Diccionari Biogràfic de Dones - Biografia 2049

Caterina, d'Ortafà

Caterina d'Hortafà

Naixement1400
Defunciós. xv
Relacions familiars:Muller de Pere de Rocabertí.
CondicióNoble
OcupacionsNoble
Condició jurídico-étnicaCasada
Adscrita als moviments
Llocs de vinculació

Biografia

Caterina d’Ortafà fou una dama rossellonesa casada amb Pere de Rocabertí, membre d’una branca secundària d’aquesta important família empordanesa, els Rocabertí de Cabrenys. Pere fou senyor del castell de Sant Mori, senyoriu que obtingué de la seva germana Joana, vídua i hereva de Pere de Vilagut, el qual morí sense fills el 1449. Trobem a Caterina d’Ortafà i a la seva cunyada Joana actuant conjuntament en afers del senyoriu i foren empresonades plegades al castell de Sant Mori a l’inici de la guerra civil i portades preses a Barcelona, i per fi alliberades un any després, al 1463.

La presa de Sant Mori pel senyor de Cruïlles, lleial a la Generalitat, és una resposta a la posició de Pere de Rocabertí, que era capità de Joan II i ho fou durant tota la guerra civil sostinguda entre el monarca i la Generalitat (1462-1472). Caterina, qui feu costat al seu marit, era amb ell a Girona pel juliol de 1467, quan aquest defensava la Força assetjada per les tropes del duc Joan de Lorena, fill de Renat I, el qual havia estat nomenat rei dels catalans l’any anterior. En el setge, va caure ferit de gravetat davant les muralles gironines el cavaller de Lorena, Adrià de Laval. Caterina en va tenir cura personalment i el va assistir fins al moment de la seva mort. Aquest gest altruista li fou agraït pel duc de Lorena, cosí del cavaller tant magníficament atès per aquella dama, de manera que trobant-se Girona assetjada va obtenir permís per treure de la ciutat les seves joies, diners i vestits i emportar-se’ls. El duc feia constar que la concessió li feia per les seves virtuts i per la fama que l'acompanyava.

Caterina va donar suport al seu marit en la intensa actuació militar i política en el context de la guerra civil que feu estrallsen les relacions familiars entre parents que militaven en bàndols contraris, de manera que Caterina un cop acabada la guerra podia haver influït en la pacificació de la família, en proposar la unió de la seva filla Isabel amb Felip Dalmau, hereu del vescomtat de Rocaberti.

El 1474, durant al guerra contra la ocupació francesa del Rosselló, va defensar valerosament la plaça de Canet de Rosselló davant la invasió francesa.


Referències bibliogràfiques


Biografia n.2049 per Teresa Vinyoles Vidal
2010-09-28 12:56:01

Tornar Inici