francesca Saperas fou militant anarquista i anarcosindicalista. Contribuí a la causa acollint anarquistes perseguits i convertí casa seva en un refugi. Modista de professió, es casà amb el sabater anarquista Martí Borràs, secretari durant molts anys de la secció espanyola clandestina de la I Internacional, i director de les publicacions quinzenals La Justicia Humana i Tierra y Libertad.
Martí Borràs va estar implicat en l’atemptat que va tenir lloc el setembre de 1893 contra Martínez Campos a la Gran Via de Barcelona. Fou empresonat al castell de Montjuïc i va suïcidar-se el 1894 després d’haver escrit una carta a la seva dona en què s’acomiadava afectuosament. Després de la mort de Borràs, Saperas mantingué una relació amb l’anarquista Tomàs Ascheri, condemnat a mort l’any 1897, acusat de ser el responsable de l’atemptat a la processó de Corpus. Unes hores abans de l’execució, Francesca Saperas i la seva filla Salud Borràs es casaren al calabós amb Tomàs Ascheri i Lluís Mas, respectivament. En el procés de Montjuïc foren afusellats Ascheri, que es convertí al cristianisme en l’últim moment, i el marit de la seva filla Salud, Lluís Mas. L’altre gendre de Francesca, Joan Baptista Oller, fou condemnat a dinou anys, un mes i onze dies de presó.
Francesca Saperas, juntament amb la seva filla Salud, que estava embarassada, i altres recluses, fou desterrada temporalment a França. Per finançar-se el viatge van haver de vendre el que els quedava del seu míser aixovar, ja que les van obligar a costejar el passatge i a pagar una quantitat als agents de l’autoritat que les van acompanyar.
Francesca Saperas emigrà a Buenos Aires, als Estats Units i a Mèxic. Quan l’any 1923 tornà a instal·lar-se a Barcelona, mantingué estretes relacions amb Teresa Clarademunt, que visqué a casa seva, i reprengué les tasques d’auxili a les víctimes de la repressió, missió que fou continuada per la seva filla Salud. Francesca Saperas tingué deu fills i filles dels qual només en sobrevisqueren cinc. És considerada l’arquetip de dona de militant anarquista que se sacrificà per la causa i es veié obligada a passar tot tipus de penúries.
Font: http://www.estelnegre.org/fotos/saperasmiro.jpg[Consulta: 25/02/2010].
Biografia n.2038 per Caterina Riba Sanmartí
2010-10-08 12:31:50
