| Naixement | Barcelona Barcelonès 1900 |
| Defunció | Mèxic 1980 |
| Condició | Política |
| Ocupacions | Feminista, militant d'ERC |
| Adscrita als moviments | |
| Vinculada a les entitats | Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Unió de Dones de Catalunya (UDC) Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya |
| Llocs de vinculació |
Maria Dolors Bargalló fou militant d’Esquerra Republicana, des d’on lluità incansablement pels drets de les dones. Quan l’any 1931 es reconegué el dret de vot i d’ocupar càrrecs polítics a les dones, aquestes, des de diferents adscripcions, van organitzar-se en associacions i van dur a terme diverses actuacions, com la recollida de firmes a favor de l’Estatut de Catalunya o la petició del vot femení en les eleccions autonòmiques de 1932.
El dret de vot per a les dones havia obert un debat dins d’Esquerra Republicana. Alguns militants en demanaven l’ajornament perquè pensaven que perjudicaria el projecte de les esquerres però Dolors Bargalló, Anna Murià i Núria Oromí entre altres van recordar que des d’ERC sempre s’havia defensat la igualtat de sexes. Amb la intenció de mobilitzar l’electorat femení, els partits van desplegar una secció femenina, que en el cas d’Esquerra Republicana va estar sota la direcció de Bargalló.
L’any 1937, Bargalló, que era la principal oradora femenina d’ERC, va intervenir en el míting del Dia Internacional de la Dona Antifeixista. Aquell mateix any es creà amb el recolzament d’ERC la Unió de Dones de Catalunya (UDC) de la qual Bargalló fou nomenada presidenta.
Aquesta organització volia incorporar les dones en la lluita contra el feixisme i defensava la igualtat laboral, l’eliminació de la prostitució i la formació de les dones entre altres reivindicacions. El canvi en la relació de forces a partir de les lluites internes dins el bàndol republicà feren que la UDC reflectís l’augment de poder polític del PSUC i que la influència comunista hi fos cada cop més present. A la pràctica, les organitzacions femenines van haver de renunciar a les demandes feministes per concentrar-se en la lluita contra el franquisme.
Companya.
En finalitzar la guerra es va haver d’exiliar a Mèxic. A partir de 1945, Bargalló fou la responsable del programa de radio “L’hora catalana” i col·laborà en l’organització de la Conferència Nacional Catalana que es féu a Mèxic l’any 1953.
Porta, Carme (ed.) (2000). Les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1939). Barcelona: Fundació Josep Irla, p. 38.
Puche, Ramón. “Las mujeres y la guerra civil”.
http://www.guerracivil1936.galeon.com/mujeres.htmConsulta 6-10-09 [Consulta: 6/10/09].
http://www.memoriaesquerra.cat/img/cuadrades/bargallo.jpg[Consulta: 27/02/2010].
Biografia n.2041 per Caterina Riba Sanmartí
2010-10-01 10:07:53